En primer terme una pujada a on les cames em grinyolaven de valent, i a on després de pujar varem desfer el camí per cercar un corriol que no es pot oblidar en molt de temps.
Dins de tot el més important, el nucli d'energia interminable, perquè som piles d'energia inesgotables.
Llocs d'història, de la nostra, mtb, mtb, mtb.
Una baixada tècnica, a on pel fet de que a diferents trams d'aquest diferents terrenys, entre arbres en "S", entre lloses molles, seques, pedres esmicolades, terre compacte, un MIX sensacional per a una baixada memorable.
Ara fa uns dies a un tram amb en Narcís entre dos arbres a una "S", el manillar per una punta va picar i jo vaig volar, per sort l'aterrada va ser corrent, no rodolant, per sort. La Betty minuts abans va volar i va rodolar, res important.
Entre pujades, les bones sensacions sempre.
Aquest tram el proper dia l'hem de fer a sobre de la bike.
Vaig sentir entre senders "visca el MTB", i jo penso ara, "i tant, i tant".
Aturades puntuals, com les dues de dalt, fan més gran aquest esport.
Team Itàlia, impossible no fer aquesta referència.
Mentre sortim a pedalar, pensem, i tant, cada un en les seves coses, entre pensaments, rialles entre bikers, i tant, però a aquesta sortida, més pensaments que rialles, i no perquè riguéssim poc, no, si no perquè pensàvem molt.
Entre baixades una arribada a Girona de somni.
Darrera del mur, els banys àrabs, un lloc a on seria fàcil escriure un llibre de les mil i una llegendes.
Murs de separació, de limitació, murs que han vist caure derrotats als gironins, murs a on darrera d'ells hi ha mil històries per explicar.
Ens aturem i parlem, comentem, riem, perquè passem una estona, breu, compartint una afició, la del MTB.
Totes les bikes de 10/10, i mira que venia en Tibau, i jo ja patia pels seus pneumàtics.
Que riem i ens ho passem d'allò més bé, crec que es respira, mtb, mtb, mtb. La disciplina, el MTB, i el lloc, ajuden i molt a que això sigui així, però el punt principal, el pal de paller, és un, les ganes de passar una bona estona del grup.
Oi que sí?
Aigua, zero, menjar cap.
Eines, les de sempre, sense l'esprai d'escuma.
Equipat de tardor, les botes però 100% d'hiver. La nota, van molt i molt bé, seria interessant que per a la propera ocasió, "hi posi les plantilles!!!".
David, Narcís moltes gràcies, una bona pensada haver portat cap a casa tota la Single Speed.
M'han fet falta rodes i frens PM, perquè el SI dels XTR, la del darrera no pot anar-hi. Sort, perquè pels pèls vaig poder muntar la Longboard perquè el dia de Reis fos el dia de Reis, és a dir que la Betty estrenés la seva Spot Brand Longborad Single Speed el dia de Reis, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada