Atacant els 100.

És cap a on varem enfilar ahir, sense perseguir desnivell, sí distància.

Hem de millorar el par a baixes voltes, amb calma sense presses, però amb molta constància.

Un par a baixes voltes que no sé si teníem, podria afirmar que sí, que fa uns tres anys anàvem molt bé, ara volem anar millor.

Per això les llargues distàncies a baixes revolucions, molt baixes, més encara. Dia sí, dia també, perquè ara mentre les circumstàncies ens ho permetin, i això pot canviar demà, cal agafar la bike per a tot i més.

Si serà per aquí, o no, això no és important,  sí que sigui.

Ahir als darrers cinc quilòmetres se m'han fet pesats, tenia ganes d'arribar.

La Betty sempre bé, el que indica que si tot es manté tranquil, aquest V6 tornarà a volar entre fites poc vistes.

Ara però cal una bona recuperació, no ha estat una sortida exigent pel ritme, ni pel desnivell, per sota dels dos mil positius,  ni per la distància, just per sota dels cent quilòmetres, si no per l'estona a sobre de la bike, vuit hores tocades, que és el que ens cal ara. Hores i hores i hores gaudint a sobre de la bike, la resta ja vindrà, o no, i tot això que tindrem.

Quan atacàvem directes cap a un desnivell considerable i superant àmpliament els cent, les alarmes s'han activat, "ara no toca", just surto de Les Guilleries, ara no toca. 

A partir del quilòmetre seixanta-tres dolor a la planta dels peus, Jaume què haig de fer amb les Bont?

Un dia curiós per un temps calorós, emboirat, amb molta humitat, molta, un sol dissimuladament fustigador, que bé que va la gorra.

El fre del darrera no vibra sense la càmera lligada al tirant, però el disc fa un soroll curiós quan no freno, com metàl.lic.

La resta va tot bé, millor encara.

Cansat, la visita al fisio de dilluns, la sortida del dimecres, del dijous amb el BiciOci, la d'ahir i avui amb la Betty, és una arrancada interessant després de Les Guilleries, és que la motivació està activada, cal mirar de donar un bon cop d'efecte.

No tenim en cap cas un escenari favorable, és llei de vida, certament, aquest és  l'escenari avui, l'actual,  i per tant cal treure ànims dels racó i fer camí, dia sí, dia també. El proper tram tindrà més llum, molta més llum, oi que sí?

Aigua, 750 ml., un cafè cafeinat,  una flauta de pernil salat escanyolida de veritat, fruits secs, pocs, quatre maduixes deshidratades ensucrades, dos dàtils melosos, tres plàtans i un gelat de xocolata i ametlla en terrina al "jijoneru" a Granollers, l'alimentació d'avui.

Sóc fill de Granollers jo, sento parlar de La Porxada i el cor em fa un sobresalt, sento parlar de La Pedra de l''Encant i El Retorn dels Cavallers agafa més força que mai, una setmana prometedora, emocionant, una història oberta al seu dia que pot ser la base del gran vol, o no i tot seguirà fent el seu camí, el nostre camí, un sender cada dia més emocionant, pels colors, per les converses, per les sensacions de que amb el pas dels dies, que és el que en diem el pas del temps, fer-ho com ho estem fent no ens garanteix res, però el fet de que el pas d'aquest vingui agafat de la ma d'aquestes bones sensacions és un temps que ja el tenim, el que vindrà pot ser encara més interessant, i si no, el que hem viscut fins avui no ens el pot pendre ningú, oi que no?

Equipats 100% d'estiu, cap al quilòmetre vuitanta-cinc amb manegots. Des del quilòmetre cinquanta amb el peu dret xop, el riu i el fang són present a tot arreu.

Eines les de sempre.

Sense llums, arriscant.

MTB, MTB, MTB.