Són dos quarts de sis tocats, ens hem adormit. com sona, a la darrera edició ja anavem així de tranquils.
Sembla en el meu cas que la cursa la corri una segona persona no jo, i no puc augmentar en cap cas la tensió, estic senzillament molt tranquil.
És que amb aquests dos anys han passat poques coses, molt i molt bones i poques però molt i molt doloroses.
Avui la meva participació és com una pujada a Montserrat, que sempre he llegit que es fa per quelcom aconseguit, en aquest cas la meva participació és per aaquestes poques coses, les positives i les molt i molt doloroses a qui rendeixo homenatge.
Per a tots vosaltres, en primer terme els que ja no hi sou, en segon terme pels que teniu el privilegi de ser-hi, avui corro per a tots vosaltres.
Gaudiu tots d'una gesta èpica, és el vostre dia.
Pujeu al meu Drac i passeu un bon vol, el millor, és el nostre vol.
Dies de MTB, des del Mirador del Drac.
Gracias por compartir este momento con todos, yo hace años que vuelo a tu lado, y tu lo sabes, asi que hoy no te dejaré solo, cuando ponga la familia en marcha hago todo lo posible, perdón haremos todo posible por estar con Betty animandote. Y si por casualidad no nos vemos en los momentos bajos que se tienen siempre piensa, en esas rutas cuando nos machacaban en nuestra casa " Montseny" a los dos juntos. Animos amigo en 20 minutos estas volando.
ResponEliminaMiki....
Des del Mirador del Drac, on segur que seras per molt temps, i on segur que seguiras explicant i gaudint, i gaudint d'explicar...
ResponElimina...se que les abracades tenen un espai limitat, pero de ben segur que a "casa nostra" podras sentir l'abracada que t'enviem desde SC.
Avui la senyera vola a casa meva, ahir vespre un llum la il.luminaba, i per un moment la foscor mes absoluta, va fer que gaudissim d'una imatge unica, la senyera volant il.luminada a lafoscor.
Desde l'altre banda del Mirador del Drac, Xavi i Alba
Xavi y familia estamos en el km70,esperando que pase nuestro campeón. Xavi esta cursa es durisima.
ResponEliminaSaludos
miki
Ja som a casa, he fet tot i més per assolir aquesta fita.
ResponEliminaAl quilòmetre 74 he pensat per fer el cor fort amb aquest escrit, a qui va dirigida aquesta quarta edició, per quarta vegada consecutiva també finalitzada.
Xavi Paricio, Alba, tenim dos Miradors a USA i a aquest país petit, no n'hi ha un, n'hi ha dos, dues portes obertes al món, units per un segell, el d'una bona amistat.
Miki i familia, gran jornada hoy, yo diria que sensacional.
Miraré de construir la crònica però en primer terme ara mateix m'he de recuperar.
Molts pensament mentre pedalava per Sant Hilari, els millors.
MTB, MTB, MTB.
Que buen día de btt hemos pasado hoy.
ResponEliminaAhora toca descansar y tranquilizarse después de un día de muchos nervios he Betty?
Bueno lo dicho a descansar.
felicitats.....!!!!!!
ResponEliminaEnhorabona Marçal,espero tornar aviat a fer unes Guilleries,sera indicador de que tot em va rodat,fins a le hores en conformo amb la teva cronica,ara descansa,reposa.. i viu en directe els teus sentiments
ResponEliminauna abraçada.
Un primer de maig que el recordaré molt i molt de temps.
ResponEliminaQuina edició més intensa, quina alegria tenir la visita d'en Miki i la seva família, que espero em disculpin, ahir la Betty no era molt bona companyia, des de que em vaig llevar fins que me'n vaig anar a dormir vaig estar pendent només d'una cosa, que a en Marçal no li faltés de res.
Marçal, una edició més, ha estat un plaer i un orgull acompanyar-te als 100km de Les Guilleries.
Jaume, mateix peu, mateixes Bont, mateixes Guilleries.
ResponEliminaMTB, MTB, MTB.
Narcís, ens faltaves tu, a la propera hi seràs i amb SS.
està en ment....
ResponEliminaN'estic segur, encara que entenc que amb la de novetats que teniu cada dia, no és fàcil per no dir impossible caminar per un sender SS.
ResponEliminaÉs el que té poder triar entre tantes opcions dia sí, dia també.
MTB, MTB, MTB.
Jo ara preparant la crònica. Que ja us puc dir que no serà curta, en cap cas. Be "ara" és lluny ce la realitat porto hores llargues pensant, projectant, cercant les imatges, d'entre l'Iphone i la càmera de fer fotos. Però després d'un pas en ve un altre i al final miraré de que la crònica sigui ben rodona, una mica com les nostres 29" i SS.
Quin plaer poder pensar, escriure sobre una aventura com la d'ahir. Sóc un privilegiat, ho sóc pel fet de poder viure una experiència així i pel fet de poder-la compartir a aquest espai.