Cap de Creus.

És a on serà el proper repte.

Cal dir-ho tot, és una iniciativa, la de proposar-m'ho,  d'en David del BiciOci de Salt, que jo gustosament he acceptat, "anem els SS a La Marató de Cap de Creus?", i la resta ja camina sol.

Ahir la tarda va ser 100% BiciOci, com sona, calia incorporar una petita millora decidida en finalitzar Les Guilleries on en David em va sentenciar, "després d'aquestes Guilleries un signe indentificatiu  que anirà lligat al BiciOci seran els punys Ergon". Dit i fet, punys Ergon.

Aquest punys són com el meu casc, el Limar Pro 104, com les meves Bont, al límit de la barrera del que en diria "kiko, kiko, kiko", però això és el que els fa atractius per a mi. En aquest cas però hi ha una diferència important amb els Ergon, sembla ser que funcional, i per això hi són. Jaume com molt bé deies i coincidim,  no vindrà un d'aquells seients tallats tot i que anessin bé.

Penso amb les meves Bont, i la sensació avui, diumenge no ho sé, és molt bona, penso amb el conjunt casc Limar i gorra Campagnolo  i la sensació torna a ser molt bona, i penso amb els punys i penso "a veure com anirà això?", però dubtes reals no els tinc, en David i en Narcís, ho tenen clar, així que d'entrada jo també. Dic d'entrada pel tema pneumàtics convencionals amb líquid, i "no cal dir res més", Colorado ho dic perquè sé que t'agrada llegir-ho. Roda del darrera, 29" convencional amb líquid, no falla, no falla, sort que els Tubeless ja van directes a BiciOci.

La Vicious ahir entre Niners, entre Pivots, diumenge aniré amb un grup de bikers amb moltes ganes de passar-ho bé, això fa que les sensacions avui siguin de molta emoció, de que diumenge gaudirem de valent, i tant que sí.

Demà tres 29" i SS rodaran pels voltants de  Cap de Creus, la Moots d'en Colorado llunyana finalment, però la tindrem al nostre costat en la imaginació, que en el nostre cas en tenim molta de imaginació, per  això i per a moltes coses més. En pensament sí que hi seràs Colorado, però hi pensaràs més tu que nosaltres, nosaltres no tindrem tant temps perquè estarem ara sí ara també escalant i baixant entre senders, entre corriols.

El tema equipament d'estiu ha quedat ajornat uns dies per quan les circumstàncies siguin les que han de ser, el terme seria "favorables".

Ara toca gaudir de l'arribada dels nous equipaments del BiciOci.

Un equipament evolució d'anys d'experiència a sobre de la bike, que caldrà d'un anàlisi més detallat a una propera intervenció.

Avui estaria bé sortir a rodar una estona.

De quants temes, de quants aspectes, parlavem ahir, molts, més encara, i els que queden per parlar.

Què còmodes que són aquestes Diadora. El color retro, jo diria que no, i que sí, el que segur que són és còmodes i podreu dir-me, "clar són de carretera", bé, les de muntanya també ho són, si més no posades, rodant he de pensar que també.

Crec que les dades de diumenge són, per sobre dels 70 Km. i per sobre dels 2.000 m. +, que per a mi està prou bé.

Una cursa, no ho oblidem, és una cursa, per a mi després de Les Guilleries, ara poder rebre aquesta proposta per anar junts a la Marató de Cap de Creus que és per a mi quelcom més que participar a una cursa de bikes, fa que seguim enfilats en el sender de les millors sensacions, mtb, mtb, mtb.

Ahir poder compartir una tarda de MTB a Can BiciOci, hem va fer veure un punt estratègic, hem d'augmentar les localitats a graderies, cal posar a la zona de senders del sud una grada de dos o de tres nivells, la necessitem, perquè passar una tarda a BiciOci és com passar una tarda veient pel.lícules d'històries de MTB. Cada una per si sola, especial, perquè cada biker que entra per la porta d'aquest establiment és un món,  un món de passió per aquest esport de les dues rodes.

El festival a BiciOci, no els hi cal organitzar una cita, cada jornada és un absolut festival de MTB.

Corredores especificant les millores a fer a les seves bikes, en Narcís escoltant, al fons a on hem de posar les mini-grades, converses de campions amb futures campiones, projectes caminant,  R2B2, i moltes però que moltes il.lusions, jo diria que infinites.

Quant somnis fent-se realitat, entre d'ells eQuilibri, un concepte propi del lloc a on som, a Salt.

BB30, el primer que tinc a les mans, mireu la rosca de l'eix per ajustar el joc lateral.

No diré ara que cada client que entra per la porta del BiciOci sigui un apassionat del MTB, però els que ho són superen i per molt a una minoria que no, i aquests, un munt, que comparteixen aquesta passió fan que una tarda assegut a la zona sud, sigui un no parar de converses de bikes, bikes i més bikes.

Però bikes com aquesta, millor dit bicicleta com aquesta, per cert d'un campió, no les veiem cada dia.

Aquest cap de setmana tinc festival de MTB a Cap de Creus, un lloc especial, de sempre, amb uns bikers diferents, amb unes bikes especials, el que fa que els ingredients siguin els ideals per passar una bona jornada de MTB, ho podem dir, una jornada especial i diferent de MTB.

Poder competir a la zona de  Cap de Creus és un privilegi que no sé durant quant temps el podrem gaudir, vull dir que és una zona protegida, on cada cop i no únicament a aquest espai de somni, si no a totes les zones protegides d'aquest país, les restriccions de pas a les bicicletes  són cada cop més estrictes. Ara podem rodar-hi propers, demà no ho sé, però la tendència és a frenar la nostra presència fins i tot als llindars d'aquests entorns.

Poder ser-hi demà una exquisidesa, d'aquí uns anys no sé si podrà ser, espero que sí, però si no tenim aquesta fortuna, ser-hi demà em permet de poder gaudir de quelcom molt especial, una cursa al Cap de Creus és per aquestes connotacions, "la cursa".

MTB, MTB, MTB.

No puc fer un silenci sobre el fet de que darrera d'aquesta participació hi ha un fons important, molt important per a mi.

Cap de Creus sempre serà a casa un entorn de molt de significat, perquè va ser la meva darrera aventura compartida amb un bon amic, que ara ja no és entre nosaltres, i curiosament també va ser-ho per una proposta personalitzada seva, com em va esmentar un conegut comú, "ell rarament feia propostes de guiar a un grup de bikers, però va insistir amb fer a aquesta sortida del Camí Romà i que vinguéssiu vosaltres", què puc dir, poques coses, bé una sí, miraré de que aquest retorn al Cap de Creus faci justícia a aquests pensaments, que no vol dir res més, que aconseguir passar una molt bona diada de MTB, compartint les millors sensacions entre bikers, entre senders per a mi plens de significat.

El Camí Romà a casa, és una assignatura pendent, segur que demà moltes imatges, molts pensaments estaran presents al meu cap mentre rodo, ara amb d'altres sensacionals bikers, és cert, però el motiu és avui el mateix que fa dos anys, compartir les millors sensacions a dalt de la bike, entre bikers, que no deixa de ser un propòsit noble, honorable, que són dues de les característiques més apreciades d'aquest honorat biker que ja no és entre nosaltres.

És que Cap de Creus no pot copsar cap més pensament, que sé que sí que serà, que amb el pas del temps noves experiències com la de demà  que compartirem a aquest espai únic de Cap de Creus, aniran sumant noves a velles sensacions.

Però honrar als que ja no són entre nosaltres és una tasca de sentit compliment, això sempre anirà lligat ja no a aquest espai, que també, si no a la meva persona. Anar en aquesta direcció, té un punt de tristor, certament, també de serenor.

Una bona proposta, participar a la Marató de Cap de Creus, la mateixa proposta d'inici a fi, fa que demà tot tingui el color de les grans ocasions.

El meu Drac no la veu venir ara, però sap, intueix que demà hi ha vol amb el seu genet, i no va errat, demà sortirà del Mirador per volar per sobre de terres de llegenda, és a on serem, entre pendents, entre reptes.

MTB, MTB, MTB.