Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.. Mostrar tots els missatges

dimecres, de març 06, 2013

28 d'Abril del 2013, 100 Km. Camins de Les Guilleries.

El WhatsApp deia, 28 el teu número.

I en Joan, el Ros ens ha confirmat fa uns minuts, són les 10 tocades de la nit,  per escrit que aquesta és la data, el 28, el 28, el 28.

El 28 d'abril del 2013, 100 Km. Camins de Les Guilleries. 

Seguidament he llegit les cròniques dels 100 Km Camins de Les Guilleries, m'ajuda a recordar que són per a mi els 100 Km.

No és assolir una posició, és un repte, no és una cursa, és una aventura, i a aquesta edició l'objectiu és:

GAUDIR DES DEL PRIMER KM DELS 100 KM CAMINS DE LES GUILLERIES 2013 FINS ALS DARRERS.

Quina emoció i encara no tinc decidit si les faré, sempre faig la inscripció quan una sensació de calma i bones sensacions m'envaeixen, mai abans, mai després.

 

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/04/pre-guilleries.html

 http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/05/fent-historia-als-100-km-btt-camins-de_07.html 

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/04/courage.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/01/preparatius.html

 http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/04/porta-dentrada-lunivers.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2012/03/reiniciant-un-vol-conegut.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/05/epica-entre-epiques.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/04/preparatius-guilleries-que-tenim.html 

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/05/fent-historia-als-100-km-btt-camins-de_03.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/05/fent-historia-als-100-km-btt-camins-de_05.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/04/2006-2007-2009.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/05/fent-historia-als-100-km-btt-camins-de_9955.html

http://thegreatescapemtb.blogspot.com.es/2011/05/baronia-de-sas.html 

I puc cercar la de l'edició anterior, ara per ara no cal, crec.

Altres anys desperto a dies de Les Guilleries, aquest any no, aquest any a setmanes.Una altra edició amb Single Speed, amb rígida i Single Speed. 

No per res, sí perquè té molt de sentit que això sigui així.

MTB, MTB, MTB.

Tornarem excepcionalment a les cròniques, primer les de les prèvies, la de dies abans, la de hores abans, i finalment la de la crònica de la cursa, que miraré aquesta darrera, la de la cursa, que tingui una sola part, si més no això penso ara.

Dies de Single Speed.

dimarts, de maig 10, 2011

Motivacions per evolucionar.

Han esdevingut els 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries, i el pensament a certa distància és entre el corriols d'aquesta darrera fita, ho escric i somric, entre aquests pensaments un, exposar les sensacions post-cursa. Que en tinc i molts i tots diferents, però la majoria són de com evolucionar a partir de les sensacions a Les Guilleries.

I aquest és el pensament minut darrera minut en pensar en bikes.

La millora de la forma a sobre de la bike, la millora de la tècnica, un punt a fer-hi molt d'èmfasi, els detalls de l'equipament del ciclista, els petits punts a canviar de la Vicious per fer-la una bike encara més funcional, dins de les seves limitades possibilitats vers les bikes més actuals. Tots aquests apartats, tots aquests temes, són els que tinc al cap des dels primers minuts després de finalitzar Les Guilleries i enfilar-me a la VW tornant cap a casa.

De fet mentre tornàvem cap a casa el mateix dia, ja estava mirant de memoritzar els detalls que no han funcionat del tot bé durant la cursa, i d'altres que han anat molt bé però que poden millorar encara més.

Entre ells, entre aquests detalls, un d'important, no tinc ritme de cursa, és normal, amb dues curses a l'any, difícil és tenir ritme de cursa.


Per aquest motiu d'aquí a la propera fita participaré a dos o tres esdeveniments, per a mirar d'agafar aquesta velocitat de creuer, que crec que si bé en tinc la forma física per fer-ho, no en tinc la forma, la manera de fer-ho.

Ponderant quins són els punt de millora més fàcils d'afrontar, tant per la inversió de les hores que requereixen, com per la inversió de diners.

Mentre passa això, no sé com, o sí, i ja estic enfilat a una aventura de somni, de fet ja fa uns mesos, pocs que camina el proper repte, senzill, però ambiciós, com sempre. Mai ens hi posem per poc, oi que no?

Ho dic perquè acabades Les Guilleries, penses però si va ser fa una setmana, i ja anem a per la propera, no serà per demà, certament, sí per d'aquí a uns mesos, però aquest cop ens caldrà molta gestió prèvia, i un punt encara més exigent d'organització.

Cal pensar com anem, les inscripcions del Roc 2011, són fetes de finals del 2010, per no dir setmanes després de l'edició del Roc 2010.

Un model, el de la propera fita, que ens servirà i molt com a experiència pel Moab, per les 24 hores del Moab.

Moltes trucades, molts mails, molts pressupostos, molt números, molt noms.  Moltes i moltes converses de diferents maneres d'enfocar la propera aventura.

En resum moltes hores de dedicació un cop acabada la jornada de feina del dia a dia que és la que ens permet de poder afrontar aquesta passió amb aquesta alegria, que ja està bé, i que fa que tot sigui molt però que molt emocionant.

Per sort les diferències horaries afavoreixen algunes de les gestions que estem fent, fet que encara ho fa més emocionant.

Llevar-se entre molts temes però també amb aquests temes a sobre de la taula fa que el dia tingui el millor color.

De fet fa un dia avui on el color és el protagonista de la jornada, un sol radiant, i l'olor única d'aquesta estació pel fet de ser tan i tan proper a aquest Mediterrani entra per totes les escletxes de casa, que en són moltes.

Miro des del Mirador del Drac i penso, "avui haurem de sortir, oi que sí",  i el meu Drac escolta el mot "sortir" i tot seguit sento la corrent d'aire que puja per les escales en obrir les seves ales i fer-les bategar ara sí ara també, som a terra de MTB, hauré d'aprofitar que aquests dies tot ens ve de cara.

Temps hi haurà perquè es giri el vent, de ben segur, però ja ens hi cenyirem quan això esdevingui, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de maig 07, 2011

Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part IV. "Fi del somni inici de La Llegenda".

Mentre era entre senders, escalant cada turó, volant a cada baixada, des del primer metre dels 100 Km. que l'inici de La Llegenda s'ha posat en marxa.

Un inici que té els seus orígens escalant El Turó de l'Home, entre genets, entre Dracs, quan per pujar al Turó havies de superar del quilòmetre vint-i-u al vint-i-vuit una pista de terra malmesa sempre per les tempestes pròpies de l'estació primaveral.

Poc es podia pensar aquell genet que del Drac de ferro amb roda 700 i tubulars, passats trenta-tres anys seguiria volant entre turons amb el seu Drac també de ferro amb roda 700 i tubeless.

Han passat 33 anys, i al metre u, del quilòmetre u d'aquesta darrera edició de Les Guilleries comença "La Llegenda".

Coming Soon.

divendres, de maig 06, 2011

Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part III. "La Cursa".

Una participació a Les Guilleries amb SS, roda de 29" i rígida, d'entrada pot semblar extremadament difícil, que ho és, però amb un bon acer, com ho és el Reynolds 853, amb una de les millors forquilles rígides d'acer, com ho són les forquilles Vicious, i amb el millors pneumàtics Tubeless de 29" per fer-les, de 2,25, la duresa de la rígida no va fins al extrem d'altres rígides d'alumini o carboni, en cap cas.

La resta de components que poden fer més divertida encara a aquesta SS, són el manillar pla Moots de 710 mm. i ja no sé de quants graus i la tija endarrerida de la mateixa marca. Però aquests dos components ja no seran fins a la propera cita del 2013.

Dit això, el dimarts passat jo ja tenia clar que teníem aventura pel cap de setmana, quan ho tinc clar ve determinat per una sensació de molta alegria quan penso en la imatge del conjunt genet/Drac a Les Guilleries, fins que no tinc aquesta sensació la Betty no mou fitxa a fer la inscripció. A les darreres dues edicions aquesta sensació l'he tinguda al darrer dia, aquest any molt abans.

Un cop feta la inscripció, el color de tot per a mi és diferent, senzillament cada detall passa a ser Guilleries, els ciclistes que veig a la carretera tots estan preparant Les Guilleries, els bikers que roden propers a casa el mateix, no hi puc fer res, i les hores, aquest cop dies,  previs a la cursa són senzillament de somni, sempre però respectant i tenint molt present i convivint amb la possibilitat més que probable de l'abandonament.

Aquest any jo tenia un objectiu clar, Guilleries amb la Vicious, equipat 100% XC-Marató, amb la gorra a sota del casc, aquest darrer sense visera, amb eines, les imprescindibles i rodat, menys que al 2009, però de més qualitat, complementat amb sessions també de més qualitat d'estiraments el darrer detall, però no per això menys important, aconseguir participar-hi amb un pes just per sota dels 70 Kg. Al final 67,5 Kg. ha estat la xifra, no és la ideal, però sí si miro d'on vinc.

Amb aquest escenari,  difícil per a mi estar nerviós, excepte quan amb en David ens vàrem confessar dissabte, la conversa queda per a les meves memòries, una conversa SS.

El què deia,  tranquil, tant que el despertador va sonar i la reacció va venir tres quarts d'hora després, això no va trencar res, senzillament ja és una dinàmica de les dues darreres edicions, on descansar bé la nit anterior a la cursa és un punt fort per a mi.

Surto de casa equipat tal com he de córrer, a excepció del calçat, amb el meu Drac ensomniat encara, ara ja ben lligat al darrera de la VW.  Vaig agafar un joc de pedals CB Egg Beater SL de recanvi, un pneumàtic, la manxa de peu i quatre jocs de llums, per si de cas passava el tall del quilòmetre 70, però que en cas de que  tingués una caiguda del ritme en picat, poder seguir amb els llums, difícil ho sé, però és el que portava a la VW, també una maleta amb totes les eines, però totes. Per últim portava una nevera de 50 litres a 2ºC plena de Rosites, coles i fruita.


Un cop a Sant Hilari, arribem al punt de trobada, al pavelló d'esports, pocs cotxes, poquíssims a l'aparcament, fet sospitós, a la recollida dels dorsals també, que què estava passant? que inscrits en total 80, 80!!!.

Segona novetat, el meu número havia de ser el 61, el de la meva posició a l'anterior edició,  però a aquesta edició amb un 1 afegit, és a dir el 161, cap i cua, sí senyor.

Ens anem preparant,  els Barons, en Xavi i jo, un cop a punt ens fem  la foto de rigor. En David m'arregla com he mal lligat el dorsal, es nota que ell té moltes tables, amb un segon el número ja està perfectament lligat a la Vicious.


En Xavi i jo abans d'afrontar l'aventura.


I de reüll veiem que el Sr.Permanyer ha fet ja l'explicació prèvia de cada edició, sortim en darrera posició, com si d'una cursa popular es tractés, que en cap serà,  però anem així, una mica despenjats, o això sembla.


Comença l'aventura,  l'alegria que m'envaeix des de l'inici de la cursa arriba a límits insospitats, ja estic corrent una nova edició de Les Guilleries, els nervis, l'emoció fa que la pulsació tot i que les sensacions són bones sigui una mica alta, en cap cas a la zona vermella, sí propera.

Estem afrontant els primers quilòmetres, sempre mirant d'avançar lentament posicions, els quilòmetres aquí passen molt ràpids, segur que massa, però que bé que m'ho estava passant, els Barons, a excepció del que portava la magnífica Pivot Mach 4 que és un home Guilleries expert, i no ho dic per la cursa en si que no ho sé, si no pel fet de que pel que em va comentar a una sortida en David que un Baró entre tots tenia molt bon nivell per a curses maratonianes, Baró que vaig identificar intuïtivament que era el de la Pivot,  la resta del grup ens anem veient, ara sí ara també, amb en Xavi també.

Passen els primers deu quilòmetres com si res, i ataquem la segona vintena, el ritme el mateix, cinquanta minuts per cada deu, per a mi un ritme molt i molt bo, a aquest punt crec recordar que perdem uns minuts, pocs, perduts enfilant una trialera a peu, reiniciem el camí, i seguim a ritme, anem coincidint els Barons i en Xavi, en Xavi i els Barons, superem a aquest mateix ritme el quilòmetre vint.


És  a aquest tram més o menys on un dels Barons té una punxada, en David s'atura per posar-hi remei, jo també pensant que és la SS que ha punxat, passen els minuts i m'adono que no és la SS si no la 2x10, fet que em deixa més tranquil, no sé perquè,  i decideixo que he de seguir i que ells ja m'atraparan, així ho faig i així es reprodueix la seqüència, passats els minuts tornem a anar tots més o menys junts.

Durant aquest segon tram menjo un plàtan i fruits secs. El consum d'aigua inferior als 750 ml.


La Betty és a aquest punt, a la carretera d'Osor. No m'aturo però, és travessar la carretera i començar a escalar, a aquest punt començo a posar peu a les pendents més accentuades, sempre uns pocs metres a on hauria de fer una càrrega important a nivell muscular.


El temps a aquest segon tram també per sota de la hora, anem directes a atacar el tercer tram,  aquí ja començo a pensar que vaig molt i molt bé.  Així, amb aquesta alegria superem el quilòmetre trenta.


La Betty sempre atenta a tots el detalls em proposa canvi de bossa de fruits secs, i entrepà de pa de motlle amb Nutela, la bossa no, no que encara en tinc i l'entrepà sí, agafo un segon plàtan. Omplo el bidó de 750 ml. 

I anem directes cap al quaranta, les sensacions bones, millor dit molt bones.

Un pensament m'envaeix lentament, diria millor un inici de pensament, un lleuger neguit, passen els quilòmetres al mateix ritme per sota de l'hora, torna a caure el quart tram com els darrers tres primers, a ritme de nou hores cada 100 Km!!!, tot i que jo no faig aquesta reflexió, sí però que vaig marcant els parcials cada deu quilòmetres.

Els quilòmetres van caient, una mica més lents, amb els Barons ens hem distanciat, uns deu minuts ens separen, ara ja no anem junts, jo he aixecat el peu del pedal, crec que no són ells que l'han augmentat, si no jo que l'he baixat, pel fet de que al quilòmetre quaranta-cinc en Xavi té una rampa, i el meu primer pensament és de molta precaució, ell va amb 3x9, és un biker amb molta experiència en cursa.

Trialera de La Trona del Rei.


Fem una baixada per aquesta trialera, dic baixada, especifico baixada perquè el Sr. Permanyer podria i seria normal a unes Guilleries que ens la fes fer de pujada, però la realitat és que és de baixada i la realitat també em diu que tardaré un temps  a poder-la fer a sobre de la bike. Una llàstima perquè es pot fer, és una baixada impecable, amb el corriol perfectament treballat, inclús els revolts tenen un reforç artificial perquè l'entrada i la sortida siguin sòlids.


Però em falta un punt o un punt i mig per gaudir d'un tram tan excepcional com aquest, a les properes he de poder fer-la, caldrà perseverar amb aquest aspecte.


Al final de la trialera la Betty està preparada per oferir-me plàtan i fruits secs, crec recordar que agafo plàtan i que canviem la bossa de fruits secs.


Escalo els propers quatre quilòmetres,  del quaranta-sis al cinquanta, deixant marxar en Xavi, de seguir al seu ritme la crònica avui seria molt diferent, torno a posar peu, perquè no aconsegueixo a unes pales llargues i exigents mantenir la pulsació per sota de la zona "prudent", passats uns minuts, pocs, torno a escalar des de dalt de la bike.

Sóc al ben mig de la cursa. al quilòmetre cinquanta, per a mi, aquest és el moment clau de tot plegat.

Omplo el bidó de 750 ml. Em menjo el plàtan, un dàtil, i més fruits secs.

Parlem amb en Xavi, el temps en cursa indica que he de fer els propers vint quilòmetres en menys de  tres hores si vull passar el tall de pas a l'hora de dinar al quilòmetre setanta, als darrers deu quilometres he rodat un xic per sobre de l'hora.

Em cal fer el cor fort i tornar a baixar el ritme, encara més, el perquè d'aquest pensament és "són les meves  primeres Guilleries amb SS, 29" i rígida, serà a les properes si ha de ser, que l'objectiu sigui la posició, a aquestes l'objectiu és acabar amb aquesta proposta de bike", i així ho faig, lenta però constantment esgarrapo pulsacions una a una a la baixa, m'allunyo deu pulsacions més de la zona de treball del darrer tram.

Arribats a aquest punt el lleuger pensament d'un cert neguit m'imposa  ser més prudent encara, i poso el pilot automàtic, no passió, no pensaments de ritme o no ritme, no he de seguir cap roda que no sigui la davantera meva.

En Xavi va molt més bé que jo, i marxa lentament, jo em quedo sol, la sensació és senzillament fantàstica, ho era amb ell, pel privilegi de rodar amb un biker del seu nivell i experiència, i ho va ser en el moment de quedar-me sol. Sempre mentre rodo puntualment amb en Xavi durant la cursa, les seves paraules són de elogi, d'ànims,  de donar-me consells pràctics per sumar possibilitats a coronar aquesta fita que porto a terme a aquesta edició de Les Guilleries.

A partir d'aquí el canvi de tendència ja es produeix, estic restant quilòmetres no sumant, 49, 48, 47, i la sensació és de voler gaudir el màxim de la cursa.

No tinc cap molèstia muscular cap, quan la pujada m'implica disparar la pulsació prop de la zona vermella poso peu, quan la baixada té un cert risc el mateix, he d'arribar al quilòmetre setanta bé, abans de les quatre, i el que vindrà després ja ho enfocaré un cop hi sigui.

Arribar al quilòmetre setanta bé, és l'objectiu, he vist massa vegades abandonar a l'hora de dinar  a bikers més preparats que jo, avui jo podria ser un d'ells, i de cap de les maneres vull arriscar-me a que aquest sigui el cas.

Dit i fet aquests vint quilòmetres passen en un no res, o això em sembla, he agafat un ritme de creuer molt bo.

Fa uns cinc quilòmetres que rodem junts dos Barons, arribem a l'hora de dinar, i a dalt d'un turonet sento crits d'ànims és en Miki i la seva filla, ens segueixen als darrers metres, "em sento un campió".

Hem arribat una hora abans del tall, és a dir he anat als darrers vint quilòmetres a una hora per cada deu quilòmetres.


Tinc a punt tres entrepans de pa de motlle amb Nutela, en menjo dos, canvi de bossa de fruits secs i agafo plàtan, els bidons s'omplen sols.

Conversa emocionant dret amb en Miki, amb en Ros, amb la dona d'en Miki, comentaris amb en Xavi que està prenent el sol, i menjant com si fos al darrer dia de tot. A aquest punt em vaig sentir protagonista de la meva pròpia aventura, certament.


Canvi de gorra, passem de la blanca a la vermella, mentre estic dret parlant la Betty coordinadora de tota la meva assistència durant la cursa m'aplica un gel refredador a totes les cames, jo segueixo menjant i parlant, ara ja no em sento un campió, ara sé que puntualment ho sóc.

Abans han passat els Barons de creuer més alt, entre d'ells.


El Baró Pacu em diu que vindrà tot seguit i jo inicio ruta.  El Miki m'acompanya als primers cinc-cent metres, entre prats.


Baixo i baixo i i baixo. fins arribar a la llera d'un riu, la marca blanca de guix entra dins del riu, aquest és ampla i a l'altra cantó de la llera d'aquest veig la cinta, baixo de la bike i m'endinso al riu, una sensació intensa entre emoció-aventura-repte-goig, m'envaeix, surto del riu pujo a la bike i penso, "Permanyer ets el Rei", i així penso dir-li si sóc a l'arc d'arribada.

Comença una escalada llarga i exigent, on he de posar peu, parar i menjar una bona tanda de fruits secs, és el primer cop que m'he d'aturar per una defallida puntual que de no aturar-la no sé on m'hauria portat, tranquil.lament passa una estona on em recupero, no pas més de dos o tres minuts però els necessitava, m'enfilo i per a conquerir el quilòmetre vuitanta he de recordar a qui he dedicat aquesta cursa, com sona, supero una pendent tràgica i darrera veig un punt d'assistència, veig de cop la llum, per primer cop bec mig got de cola.

Resto aturat uns minuts i veig arribar en Pacu, ens mirem i no ens hem de dir res, però ens ho diem, "has pensat coses rares a aquest tram?, i coincidim,  molt rares" entre nosaltres queda que ha pensat cada un dels dos per afrontar aquest tram, a partir d'aquí rodem junts ara sí ara també, cal arribar al quilòmetre noranta, iniciem ruta tot seguit.

Aquesta retrobada ens dóna forces als dos, ho sé, ho noto, ho notem, oi que sí Pacu?

On jo poso peu per prudència en Pacu posa el plat petit, on jo escalo a sobre de la bike en Pacu va en mitjà i així escalem, baixem, baixem i escalem successivament fins a culminar el darrer punt d'assistència, som al quilòmetre noranta, som al quilòmetre noranta, som al quilòmetre noranta, com sona.

Ara ve el darrer tram, la possibilitat de poder finalitzar aquestes Guilleries per a un aficionat amateur del MTB amb una bike rígida de 29" i SS la veig més propera que mai.

Dotze mesos separen aquest moment de l'inici d'aquest repte, a aquest punt la sensació que començava a aparèixer al quilòmetre trenta m'envaeix totalment i li dic a en Pacu, "he de rodar més lent, no em puc arriscar a no acabar", en Pacu em contesta, "no pateixis que donat el cas, anem junts i tu per mi i jo per tu no deixarem en cap cas que això passi, acabarem", a partir d'aquí ataquem metre a metre de trialeres de baixada sensacionals, reptadores, extremes, ens fem totes les que podem a dalt de la bike, les que menys és veritat, i la resta corrent a peu, anem enllaçant trams i trams de baixada fins que falten quatre quilòmetres, sí, sí, quatre quilòmetres.

El meu pensament a aquest instant és de que davant tinc una única paret que em separa de la glòria perseguida aquests darrers mesos, mesos de preparació, de canvi dels meus hàbits de molts, de moltíssims, miro la paret i penso, ara vindrà l'escalada mortal dels darrers tres quilòmetres de cada any, i li dic a en Pacu, "si ens posa la pala final el Sr. Permanyer, podria pensar amb aquest mot injust, La Permanyada, fent referència a la Maragallada".

Aquesta pala no ve, i afrontem la paret lentament, a dalt de tot del turó sento crits d'ànims,  és en Miki aquest cop amb el seu fill, falta res per ser a l'arribada, penso en moltes coses, moltes, una de concreta però m'envaeix, la freno perquè no sóc a l'arc d'arribada, baixem directes a la fi d'un somni, per què en res deixarà de ser-ho per passar a ser una realitat.

A cinquanta metres de l'arribada ens rep en David, ens mirem, no ens hem de dir res enllacem a signe de celebració les nostres mans, ens abracem a l'arc d'arribada.



Tres Barons a les Guilleries, demà dos barons i un Home del Montseny.


Ara ja és un fet, he coronat, hem coronat els 100 Km. BTT. Camins de Les Guilleries del 2011 amb rígida 29" i SS.

I aquest cop deixo que m'envaeixi el pensament sense embuts, "a tots vosaltres que ja no esteu amb nosaltres, al pare, Sr. Font sempre però sempre et trobo a faltar, a un bon amic, en Carles, a la tieta Margarida".


Gràcies Betty, sense el teu ànim, el teu suport incondicional aquesta fita no hauria estat.



Sr. Permanyer ets "El REI".

Al Colorado, a en Xavi l'home GT, a en David i en Narcís els homes BiciOci, al Miki i família,  agrair-vos cada detall que heu tingut, des dels més petits, fins  als més grans, cada un ha sumat a poder aconseguir-ho.

A en Xavi Paricio i família, a tots, pels vostres escrits d'ànim.

Que per molts anys puguem compartir aquesta jornada tots junts.

MTB, MTB, MTB.

Comença la compta enrera del gran dia.

dimarts, de maig 03, 2011

Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part II. "Per què SS?"

És una pregunta que aquesta setmana està en boca de tot el món, Pacu gràcies per fer-nos riure fins  a haver de deixar de pedalar, amb els teus "por qué, por qué, por qué tantas subidas?".

Gràcies Xavi per entendre a la primera la meva participació amb la SS a aquesta edició.

En el meu cas, la pregunta que em feien va ser sempre mentre escalava, "per què rígida, 29" i SS?", la resposta, la que políticament es considera correcte, sempre breu, a una cursa si l'explicació no és breu, deixa de ser una cursa, tot i que en Xavi, en David i en Pacu són persones que durant la cursa sí vàrem parlar, i no pas poc, en Xavi em deia, "però si vas molt i molt bé, si pots fins i tot parlar" i jo li deia, "vinga Xavi, que jo a aquest ritme teu tan alt jo no hi  puc pas anar, que parlo perquè cada any vaig sol i aprofito a una edició que no és així", per posar un exemple. De les converses amb en Paco, crec que estan al llindar de la intimitat, "però sí Pacu és veritat ha nascut quelcom molt gran entre nosaltres", amb les converses amb en David, estratègiques totes, som homes d'acció nosaltres, oi que sí?

Amb tot això segueixo sense contestar el per què d'unes Guilleries amb SS, rígida i 29"?.

La contesta té una part del seu origen a Finale Ligure a les 24Ore del 2009 i a finals d'aquell mateix any, on el record sempre present d'una persona molt respectada a casa, que avui és amb el meu pare al cel sigui, va ser per a nosaltres un cop dur de veritat,  i té la seva consolidació amb la marxa del meu pare, que mentre era entre la vida i la mort a les darreres setmanes encara recordo com si fos avui que em deia "i com va aquesta petita joia d'una sola marxa, i quin serà el teu proper repte amb ella?",  aquests dos fets són per a mi inamovibles, senzillament, marquen un dia abans i un dia després de la meva petita historia a sobre de les dues rodes,  a sobre de la 29" i SS.

Sempre he pensat que la nostra vida serà un pas per ella que quedarà escrita amb lletres d'or, ja no pels demés si no per a nosaltres mateixos,  si nosaltres veiem aquesta, escrita amb antelació i si la valorem nosaltres en primer terme i decidim amb claredat com volem que sigui, de ben segur que aconseguirem que la nostra vida sigui el nostre somni portat a la realitat, cal pensar així, perquè la resta que no sigui així si ha de venir, vindrà. 

Per aquest fet, després d'acceptar fa anys que he lliscat moltes vegades i  que seguiré lliscant espero que moltes menys, m'agrada quan parlo d'invertir i dedicar el meu temps, primer  visualitzar les escenes de com ha de ser a on vull  anar i que la seqüència de les mateixes sigui de somni.

Posar-me com a repte, participar als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries amb la meva SS, és això una seqüència minuts a minut d'un somni portat  a la realitat. Un somni portat a la realitat aquest dia 1 de Maig del 2011.

Després d'aquesta edició ho podran fer grans i excepcionals bikers, però el repte neix a aquest espai, a The Great Escape MTB, i es secundada ara fa unes setmanes per un campió, "campioníssimo", en David del BiciOci.

Únicament un biker excepcional com en David, es sumaria en primer terme a pujar a una bike 29", 100% rígida i SS,  després de parlar unes hores amb dos homes SS, i únicament un biker excepcional es sumaria amb aquesta bike tan extrema per a afrontar la cursa més extrema a un sol dia.

Encara recordo que em va dir en David fa uns dies, "mai més tornaré a córrer Les Guilleries" i passats uns dies la seva proposta era "estic valorant si fer Guilleries SS", sí senyor, i tant que sí, la il.lusió és el motor del dia a dia, i aquesta fa que el negre passi a ser blanc, de la foscor a la llum més intensa

Entre cavallers de la llum i fades de la nit, sóc a un camí entre realitats que de lluny podem semblar somnis però que cada dia que passen són fets reals, tangibles, com el d'assolir aquesta edició Guilleries amb la SS, fa tres dies era un somni, avui és una realitat, oi que sí?

A mi m'ha portat un any, a ell, a en David unes setmanes.

Sí podrem dir, però un ha fet el camí per poder-hi ser els dos, és veritat, però poder ser-hi els dos amb SS ho ha fet encara més emocionant, més divertit, més seguit per tothom, el renom d'un biker competitiu com pocs com és en David al circuit gironí fa que el meu repte en primer terme, dels dos als darrers dies, tingui encara  més ressò, i això suma a un sender on l'emoció i l'aventura són els absoluts protagonistes.

I que caram, ho faig  per mi mateix i tant, però si hi sumes les atencions, l'interès de tantes i tan reconegudes persones dins d'aquest petit món, i a sobre un professional com en David es suma a aquesta iniciativa, jo crec que el repte agafa encara més la dimensió de fita èpica única.

Èpica =100 km. i 3.000 m. de desnivell positiu. A excepció de Les Guilleries Express que és una èpica sense presentar aquestes xifres.

És veritat això era al diumenge, però també ahir, i avui, demà?, demà com ja vaig esmentar i des de minuts després d'acabar el diumenge el proper repte ja camina.

Però el combustible per la propera fita és el repte superat de participar amb la Vicious The Motivator SS a aquesta increïble aventura que ha estat  poder assolir els 100 Km. BTT Camins de les Guilleries 2011.

Dit això aquesta edició dels 100 Km. BTT Camins de les Guilleries, és una edició diferent per a mi, pel fet de que hi he participat amb un tipus de bike diferent, molt diferent crec que puc afirmar.

El genet també ha evolucionat i molt aquests darrers dos anys, molt.

Dos camins, un Drac i un genet, un sol vol. Moab és més proper avui, un lloc on les SS són com aquí les 3x9, o no.

L'origen de que sigui 29" ve d'una conversa a aquest espai, concretament a una proposta d'opció de bike on es va posar a dalt de la llista la Santa Cruz Tall Boy com eina sensacional  29"-2x9, i on vaig esmentar que si era la Tall Boy la meva propera bike també ho seria per a les properes Guilleries, i tal dit tal fet, i 29" però no doble i 2x9, si no rígida i SS.

I així va ser, a l'abril del 2010 estàvem pendents de les Guilleries, de si sí o si no, la bike ja estava a casa, la Vicious The Motivator SS, esperàvem la noticia de si l'organització decidia fer-les o no, amb molt de respecte, però el compromís estava adquirit, "conquerir els 100 Km. BTT. Camins de les Guilleries amb rígida, 29" i SS".

Aquestes finalment no es van celebrar,  i en certa manera vaig respirar una mica, tenia un any per a preparar la propera edició, la que si havia de ser seria la meva 4a participació consecutiva. 

Quan els motius per fer quelcom són lloables, tot agafa una altra dimensió, i cada motiu que suma fa que tot passi a ser encara més impressionant.

Participar a Les Guilleries del 2011 amb la Vicious The Motivator SS i aconseguir finalitzar-les un repte per a mi, un aficionat ras del MTB, un repte èpic i pioner a aquesta cursa, una de les més exigents a nivell nacional i europeu. El primer motiu implica el segon, el primer el més gran, el segon senzillament conduit pel primer, passa a ser un cop assolit per a mi "La Consagració".

Gràcies Colorado, el que m'has dit avui ha estat el que espera un apassionat d'aquest esport  d'escoltar d'un mite del MTB, que és el que ets tu, "aquesta bike ja la pots guardar, bruta com estava, quan has fet una fita com aquesta ja ho has fet tot", paraules que venint de tu, són per a mi "La Consagració".

Les que han vingut després un dia les publicaré, avui però són per a mi, per gaudir-les amb calma, amb temps.

La Vicious The Motivator SS tuberia Reynolds 853. La que va entrar per la porta de casa, dia a dia va anar evolucionant component a component, frens, tres canvis, dels originals  Shimano XT 160/160 a Magura Marta 160/160, 180/160 i finalment Shimano XTR 2007 180/160, van bé, no molt bé, bé. Pneumàtics, dels originals  WTB Exiwolf 2.3 convencionals amb càmera, el conjunt 2 Kg, per sota dels 25 psi. varen durar dues sortides, esmicolats dels laterals al fer-los rodar sense càmera i líquid NoTubes, Hutchinson Python 2.1 Tubeless Ready, amb líquid NoTubes, el conjunt 1.300 g.  per sota de 25 psi, esmicolats dels laterals, Maxxis Ardent 2,25  100% Tubeless, el conjunt crec recordar que uns 1.950 g. o més, són els que vaig seleccionar  per participar a Les Guilleries, 100 % blindats contra tot i més, 925 g. de goma Tubeless per pneumàtic, perfecte per rodar per sota dels 20 psi. Les rodes Shimano XT, posades a punt per en Narcís, 100% Tubeless, ara sí, de 10/10. Les tanques originals no sé quines, ara són les CarbonTi, van, però són particulars com la meva manxa CB. Transmissió, dels 32x16 original,  al 32x19 i finalment el 26TAx19CK, cadena original Shimano de 7/8v a cadena Shimano de 9v. i finalment a Shimano de 7/8v. Manillar el definitiu, perquè la llista és llarga, 670 doble original,  600 pla OS , 610 doble 25, 4 mm., 670 OS doble , i finalment 700 mm. pla 10º  OS el definitiu. Potència 120mm. 6º, 105mm. 6º, 105 mm. -6º, 100 mm. 0º, la definitiva. Bieles, de les Race Face Deus XC  175 mm. originals  a les Shimano XTR 970 175 mm., punys dels primers Oury crec recordar als Ritchey WCS, als Pedro´s, i finalment els Easy Grip, no sé si els prims o els gruixuts, ben posats això sí, tenen posició, en David està per tot. Els pedals Crank Brothers Egg Beater SL,  fatal, fatal, fatal i mira que sempre m'han anat perfectes, no calaven mai quan sempre ho havien fet, però mai bé, no sé el perquè, per les cales noves?, podria ser.  Seient, cada cul és un món. La tija original d'alumini, recta Thomson Elite, indestructible, la bossa porta càmera la Pedro´s mini, invisible. De l'original EBB a la Phil Wood, pot ser cap més? noooo. I finalment la direcció Cane Creck 110, única, senzilla, a data d'avui indestructible.

Narcís la bike no és la mateixa des de la teva posta a punt, no soroll-no joc de la roda posterior, quin gaudir d'una bike silenciosa. 

Sí que veig la imatge i penso, "aquest genet té encara molt vols de Drac per explicar".

Sr. Font volaré tan alt per sentir la teva presència, la teva sempre encantadora ajuda, tinc un Drac, i un Mirador del Drac, des d'ell, amb ell quasi tot és possible, encara que sé que ara cal que passi temps, els grans vols però ja han començat, el proper després de "La Cosagració",  "la consolidació definitiva".



El perquè de l'origen de participar a aquesta edició amb la SS, definit.

Cada component de la SS, definit.

Mtb, mtb, mtB.

Xavi ens veiem per dinar, serà una mini celebració, ja que hi som. Rodar amb tu aquest hivern per on volem ser-hi de manera més definitiva, un privilegi. Poder rebre els teus ànims durant la cursa, un punt de força inoblidable. Com molt bé em vas dir fa unes setmanes, "si l'acabes en Permanyer t'ha de posar un podi a part per a tu". No oblidaré mai aquest elogi.

Tampoc el d'en Colorado, "0,01%", fa que acabar-les tingui molt, però que molt valor, i tant que sí. Si ell ho veia així, i tu ho veies difícilissim, fer-ho per a mi encara té més mèrit.

Xavi vaig coronar-les, vaig arribar a l'arc d'arribada amb la meva SS!!!

Part III. "La Cursa". as soon as possible.

Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part I, "d'on vinc".

Ahir a la nit estava massa cansat com per ni tan sols pensar amb com havia de ser la crònica d'aquesta edició de Les Guilleries.

Aquest matí he pensat que calia fer-me un bon esquema de la crònica, i posar amb ordre tots els pensaments, totes les sensacions d'aquesta darrera aventura del MTB més extrem.

Per a mi i per a tot biker serio del món del MTB que participi o no als 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries, aquesta cursa és "La Cursa", bé aquesta i les Guilleries Express.

Passaven les hores i poc a poc he anat estudiant les diferents exposicions possibles, diferents per què? em podreu dir, fàcil és la contesta no el seu contingut, pel fet de que el meu camí a Les Guilleries comença al 2003  on l'Esteve, un Home del Montseny em va començar a parlar d'aquesta cursa.

A qui entre cantonada de cada sender un patidor com pocs,  en Miki, que des del 2000 no ha deixat de pujar a la bike, amb ell vaig entrar al món de les dobles, en veure la seva encara avui sensacional Scott Neva, poc em pensava jo que el meu camí reenfilaria fins arribar a on sóc ara, en cap cas.

Per altre banda tenim a un biker, L'Home GT, que té amb el pas dels anys un camí que ha anat coincidint intermitentment amb el meu, o jo amb el seu, que per aquest cas ve a ser el mateix.

Tenim als Barons de la Baronia de SAS, que sense ser l'origen, aquest és BiciOci, que fan acte de presència als darrers dos mesos en aquest camí. El perquè d'aquest primer contacte amb BiciOci és  via l'Home GT i una Pivot 429, el motor de tot plegat pel que fa a mi i a aquesta menuda i per això també tan dinàmica botiga,  en Colorado com sempre.

I el motiu pel que us exposo aquestes  diferents histories és perquè entre tots aquests, en podríem dir  "ingredients", hi ha un genet de Drac que seguint un bon consell del seu amic Colorado, "sempre imagina prèviament fotograma a fotograma com vols que sigui la cursa". Entre totes, els 100 Km. BTT Camins de Les Guilleries.

I aquesta manera de fer caçar amb la meva manera de planificar les aventures detall a detall, és a dir si a una manera de fer detall a detall hi pots afegir una imatge la consolidació prèvia, mentre i posterior a l'aventura,  passa a tenir el color de les millors gestes.

I el projecte Guilleries comença al 2003, i va fent lentament la seva bullida, mes a mes, any a any, fins a la meva primera participació, on abans d'aquesta l'Esteve em deia, "és la cursa perfecte per a tu", i tant que ho va ser, vaig sortir últim i així vaig acabar, que no és important, sí que ho és com vaig fer la cursa, i la vaig fer amb un sol esperit, fer-ho molt i molt bé, que vist com anava la cursa per a mi des del primer minut, va consistir en anar destruït, però literalment "destruït físicament des del  quilòmetre 23,5  fins acabar-la totalment destruït mentalment al quilòmetre 99,99", un punt però de tota aquesta desfeta va quedar intacte, la voluntat d'acabar amb un somriure i de tornar-hi a la propera edició.

2006.


2009.


Som la matinada de dimarts i si per a tu Les Guilleries del 2011 són ja una noticia passada, deixa de llegir perquè per qui escriu aquesta crònica encara no ha gaudit ni de bon tros del plaer d'haver-les acabat.

Han passat els anys, les meves tres darreres paticipacions les he fet dues amb la Cannondale Scalpel Team Replica del 2003 doble suspensió 65/80 mm., amb doble plat, el petit un 29-34, la bike pesava 10,2 Kg.

2006.


2007.


La darrera edició amb la Yeti ASR-SL del 2009 doble suspensió 100/100 mm., amb un triple plat, el petit un 22-24, aquesta pesava 10,4 Kg.  


I ara en aquesta darrera edició la Vicious The Motivator SS rígida, d'una sola velocitat, el petit un 26-19, que equival en 26" a un 29-19, de 10,5 Kg.


El meu pes a diferència de les bikes sí que ha millorat edició darrera edició, 76(06), 75(07), 75(09), i 67,5 Kg. (11), respectivament.

La meva alimentació en cursa també ha variat com el meu pes, de portar fins a la darrera edició, barretes energètiques, sals minerals al segon bidó per sota del 8%, el PowerGel per si de cas, i menjar als diferents avituallament, fins abans d'ahir on fora dels darrers tres punts de pas on vaig testar un tros de taronja, un de plàtan i mig got de cola a cada un, la resta de la meva alimentació van ser tres bosses petites amb fruits secs amb plàtan deshidratat, quatre maduixes deshidratades ensucrades i  tres dàtils, per bossa, així com un plàtan cada trenta quilòmetres, a l'esmorzar un entrepà de motlle amb Nutela i al dinar dos, per veure aigua, un bidó tocat cada 20 Km. és a dir  uns 4 litres d'aigua.

L'equipament, aquest com el pes i l'alimentació ha evolucionat també, de rodar amb motxilla de 25  i 15 litres a les dues primeres edicions respectivament a rodar sense elles. El calçat de rodar amb calçat per a poder caminar a rodar amb les Sidi Dragon.  De rodar amb casc amb visera sempre a rodar a aquesta darrera edició amb casc amb la visera treta i amb gorra  a sota, aquesta darrera en el meu cas per oblidar-me i eliminar la suor als vidres de les ulleres amb les que he anat sempre a aquesta cursa, les Oakley M-Frame amb vidre transparent.

Els recanvis, millor esmento al detall què porto ara, perquè si esmento que portava al 2006 la llista seria infinita, un clau multi-funció Topeak amb talla cadenes incorporat, un kit de reparació per a càmeres, una vàlvula Tubeless, un tros de cadena, tres eslavons concretament, un pin d'unió, un joc de pastilles de fre, la càmera de 29", la manxa, que tampoc li va servir a en Pacu aquest cop, i el pot de l'oli Finish Line d'hivern. Jo ara per ara no sé anar sense aquests components, en cap cas.

Les imatges crec que defineixen bé, equipament, bikes i també l'evolució del pes del biker en qüestió, oi que sí?

Part II, as soon as possible.

Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries 2011.

Són penso, seran  IV parts, aquest matí  estic acabant la primera, una mica com El Senyor del Anells, o Els Pilars de la Terra salvant les distàncies, en favor evidentment d'aquesta magnífica aventura del senyor Permanyé i el seu equip a un paradís del MTB més extrem.

És a dir, si el que vols és llegir un llibre de butxaca, aquesta no és la teva historia de ben segur. 

Capítol I.

Coming Soon.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de maig 01, 2011

Èpica entre èpiques.

Són dos quarts de sis tocats, ens hem adormit. com sona,  a la darrera edició ja anavem així de tranquils.

Sembla en el meu cas que la cursa la corri una segona persona no jo, i no puc augmentar en cap cas la tensió, estic senzillament molt tranquil.

És que amb aquests dos anys han passat poques coses,  molt i molt bones i poques però molt i molt doloroses.

Avui la meva participació és com una pujada a Montserrat, que sempre he llegit que es fa per quelcom aconseguit, en aquest cas la meva participació és per aaquestes poques coses, les positives i les molt i molt doloroses a qui rendeixo homenatge.

Per a tots vosaltres, en primer terme els que ja no hi sou, en segon terme pels que teniu el privilegi de ser-hi, avui corro per a tots vosaltres.

Gaudiu  tots d'una gesta èpica, és el vostre dia.

Pujeu al meu Drac i passeu un bon vol, el millor, és el nostre vol.

Dies de MTB, des del Mirador del Drac.

dissabte, d’abril 30, 2011

Porta d'entrada a l'Univers.

Avui ja sóc a la porta, vint-i-cinc quilòmetres, amb el desnivell esmentat ahir, un xic més, no molt més.

Sensacions contradictòries.

Equipat d'estiu, excepte els pirates, demà aniré d'estiu, 100% d'estiu, armilla i manegots per decidir, pel fet de que si fes mal temps intervindrien si no, no.

La bike va bé, el fre del darrera genera una vibració preocupant, tant que la Septem es posa a sonar sola. La resta perfecte.

Eines les de sempre, no he aconseguit resumir més les que he de portar, ser auto suficient en els temes bàsics pilar per  demà.

Tot està a punt, la Vicious revisada, posada a punt.

A la nit sessió d'estiraments  i fi del dia d'avui,  esperant l'inici de demà, que començarà a partir de les quatre de la matinada o abans.

MTB, MTB, MTB.

divendres, d’abril 29, 2011

Pre-Guilleries.

Avui just per sota dels 40 Km.  amb desnivell positiu baix, no l'he mirat però per sota dels 1.000 m. +.

Les sensacions sempre les mateixes, als primers trenta o quaranta minuts les sensacions rares, per passats aquests quilòmetre a quilòmetre cada vegada millor, fins parar de fer quilòmetres per ser prudent de cara a diumenge.

El vermell serà el color per a les Guilleries 2011.


Al quilòmetre 15,  mig entrepà de fuet, aigua, 500 ml., i dos cafès, un cafeïnat i un descafeïnat.  Aquesta no serà en cap cas la dinàmica de diumenge però avui era dia relax a sobre de la bike, sense passar-me de tranquil, però deixant lluny la zona vermella, no però la de treball en cursa.

La bike va bé, milloraria moltes coses, poques que m'ajudessin a anar més tranquil, però el pensament de millorar aspectes de la bike als dies propers a la cursa és un pensament sempre present, les ganes de fer-ho bé fan que pensi en millorar-ho tot, però el seny diu, "no toquis res, res de canvis, com anaves vas bé" i faig un esforç per a controlar aquest impuls de canvis de darrer moment a la bike.

Mai m'han anat bé els canvis de darrera hora.

Passar el compressor a frens, a les boixes, netejar acuradament la transmissió, i passar un drap humit a la Vicious per després un de sec, repassar tanques de les rodes, tota la "tornilleria", sobre tot els dels porta bidons, és el protocol per a demà al mig dia, després de pedalar uns vint quilòmetres sense desnivell, com a molt 300-400 m. +.

I prohibit per a mi modificar pressions dels pneumàtics al dia de la cursa, perquè sempre les veig desinflades. 

Bé, crec que estic a punt per afrontar la cursa de diumenge, no per fer-ho dignament, això no ho puc afirmar, encara.

Avui he parlat amb en Miki, ens hem enviat SMS's tots aquests dies amb en David de BiciOci, he parlat també amb en Colorado, que em diu amb la ma al cor, "tens un 0,01% de possibilitats d'acabar Les Guilleries, millor surts sense la Vicious i la fas corrent, perquè caminaràs el mateix", i penso que si ho diu ell, és perquè és realment així, per a mi en Colorado és la persona referent pel que fa referència al món de la bike, també en d'altres aspectes però que ara no venen al cas, entre aquests també tot el que fa referència al món audiovisual, i tant.

Així que un cop escoltat a en Colorado, encara sóc més prudent, i sentencio "aquest any és molt probable que sigui el meu primer abandonament als 100 Km. Camins de les Guilleries, i si  és no serà el darrer, perquè si no acabo aquest any,  a la propera edició hi aniré amb la SS,  però millor preparat".

Avui he repetit els corriols més emocionants per a mi, els d'entre torres.


Tinc present que a part de la forma física, poden passar moltes altres coses a Les Guilleries, he vist bikers plegar per quedar-se sense càmeres, per caigudes severes, per esmicolar parcialment la bike, per perdre's durant uns minuts, tant molts com pocs, però el cop moral ser tan i tan dur que al quilòmetre 80 els he vist plegar.  Bé no és veritat,  no els he vist a tots, però els que no he vist m'ho han explicat ells i si no la Betty, però sempre tinc present "el present" que qui m'ho explica en primera persona m'ha fet,  com és, "em va faltar cap, no hauria d'haver plegat, va ser un error".

Jo sempre he perseguit ser en primer terme a la graella de sortida que per a mi és ja un objectiu important, em costa horrors fer el primer pas i inscriure-m´hi, en segon terme participar-hi dignament, és que darrera hi ha persones que ploren. Som pocs, els pocs que hi som,  i si a sobre pel fet de que és una cursa llarga i exigent se't posen a plorar és que penses, "m'he equivocat de lloc, o de cursa, no pot ser", o que d'aquí a una estona puc passar una molt mala estona.

Jo però quan m'ha passat això sempre he fet veure que sóc sord i ceg, i he seguit perquè mai he vist que qui ho fa tingui cap problema greu, i perquè penso que és un moment, el de plorar, per millor que no tinguis bikers al costat, i és més a tots/es els bikers que he vist fent aquest drama, sempre han acabat la cursa, però a mi m'incomoden i molt, pel fet de que és un moment per estar sol, crec. I en tercer terme el darrer objectiu és mirar d'arribar, i si pot ser millorant la manera de fer-ho, vull dir no la posició, que també si les circumstàncies acompanyen, però em refereixo a fer-ho cada any més sencer.

Aquest any jo ja intuïa que 29", rígida, i SS podria ser un repte desproporcionat quan parles d'afrontar unes Guilleries, i vull matisar aquesta exposició.

Jo ja sé que entre bikers de molt nivell fer-la amb 26", 2x9, és perquè aposten pel màxim rendiment en cursa, però que si anessin amb la meva Vicious també aconseguirien un molt bon resultat, ho tinc més que clar, el mèrit per la meva part no va per aquest camí, si no pel fet de que si a les darreres edicions anava just per acabar, ara pel tipus de bike, quan en Colorado em fa el seu pronòstic, penso, "quanta raó que té".

Però el meu repte és aquest, no hi ha més.

I tant que he pensat a posar pneumàtics més rodadors, els tinc, a alleugerir la Vicious un altre cop, tija, manillar, frens, seient, rodes, a sortir amb pedals de plataforma i unes Trabuco, i vinga a córrer i córrer a peu si cal, i segurament obtindria un millor resultat, però és que aquest no és el meu objectiu, en cap cas.

El meu objectiu és amb la meva única bike, 29", rígida, SS amb l'esperit del pur MTB maratonià, vull dir amb les coses justes però això sí amb totes les necessaries per ser d'entrada auto suficient, amb l'equipament minimalista que ens caracteritza, amb una alimentació en cursa únicament basada en fruits secs, maduixes fresques  i també deshidratades-ensucrades, meló, plàtans, el pa de motlla i la Nutela, amb aigua com a única ingestió líquida, havent rodat un xic menys que a les darreres edicions però cuidant millor els tipus de sortida, així com millorant notablement el to muscular, via els estiraments de més qualitat i les visites programades al fisio, i en darrer terme participant a aquesta edició amb vuit quilos menys que ara fa dos anys, objectius tots aquests marcats després d'acabar les 24Ore de Finale Ligure, poder rodar més ràpid i més descansat que mai.

Si això serà així, ho podré veure d'aquí a res, tots aquests punts els he perseguit i assolit un per unals darrers 24 mesos. El darrer el del pes, la manera d'aconseguir perdre pes i millorar la meva resistència a dalt de la bike, han estat per a mi un èxit, indiferentment del que passi a Les Guilleries, aquesta és la meva sensació.

Pel fet de que gaudeixo més que mai a sobre de la bike. Avui mateix he passat una tarda memorable, m'ha faltat res perquè fos perfecte. Quin rodar i rodar a gust  ara sí ara també als darrers trenta quilòmetres.

Tan bones són le sensacions passats els primers minuts, que cada cop que he sortit sol a les darreres setmanes no tindria hora per tornar.

Millorar les sensacions dels primers quilòmetres ja queda per la que ha de ser la cita d'aquest any 2011.

Com més quilòmetres passen, més pujades cerco per escalar. Als darrers dies els desnivells a cada sortida i els quilòmetres no han estat despreciables per a mi, i sempre he pensat, "una mica més".

El millor present, el de la darrera sortida pel Montalt, baixant de La Pedra de la Ferradura cap a Santa Mònica on vaig coincidiruns segons amb una família de cabirols, amb un mascle amb unes banyes recargolades magnífiques, però és que hi havien cinc o sis exemplars, un premi que remata tants dies de passar-ho bé.

Si aquesta preparació serà suficient per poder afrontar amb garanties aquesta edició de Les Guilleries, ara penso que no, el nivell d'exigència a aquesta cursa per a mi està fora d'escala sempre, els comentaris, les opinions del meu entorn més proper amb experiència Guilleries són poc engrescadors, i sé que són realistes i objectius, amb aquesta prespectiva si no passa res estaré diumenge a la graella de sortida, faci sol, plogui o nevi, hi seré, i un cop doni el sr, Permanyer el tir de sortida, començarà l'aventura.

MTB, MTB, MTB.

Guilleries 2011.

Bé,  ja som  a les portes de la propera edició de les Guilleries.

Era fosc que jo ja tenia els ull ben oberts, és el que té quan s'acosta una aventura com aquesta, tot fa un canvi, l'escenari ara és diferent, ho deia la Betty,  "Ens espera una edició ben diferent, la persona que animaré és la mateixa el ciclista, no". 

MTB, MTB, MTB.

Les dues darreres intervencions són un clar indicatiu del que el Blog és viu, és indiferent el moment, a cada instant toca el que toca, passats uns minuts, unes hores el tema ja és un altre, ara toca Guilleries, d'aquí a una estona no ho sé, això és el que fa que aquest espai, camini, segon a segon, minut a minut.

dijous, d’abril 28, 2011

Test d'intensitat.

És el que ha estat avui, una sortida curta però intensa, no a zona vermella, però sí just per sota d'aquesta.


Senders, pistes, les que menys, a aquestes darreres, les primeres que he fet, les sensacions han estat de dolor muscular, de portar un plat i pinyó per fer curses de pista a un velòdrom, per passats aquests primers minuts anar millorant les sensacions fins arribar a rodar atacant a bon ritme i gaudint de fer-ho.

Corriols sensacionals els de darrera de casa, on baixar i pujar i baixar i pujar ha estat una constant.


Just a tocar els 20 Km. el mateix pel que fa a desnivell, per sota dels 700 m. +. Un dia de mtb breu, però també divertit. Fins i tot la Septem ha obert les seves ales entre vol i vol de la Vicious, perquè no oblidem que som tres, ella, el meu Drac i un genet avui SS.


Demà darrer test, ara després de la visita a l'Andreu, el meu fisio, veig encara amb més tranquil.litat al que s'esdevindrà sens dubte per a mi, com l'aventura entre les aventures, podria dir també repte, però m'agrada i per diferència molt més catalogar les properes Guilleries d'aventura per a mi.


Una sessió de fisio on m'he sentit un campió previ a participar a una gran aventura, no sóc un campió, ho tinc clar, sí que sóc a punt per viure una excepcional aventura, gràcies Andreu.

Mirant de recuperar aquestes plantes dels peus.


Un professional que sempre ens ha atès com a uns autèntics campions, mtb, mtb, mtb.

Gel fred per si quedo enganxat muscularment, pegats per aquestes zones de la planta del peu que tinc més castigades per la cala, un fisio d'excepció per a un genet de Drac, ara ja des del Mirador del Drac.


MTB, MTB, MTB.

diumenge, d’abril 24, 2011

1.050-30.

Sortida exigent aquesta tarda, pel desnivell que ha sortit, menys de tres hores de MTB.

Les sensacions bones, no les millors, però sí bones.

El punt més lluny on he anat, fins la vella casa d'en Cesc Fàbregas, a menys de 10 Km. de casa.

Les pujades d'avui, exigents, un xic menys que les d'ahir, per la seva duració, menor, no per la pendent.

El terreny un xic millor que ahir, per les pluges d'aquest matí.  Avui fora de dos tallats de metre i mig, he baixat per tot arreu, una de les baixades amb una recepció de sauló,  als darrers dos metres he tingut sensació de descontrol, és que no sé perquè m'he tirat per aquella bèstia de tobogan.

La Vicious millor que ahir, la vibració un xic menor del fre del darrera i no sempre la fa. No milloraré res més fins després de la primera setmana de maig.

Amb el desnivell d'avui, queda clar que estic en el bon camí per assumir dents de serra ara sí ara també proporcionals a les que tindré properament en cursa.

Ara ja tot està fet i tot està per fer.

L'equipament d'avui, d'estiu, sense pirates i sense armilla, únicament amb manegots als primers minuts i als darrers, baixant cap a casa.

Aigua un bidó i mig de 750 ml.

Menjar, res.

Eines les de sempre sense pastilles de fre de recanvi ni esprai d'escuma.

MTB, MTB, MTB.

1600-40.

Ahir sortida per sota dels 60 Km.

Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat  planers, de recuperació.

Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.

Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.

Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.

L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.

La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.

El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.

Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.

La tornada des de Canet per la platja un present encantador.


Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.

Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt,  a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.

Aigua, els dos bidos de 750 ml. 

Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.

Ara,  hores després de la sortida d'ahir, avui,  el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada,  després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.

MTB, MTB, MTB.

El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma,  bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.

Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí,  que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.

divendres, d’abril 22, 2011

2006-2007-2009. 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.

Poc i puc fer, ara fa dos anys de la meva darrera participació de la cursa del darrer cap de setmana d'abril, ara primer de maig.


La meva assistència a aquesta cursa èpica és senzillament un repte titànic i no per la duresa de la mateixa, que també, si no pel nivell dels participants a la graella de sortida, nivell que en cap cas és comparable al meu, en cap cas, sempre i a cada edició ha estat així, el ritme de cursa és senzillament estratosfèric per a mi, és dur haver d'admetre que als primers metres pel que fa referència a la meva posició final, ja queda clar quina serà.

Al meu  primer any, als cent primers metres ja anava en darrera posició, és com vaig acabar, a la darrera posició, a la meva segona edició, als primers metres anava a les darreres posicions, no la darrera, és cert, però darreres, és on vaig acabar, a la meva darrera participació, als primers metres anava al mig del grup, és com vaig acabar, al mig, no és exactament així, pel fet de que a aquesta última vegada per darrera pocs participants van finalitzar-la, però crec recordar que a la sortida érem uns 120 i a l'arribada uns 75, fet que fa que el 61, sigui al mig de la classificació, en termes reals però  torna a ser a les posicions més enrederides, però aquesta a diferència de les darreres ocasions no va ser la sensació mentre era en cursa.

La sensació en cursa de la darrera edició, va ser,  abans de sortir, "que faci molt mal temps, que serà la meva, que plogui sense fer fred", i va ser així, mentre rodava pel ben mig d'un infern gloriós, la sensació era, "quin privilegi ser aquí, entre monstres del mtb maratonià  més radical", aquest darrer pensament ha estat sempre el que cada any m'ha mogut a ser a la graella de sortida, pel fet de que d'uns anys cap a aquí, des de les darreres trenta pujades a La Garolera, el meu pensament és diferent.

Tinc quaranta-set anys, ara i des dels quaranta concretament ja no sóc de la darrera volada,  podreu dir "home és evident", bé per a mi ha estat evident en aquest precís instant, no abans dels 41.

El fet de poder ser-hi, de poder escalar entre aquests bikers tan preparats té el valor de sense ser un PRO, i vull dir PRO fent referència a que cada cop que cerco el nom de cada un d'ells a les curses de ciclo turista de més renom, o a curses populars i no tan popular, tant de bike com de curses  a peu, maratons de muntanya o duatlons, triatlons, Ironmans, hi són a totes, fet que em fa pensar, "renoi, jo hi cerco el meu nom i únicament surto a les darreres tres edicions dels 100 Km. Camins de les Guilleries", és a dir no tinc historial de competició, és la meva realitat, fet que fa que la preparació mental sigui no diré en el meu cas pitjor sí radicalment diferent.

Amb aquests antecedents m'enfronto un altre cop per quarta vegada als darrers sis  anys, que són les que s'han celebrat a aquest darrers sis anys, 2006, 2007, 2008 no es va fer, 2009, 2010 no es va fer, i ara queda per fer el pas a ser-hi a aquest 2011.

Sé que una flor no fa estiu, i això és el que m'impulsa a perseverar edició darrera edició a ser-hi un altre cop, també sé que sóc pel que fa a aquesta cursa,  a les meves darreres participacions, que hi haurà un any que ja no podrà ser, quin serà aquest moment,  el temps, el meu temps, encara no està escrit, 2011 Camins de les Guilleries si no hi ha un contratemps tornarà a ser, el resultat d'aquesta tampoc el puc determinar fins després de les mateixes, això la fa més reptadora encara.

D'aquí a res hauré de preparar tot l'equipament, això serà a la nit abans de la cursa, dos dies abans de la mateixa una darrera posta a punt de la meva Vicious The motivator SS,  tres dies abans un darrer mini test del meu estat de forma, quatre dies abans darrera visita al meu fissió,  per deixar al punt aquests grups musculars, cinc dies abans la selecció dels fruits secs, dels melosos dàtils, de les maduixes deshidratades i ensucrades, dels plàtans, sis dies abans un descans absolut, passant per una sessió d'estiraments diferenciada, per testar a on sóc per les prèvies a la visita a l'Andreu de dimecres, set dies abans la darrera sessió maratoniana de mtb de fort desnivell i distància mitja, vuit dies abans, una sessió mitja de desnivell baix molt corriolera també, nou dies abans és avui, jornada de descans i més descans. 


MTB, MTB, MTB.

I sempre tenint molt present la possibilitat de que aquest 2011 sigui el meu primer any d'abandonament, cal tenir-ho present, per respecte als organitzadors, als participants en cursa. Per recordar que és una de les curses de MTB més exigents a un sol dia, fet que implica que ser a la sortida és ja de per si un primer èxit, ser-hi a mitja cursa un repte, al quilòmetre setanta, un primer pas a lluitar per ser a l'arribada, i ser a l'arc d'arribada al quilòmetre 100 amb un somriure als llavis, indicatiu de l'inici de la preparació de la propera edició, però aquesta ja serà si ha de ser una altra història, història per a compartir a aquest espai, a The Great Escape MTB.

La feina a fer, a aquestes dates ha d'estar feta, i ara falta rematar els darrers detalls, importants, sí, però el que no estigui fet ara, ja no serà.