A les 8.00h ja estic a l´andana. Per sort un dels repartidors del diari gratuit "ADN" em dona un exemplar. Podré llegir alguna cosa durant el trajecte.
Arriba puntual i va gairebé buit.Millor.
Llegeixo el diari de totes les maneres posibles: començant per l´inici, començant pel final, començant pel mig i anant cap al final i finalment, començant pel mig i anant cap endavant.
Feia temps que no llegia tant!
A les 10.13 arribo al meu destí.Temperatura: 17º.
Fa fresqueta, una fresqueta molt agradable.Pateixo pensant amb el fred que pot fer 1.000m més amunt… al Pla de la Calma.
Agafo aigua de la font de la Plaça (tot un ritual). No hi ha ningú pel carrer.
Començo a enfilar-me. Arribo al cementiri. Apartir d´aqui, s´enfila….i molt.
En 50 minuts arribo a El Brull (un temps récord per a mi). He patit com mai!!! Durant el camí em trobo a un jubilat primer i un parell més tard.Tots s´espanten en veure´m… no deu ser gaire habitual veure un tio fent mtb el dijous al matí pel Brull.
En arribar a la cruïlla del Brull apareixen dues persones, una d´elles la conec…és la Sónia (ex-treballadora de Probike encarregada de la secció de roba). Té el cotxe aparcat el Brull i va a fer un "tomb" per la zona. Xarrem una estona i segueixo. Abans pero, decideixo esmorçar al restaurant "Collformic". Després no tindré massa opcions per menjar alguna cosa. Dos moteros i un excursionista acabat de baixar del Matagalls m´acompanyen.
Aquest restaurant situat en el punt més alt de la carretera que uneix el Montseny amb Seva es un punt de referencia. Recordo que ara farà 3 anys? en una trobada de "foreros" en arribar a aquest punt vàrem decidir entrar a pendre alguna cosa. Tothom va demanar: Aquarius, Coca-Cola,etc…pero jo vaig dir: "Pollastre, vull pollastre". Tots es van girar com pensant: "Pollastre???". Dit i fet, POLLASTRE PER A TOTHOM!!! (hi ha gent que no sap anar pel món)…el pollastre va durar un tres i no res…quina gana deu meu!
Aquells anys vàren ser especials, era l´época on les "Ibis no es trencaven"!…quins records…
Em demano una truita de formatge i una Coca-Cola. Serà el meu únic àpet aixi que…
El Pla de la Calma, per a mi, després de la Cerdanya el segon racó favorit de Catalunya.De plà no en té res, pero de Calma…Quines vistes!!!
Corria un aire red pero agradable. Me topat amb varios camions que transportaven pedres i terra. Estàn arrenjant el camí. No hi ha paraules…IM-PRESIONAT!
Començo la llarga baixada fins a Cànoves, una llarga pista que fins fa ben poc estaba plegada de rocs, forats i pedres. Ara sembla una autopista, tant que si caus, et pots fer molt i molt mal.
Creu-ho el poble i segueixo les marques del Meridià Verd. Hi ha molt poques senyals, és fàcil perdre´s.
Arribo al troç més lleig…la Roca del Vallés.Haig de superar dos turons i ja hauré arribat a El Masnou.
Quan arribes al Pla de la Calma sempre penso: "vinga que això ja esta, tot avall, gas a fondo que això s´acaba", pero no es veritat., una vegada arribes a La Roca les pales es repeteixen una vegada si una altre també. La calor no ajuda massa. Dur, molt dur i sense aigua. (he omplert l´ampolla a la font que hi ha a la carretera abans d´arribar al restaurant).
Tot s´enganxa molt, els kilómetres no passen,les cames no poden més, la ss no ajuda massa!
Creu-ho una carretera i entro en a la "recta" final. Aqui els pujadors desapareixen pero apareixen les típiques pistes planes amb tendéncia a pujar. Revolt a l´esquerra i avall.
Ja veig el mar i Barcelona al fons.
Arribo al passeig marítim del Masnou, em quedem 15Km aprox plans, completament plans al costat del mar. Aqui he mort! No puc pedalar ja que amb el desarrollo que porto la meva velocitat màxima es de 15-17km/h. Faig dues pedalades i paro. Les cames no em donen per més. Tampoc puc pedalar de peu, i 15km sentat...
Passo Badalona, arribo al Forum, Glòries i última parada:
Sagrada Familia.
En total han estat 85Km. He començat a pedalar a les 10.15h i he acabat a les 17.00h. He anat ràpid, una mitja alta.
Un dia de MTB solo!
Colorado, ara tinc clar que la SS és la teva bike, quina crònica.
ResponEliminaEl títol, directe. Sí, és veritat no t'he acompanyat, mil disculpes, que se't compensaran pedalant junts tot el dissabte, ara sí, ara també.
El lloc, què puc dir, El Pla de la Calma, casa, lloc de passions, de somriures, de plors, d'història de casa, entre d'altres, on l'arqueòleg, en Pere Font, el germà del meu pare al cel sigui,i en "Miliu" el millor amic de l'oncle, hi van descobrir el Laberintodont de La Calma, un amfibi de 230 milions d'anys, crec recordar el més antic del país i també de la resta de la península ibèrica.
http://www.naciodigital.cat/vallesoriental/noticia/7737/vota/3/1273323602
Certament un lloc on hi tenim a casa moltes històries guardades. Entre d'elles, amb tu Colorado ja n'hi tenim un bon feix.
Colorado, bona crònica, com sempre, avui diria que magnífic títol, i millor jornada de mtb, mtb, mtb.
Aquest títol em fa sentir molt bé, una crònica amb aquest nom, és doble crònica, i si l'aventura és al Pla de la Calma, això ja s'escapa de tot el que jo puc assumir sense emocionar-me.
ResponEliminaColorado, dissabte pensa el títol que ha de tenir, perquè ha de ser com a mínim tant emotiu com aquest.
Ara però la nocturna d'avui ja fa acte de presència, i això ja era així ahir a la nit, i avui ja és "el tema" mentre les fades miraven de reüll als cavallers de la llum, mtb, mtb, mtb.
Molt bona Colorado, com dius, quins records de fa tres anys, patint per arribar al restaurant, i llavors endrapant-me un pollastre...per fer una baixada increible tot seguit. Quins records, molt bona sortida !!!!
ResponEliminaL'escalada per Can Prat, Riells, l'esmorzar, el pas per Santa Fe, l'anada fins a Sant Marçal, són tots grans instants, com el gran moment pollastre, el gran descobriment del fer del Sergi, singular, únic, molts bikers, millors sensacions, la baixada de Sant Marçal a Les Illes, com cridàveu baixant, la sagnant escalada posterior, el pas mític pel Pla de La Calma i la darrera baixada, de més, i més, i més quilòmetres inoblidable fins a Sant Celoni.
ResponEliminaQuè puc dir, quelcom diferent sí, mtb, mtb, mtb.
Colorado, quines imatges, fa dies per a mi, del Pla de La Calma, haurà de tornar a ser.
ResponEliminaMTB, MTB, MTB.
I ahir hi tornaves a ser. Un privilegi de pocs, ser-hi amb un Drac tan ssingular.