Seqüència repetida.

No és exactament així, sí, si fem referència a que com ahir hem tornat a rodar, els trams però no han estat exactament els mateixos.

Signes de identitat  irrefutables de que a casa es fa MTB. Sense ells no hi ha sensacions, com sona.

Els nervis pre-Cap de Creus hi són, no hi puc fer res. Pinta bé i serà millor, de ben segur.

Un dia, no sé quin, podríem passar una jornada tranquil.la, no serà avui en cap cas, i això és bo, molt bo. El dia que sigui tranquil, també serà molt bo, així de senzill, així de fàcil, o no, però d'entrada aquest és el pensament.

Avui per jugar-se el Barça la lliga, quanta gent que hi havia al carrer, això em fa pensar que tenim un bon futur a l'horitzó.

Aprofitem sempre que juga el Barça per sortir a pedalar, també de ser a casa quan acaba el partit, per precaució. Quan són rutes llargues aquesta darrera condició és difícil d'assolir, tot no pot ser.

De fet m'agrada el món del futbol molt, el del Crackòvia, cap més.

Les sensacions a dalt de la bike, bones, no molt bones, bones.

Equipat d'estiu, amb armilla i manegots.

Aigua, zero, menjar cap,

Eines, les de sempre.

Quilòmetres, just per sota de vint, desnivell per sota dels cinc-cent m. +.

Demà per diferents motius podria ser un dia de descans, o no.

MTB, MTB, MTB.

Moltes trucades, no sé quina millor, quina emoció aquest món del MTB.

També és cert que tenim establert un bon perímetre perquè això sigui així. Vull dir que la predisposició a passar-ho bé és el millor antídot per aconseguir-ho.

Cabdal que sempre tinguem ganes de fer, que tinguem el temps establert per fer-ho i sempre, sempre, sempre totes les ganes posades per passar-ho sempre d'allò més bé, que bé, que bé, que bé.