I Marató de Cap de Creus. Part I de III.

Hem de clarificar un aspecte important, i vull que sigui aquest el primer punt a exposar d'aquesta aventura d'avui.

El tema:

BiciOci és una botiga on la competició forma part del seu dia a dia. Què vull dir, que corren curses com molts de nosaltres que no les correm i sortim a fer, en el meu cas  un Montalt, que és el que fem quan sortim, ells corren curses, així de fàcil, així de senzill, quan no és una cursa cicloturista és una cursa de mtb, o totes dues a l'hora,  uns van a una, i els altres a l'altra. I així any darrera any, el que fa que competir sigui el més normal del món per a ells.

A on vull anar a parar, a que per a mi participar a una cursa és un fet excepcional, normal que ho sigui, no en corro mai, que no m'interpreteu malament, vull dir que el dia que participo a una és tot un esdeveniment, per BiciOci córrer és una motivació, però un esdeveniment no, pel fet de que és el pa de cada cap de setmana.

Com corren tots els components d'aquesta botiga. 

Avui he rodat més ràpid del que jo estic abituat, ja era aquest l'objectiu, i el resultat ha estat el que us vaig exposar, és a dir, tinc un estat de forma superior que no surt mentre participo a una cursa, per respecte, per prudència, i per manca d'experiència.  Avui he rodat a una pulsació coincident amb els primers trenta quilòmetres de Les Guilleries, i quan he pensat que havia de disminuir el ritme, no ho he fet, i curiós, no ha passat res.

Les sensacions, les mateixes que als primers trenta quilòmetres de Les Guilleries, on pensava, "que bé que m'ho estic passant". Avui igual però durant setanta-cinc quilòmetres. Avui no he patit mai per no acabar, en cap cas, i sempre que he pensat, "vaig massa alt de pulsació", he decidit seguir al ritme de la roda de l'Andreu.

Com puja l'Andreu, amb un 32-22, com escala l'Andreu, com baixa l'Andreu,  amb una 29" SS rígida, la meva més sonora felicitació.

D'en David caldrà fer un punt i a part i esperar a fer una crònica de dos SS, és que unes Guilleries són un punt de comunió que marca un dia abans i un dia després. Narcís, Tibat ja vindreu a nosaltres, segur, aquell dia sereu protagonistes d'una crònica sonada a aquest espai, mentre us tinc presents.

És a dir, avui he pujat a ritme de cursa, no el 100% del meu potencial ritme de cursa, perquè ara sé que no, però mantenir aquest ritme ha estat molt bé, i una novetat per a mi. Avui he vist clarament que la meva bike és una joia baixant, com he gaudit a la primera trialera, avui també he tornat a comprovar que he de millorar baixant no molt, però em manca un punt i mig per afrontar la segona i darrera trialera interessant d'avui. Primer perquè crec que puc fer-ho i segon per mantenir el ritme de cursa, trenca i molt, haver de posar peu i baixar-les a peu, molt, i fa mal al cor haver-ho de fer.

Darrer aspecte de la part I, a pujades de molta pendent em manca un punt per escalar  com jo vull escalar, pujo bé, però no com vull pujar. Vuit Kg. menys és molt, arrodoniré aquesta xifra en dues unitats a la baixa, milor dit una, estic tocant els 67, i un cop en 66, si no rodo al ritme que vull, hauré de preparar un pla encara més específic.

MTB, MTB, MTB.

Part II, aquesta nit. "Conquerint l'Empordà".