Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part I, "d'on vinc".

Ahir a la nit estava massa cansat com per ni tan sols pensar amb com havia de ser la crònica d'aquesta edició de Les Guilleries.

Aquest matí he pensat que calia fer-me un bon esquema de la crònica, i posar amb ordre tots els pensaments, totes les sensacions d'aquesta darrera aventura del MTB més extrem.

Per a mi i per a tot biker serio del món del MTB que participi o no als 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries, aquesta cursa és "La Cursa", bé aquesta i les Guilleries Express.

Passaven les hores i poc a poc he anat estudiant les diferents exposicions possibles, diferents per què? em podreu dir, fàcil és la contesta no el seu contingut, pel fet de que el meu camí a Les Guilleries comença al 2003  on l'Esteve, un Home del Montseny em va començar a parlar d'aquesta cursa.

A qui entre cantonada de cada sender un patidor com pocs,  en Miki, que des del 2000 no ha deixat de pujar a la bike, amb ell vaig entrar al món de les dobles, en veure la seva encara avui sensacional Scott Neva, poc em pensava jo que el meu camí reenfilaria fins arribar a on sóc ara, en cap cas.

Per altre banda tenim a un biker, L'Home GT, que té amb el pas dels anys un camí que ha anat coincidint intermitentment amb el meu, o jo amb el seu, que per aquest cas ve a ser el mateix.

Tenim als Barons de la Baronia de SAS, que sense ser l'origen, aquest és BiciOci, que fan acte de presència als darrers dos mesos en aquest camí. El perquè d'aquest primer contacte amb BiciOci és  via l'Home GT i una Pivot 429, el motor de tot plegat pel que fa a mi i a aquesta menuda i per això també tan dinàmica botiga,  en Colorado com sempre.

I el motiu pel que us exposo aquestes  diferents histories és perquè entre tots aquests, en podríem dir  "ingredients", hi ha un genet de Drac que seguint un bon consell del seu amic Colorado, "sempre imagina prèviament fotograma a fotograma com vols que sigui la cursa". Entre totes, els 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries.

I aquesta manera de fer caçar amb la meva manera de planificar les aventures detall a detall, és a dir si a una manera de fer detall a detall hi pots afegir una imatge la consolidació prèvia, mentre i posterior a l'aventura,  passa a tenir el color de les millors gestes.

I el projecte Guilleries comença al 2003, i va fent lentament la seva bullida, mes a mes, any a any, fins a la meva primera participació, on abans d'aquesta l'Esteve em deia, "és la cursa perfecte per a tu", i tant que ho va ser, vaig sortir últim i així vaig acabar, que no és important, sí que ho és com vaig fer la cursa, i la vaig fer amb un sol esperit, fer-ho molt i molt bé, que vist com anava la cursa per a mi des del primer minut, va consistir en anar destruït, però literalment "destruït físicament des del  quilòmetre 23,5  fins acabar-la totalment destruït mentalment al quilòmetre 99,99", un punt però de tota aquesta desfeta va quedar intacte, la voluntat d'acabar amb un somriure i de tornar-hi a la propera edició.

2006.

2009.

Som la matinada de dimarts i si per a tu Les Guilleries del 2011 són ja una noticia passada, deixa de llegir perquè per qui escriu aquesta crònica encara no ha gaudit ni de bon tros del plaer d'haver-les acabat.

Han passat els anys, les meves tres darreres paticipacions les he fet dues amb la Cannondale Scalpel Team Replica del 2003 doble suspensió 65/80 mm., amb doble plat, el petit un 29-34, la bike pesava 10,2 Kg.

2006.

2007.

La darrera edició amb la Yeti ASR-SL del 2009 doble suspensió 100/100 mm., amb un triple plat, el petit un 22-24, aquesta pesava 10,4 Kg.  

I ara en aquesta darrera edició la Vicious The Motivator SS rígida, d'una sola velocitat, el petit un 26-19, que equival en 26" a un 29-19, de 10,5 Kg.

El meu pes a diferència de les bikes sí que ha millorat edició darrera edició, 76(06), 75(07), 75(09), i 67,5 Kg. (11), respectivament.

La meva alimentació en cursa també ha variat com el meu pes, de portar fins a la darrera edició, barretes energètiques, sals minerals al segon bidó per sota del 8%, el PowerGel per si de cas, i menjar als diferents avituallament, fins abans d'ahir on fora dels darrers tres punts de pas on vaig testar un tros de taronja, un de plàtan i mig got de cola a cada un, la resta de la meva alimentació van ser tres bosses petites amb fruits secs amb plàtan deshidratat, quatre maduixes deshidratades ensucrades i  tres dàtils, per bossa, així com un plàtan cada trenta quilòmetres, a l'esmorzar un entrepà de motlle amb Nutela i al dinar dos, per veure aigua, un bidó tocat cada 20 Km. és a dir  uns 4 litres d'aigua.

L'equipament, aquest com el pes i l'alimentació ha evolucionat també, de rodar amb motxilla de 25  i 15 litres a les dues primeres edicions respectivament a rodar sense elles. El calçat de rodar amb calçat per a poder caminar a rodar amb les Sidi Dragon.  De rodar amb casc amb visera sempre a rodar a aquesta darrera edició amb casc amb la visera treta i amb gorra  a sota, aquesta darrera en el meu cas per oblidar-me i eliminar la suor als vidres de les ulleres amb les que he anat sempre a aquesta cursa, les Oakley M-Frame amb vidre transparent.

Els recanvis, millor esmento al detall què porto ara, perquè si esmento que portava al 2006 la llista seria infinita, un clau multi-funció Topeak amb talla cadenes incorporat, un kit de reparació per a càmeres, una vàlvula Tubeless, un tros de cadena, tres eslavons concretament, un pin d'unió, un joc de pastilles de fre, la càmera de 29", la manxa, que tampoc li va servir a en Pacu aquest cop, i el pot de l'oli Finish Line d'hivern. Jo ara per ara no sé anar sense aquests components, en cap cas.

Les imatges crec que defineixen bé, equipament, bikes i també l'evolució del pes del biker en qüestió, oi que sí?

Part II, as soon as possible.