Pre-Guilleries.

Avui just per sota dels 40 Km.  amb desnivell positiu baix, no l'he mirat però per sota dels 1.000 m. +.

Les sensacions sempre les mateixes, als primers trenta o quaranta minuts les sensacions rares, per passats aquests quilòmetre a quilòmetre cada vegada millor, fins parar de fer quilòmetres per ser prudent de cara a diumenge.

El vermell serà el color per a les Guilleries 2011.

Al quilòmetre 15,  mig entrepà de fuet, aigua, 500 ml., i dos cafès, un cafeïnat i un descafeïnat.  Aquesta no serà en cap cas la dinàmica de diumenge però avui era dia relax a sobre de la bike, sense passar-me de tranquil, però deixant lluny la zona vermella, no però la de treball en cursa.

La bike va bé, milloraria moltes coses, poques que m'ajudessin a anar més tranquil, però el pensament de millorar aspectes de la bike als dies propers a la cursa és un pensament sempre present, les ganes de fer-ho bé fan que pensi en millorar-ho tot, però el seny diu, "no toquis res, res de canvis, com anaves vas bé" i faig un esforç per a controlar aquest impuls de canvis de darrer moment a la bike.

Mai m'han anat bé els canvis de darrera hora.

Passar el compressor a frens, a les boixes, netejar acuradament la transmissió, i passar un drap humit a la Vicious per després un de sec, repassar tanques de les rodes, tota la "tornilleria", sobre tot els dels porta bidons, és el protocol per a demà al mig dia, després de pedalar uns vint quilòmetres sense desnivell, com a molt 300-400 m. +.

I prohibit per a mi modificar pressions dels pneumàtics al dia de la cursa, perquè sempre les veig desinflades. 

Bé, crec que estic a punt per afrontar la cursa de diumenge, no per fer-ho dignament, això no ho puc afirmar, encara.

Avui he parlat amb en Miki, ens hem enviat SMS's tots aquests dies amb en David de BiciOci, he parlat també amb en Colorado, que em diu amb la ma al cor, "tens un 0,01% de possibilitats d'acabar Les Guilleries, millor surts sense la Vicious i la fas corrent, perquè caminaràs el mateix", i penso que si ho diu ell, és perquè és realment així, per a mi en Colorado és la persona referent pel que fa referència al món de la bike, també en d'altres aspectes però que ara no venen al cas, entre aquests també tot el que fa referència al món audiovisual, i tant.

Així que un cop escoltat a en Colorado, encara sóc més prudent, i sentencio "aquest any és molt probable que sigui el meu primer abandonament als 100 Km. Camins de les Guilleries, i si  és no serà el darrer, perquè si no acabo aquest any,  a la propera edició hi aniré amb la SS,  però millor preparat".

Avui he repetit els corriols més emocionants per a mi, els d'entre torres.

Tinc present que a part de la forma física, poden passar moltes altres coses a Les Guilleries, he vist bikers plegar per quedar-se sense càmeres, per caigudes severes, per esmicolar parcialment la bike, per perdre's durant uns minuts, tant molts com pocs, però el cop moral ser tan i tan dur que al quilòmetre 80 els he vist plegar.  Bé no és veritat,  no els he vist a tots, però els que no he vist m'ho han explicat ells i si no la Betty, però sempre tinc present "el present" que qui m'ho explica en primera persona m'ha fet,  com és, "em va faltar cap, no hauria d'haver plegat, va ser un error".

Jo sempre he perseguit ser en primer terme a la graella de sortida que per a mi és ja un objectiu important, em costa horrors fer el primer pas i inscriure-m´hi, en segon terme participar-hi dignament, és que darrera hi ha persones que ploren. Som pocs, els pocs que hi som,  i si a sobre pel fet de que és una cursa llarga i exigent se't posen a plorar és que penses, "m'he equivocat de lloc, o de cursa, no pot ser", o que d'aquí a una estona puc passar una molt mala estona.

Jo però quan m'ha passat això sempre he fet veure que sóc sord i ceg, i he seguit perquè mai he vist que qui ho fa tingui cap problema greu, i perquè penso que és un moment, el de plorar, per millor que no tinguis bikers al costat, i és més a tots/es els bikers que he vist fent aquest drama, sempre han acabat la cursa, però a mi m'incomoden i molt, pel fet de que és un moment per estar sol, crec. I en tercer terme el darrer objectiu és mirar d'arribar, i si pot ser millorant la manera de fer-ho, vull dir no la posició, que també si les circumstàncies acompanyen, però em refereixo a fer-ho cada any més sencer.

Aquest any jo ja intuïa que 29", rígida, i SS podria ser un repte desproporcionat quan parles d'afrontar unes Guilleries, i vull matisar aquesta exposició.

Jo ja sé que entre bikers de molt nivell fer-la amb 26", 2x9, és perquè aposten pel màxim rendiment en cursa, però que si anessin amb la meva Vicious també aconseguirien un molt bon resultat, ho tinc més que clar, el mèrit per la meva part no va per aquest camí, si no pel fet de que si a les darreres edicions anava just per acabar, ara pel tipus de bike, quan en Colorado em fa el seu pronòstic, penso, "quanta raó que té".

Però el meu repte és aquest, no hi ha més.

I tant que he pensat a posar pneumàtics més rodadors, els tinc, a alleugerir la Vicious un altre cop, tija, manillar, frens, seient, rodes, a sortir amb pedals de plataforma i unes Trabuco, i vinga a córrer i córrer a peu si cal, i segurament obtindria un millor resultat, però és que aquest no és el meu objectiu, en cap cas.

El meu objectiu és amb la meva única bike, 29", rígida, SS amb l'esperit del pur MTB maratonià, vull dir amb les coses justes però això sí amb totes les necessaries per ser d'entrada auto suficient, amb l'equipament minimalista que ens caracteritza, amb una alimentació en cursa únicament basada en fruits secs, maduixes fresques  i també deshidratades-ensucrades, meló, plàtans, el pa de motlla i la Nutela, amb aigua com a única ingestió líquida, havent rodat un xic menys que a les darreres edicions però cuidant millor els tipus de sortida, així com millorant notablement el to muscular, via els estiraments de més qualitat i les visites programades al fisio, i en darrer terme participant a aquesta edició amb vuit quilos menys que ara fa dos anys, objectius tots aquests marcats després d'acabar les 24Ore de Finale Ligure, poder rodar més ràpid i més descansat que mai.

Si això serà així, ho podré veure d'aquí a res, tots aquests punts els he perseguit i assolit un per unals darrers 24 mesos. El darrer el del pes, la manera d'aconseguir perdre pes i millorar la meva resistència a dalt de la bike, han estat per a mi un èxit, indiferentment del que passi a Les Guilleries, aquesta és la meva sensació.

Pel fet de que gaudeixo més que mai a sobre de la bike. Avui mateix he passat una tarda memorable, m'ha faltat res perquè fos perfecte. Quin rodar i rodar a gust  ara sí ara també als darrers trenta quilòmetres.

Tan bones són le sensacions passats els primers minuts, que cada cop que he sortit sol a les darreres setmanes no tindria hora per tornar.

Millorar les sensacions dels primers quilòmetres ja queda per la que ha de ser la cita d'aquest any 2011.

Com més quilòmetres passen, més pujades cerco per escalar. Als darrers dies els desnivells a cada sortida i els quilòmetres no han estat despreciables per a mi, i sempre he pensat, "una mica més".

El millor present, el de la darrera sortida pel Montalt, baixant de La Pedra de la Ferradura cap a Santa Mònica on vaig coincidiruns segons amb una família de cabirols, amb un mascle amb unes banyes recargolades magnífiques, però és que hi havien cinc o sis exemplars, un premi que remata tants dies de passar-ho bé.

Si aquesta preparació serà suficient per poder afrontar amb garanties aquesta edició de Les Guilleries, ara penso que no, el nivell d'exigència a aquesta cursa per a mi està fora d'escala sempre, els comentaris, les opinions del meu entorn més proper amb experiència Guilleries són poc engrescadors, i sé que són realistes i objectius, amb aquesta prespectiva si no passa res estaré diumenge a la graella de sortida, faci sol, plogui o nevi, hi seré, i un cop doni el sr, Permanyer el tir de sortida, començarà l'aventura.

MTB, MTB, MTB.