Faltarà però que "l'armadura" sigui de la meva talla.
Avui un dinar excepcional m'ha deixat tocat, la llagosta i el filet, tots dos exquisits, però la quantitat ha estat el mal no pas el nom de cada un d'ells.
Espero que tot torni al seu lloc, demà hem de conquerir Les Guilleries.
Guerrers de La Baronia de SAS, demà tenim una tasca a fer, conquerir Les Guilleries.
No és una tasca fàcil, "però preferirem morir d'aquí a uns anys sense conquerir Les Guilleries, o preferiu intentar-ho demà i si cal morir en el intent?" sens dubte sé la vostra resposta "conquerirem Les Guilleries!!!".
Demà la torre més alta pot caure a les nostres mans, teniu una eina mortífera, perquè jo atacaré amb el meu Drac, tinc clar que és per això que heu decidit que porti el vostre jersei, pel meu Drac, únic, i a més 29" i SS.
MTB, MTB, MTB.
Per cert un cop poseu fi a la conquesta no cal que m'espereu, que jo arribaré passades unes hores, assegurar la regió després del pas dels barons és tasca lenta i laboriosa i que de ben segur em portarà a arribar amb la caiguda dels guerrers de la llum, i l'arribada de les fades de la nit.
Ahir com cada any a les darreres quatre edicions, un 30% dels participants van abandonar.
ResponEliminaQuilòmetre darrera quilòmetre els abandonaments es van anar gestant, el sr.Permanyé sap molt bé el que es fa quan selecciona com ha de ser cada nova edició de Les Guilleries, una cursa exigent com poques, com ha de ser, si no jo no hi seria.
On vull anar a parar?, senzill, ahir tots els Barons van creuar les portes d'aquesta fortalesa que porta per nom 100 Km. BTT. Camins de Les Guilleries.
I que tots i cada un d'aquests Barons pugui avui gaudir d'haver-les conquerit és una molt bona noticia.
Esportivament dins d'aquesta especialitat, poder ser a l'arribada d'una edició dels 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries és la consagració dins del món del MTB més exigent, bé això o en el seu defecte una participació amb cara i ulls a unes 24 hores categoria SOLO.
Ho sé, és extrem, a casa s'imparteix "Escola Colorado", és una dogma, és la fe.
Una mica com "A la taula d'en Bernat qui no hi és no hi és comptat".
Barons ahir tots erem a taula, això sí, jo avui torno a ser el que des de fa quaranta-set anys que sóc, un Home del Montseny.
MTB, MTB, MTB.