I aquest és el pensament minut darrera minut en pensar en bikes.
La millora de la forma a sobre de la bike, la millora de la tècnica, un punt a fer-hi molt d'èmfasi, els detalls de l'equipament del ciclista, els petits punts a canviar de la Vicious per fer-la una bike encara més funcional, dins de les seves limitades possibilitats vers les bikes més actuals. Tots aquests apartats, tots aquests temes, són els que tinc al cap des dels primers minuts després de finalitzar Les Guilleries i enfilar-me a la VW tornant cap a casa.
De fet mentre tornàvem cap a casa el mateix dia, ja estava mirant de memoritzar els detalls que no han funcionat del tot bé durant la cursa, i d'altres que han anat molt bé però que poden millorar encara més.
Entre ells, entre aquests detalls, un d'important, no tinc ritme de cursa, és normal, amb dues curses a l'any, difícil és tenir ritme de cursa.
Per aquest motiu d'aquí a la propera fita participaré a dos o tres esdeveniments, per a mirar d'agafar aquesta velocitat de creuer, que crec que si bé en tinc la forma física per fer-ho, no en tinc la forma, la manera de fer-ho.
Ponderant quins són els punt de millora més fàcils d'afrontar, tant per la inversió de les hores que requereixen, com per la inversió de diners.
Mentre passa això, no sé com, o sí, i ja estic enfilat a una aventura de somni, de fet ja fa uns mesos, pocs que camina el proper repte, senzill, però ambiciós, com sempre. Mai ens hi posem per poc, oi que no?
Ho dic perquè acabades Les Guilleries, penses però si va ser fa una setmana, i ja anem a per la propera, no serà per demà, certament, sí per d'aquí a uns mesos, però aquest cop ens caldrà molta gestió prèvia, i un punt encara més exigent d'organització.
Cal pensar com anem, les inscripcions del Roc 2011, són fetes de finals del 2010, per no dir setmanes després de l'edició del Roc 2010.
Un model, el de la propera fita, que ens servirà i molt com a experiència pel Moab, per les 24 hores del Moab.
Moltes trucades, molts mails, molts pressupostos, molt números, molt noms. Moltes i moltes converses de diferents maneres d'enfocar la propera aventura.
En resum moltes hores de dedicació un cop acabada la jornada de feina del dia a dia que és la que ens permet de poder afrontar aquesta passió amb aquesta alegria, que ja està bé, i que fa que tot sigui molt però que molt emocionant.
Per sort les diferències horaries afavoreixen algunes de les gestions que estem fent, fet que encara ho fa més emocionant.
Llevar-se entre molts temes però també amb aquests temes a sobre de la taula fa que el dia tingui el millor color.
De fet fa un dia avui on el color és el protagonista de la jornada, un sol radiant, i l'olor única d'aquesta estació pel fet de ser tan i tan proper a aquest Mediterrani entra per totes les escletxes de casa, que en són moltes.
Miro des del Mirador del Drac i penso, "avui haurem de sortir, oi que sí", i el meu Drac escolta el mot "sortir" i tot seguit sento la corrent d'aire que puja per les escales en obrir les seves ales i fer-les bategar ara sí ara també, som a terra de MTB, hauré d'aprofitar que aquests dies tot ens ve de cara.
Temps hi haurà perquè es giri el vent, de ben segur, però ja ens hi cenyirem quan això esdevingui, oi que sí?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada