Seré breu, per sota dels vuitanta quilòmetres, per sota dels dos mil metres de desnivell positiu.
Ha faltat poc perquè m'animés a cantar Els Segadors, quins instants. M'ha semblat però que la petita Septem sí que ho feia.
Entre bikes no, sol, no he coincidit amb cap biker, des de quarts de dotze del matí fins a quarts de nou del vespre.
Quin fred que feia baixant de Sant Hilari Sacalm, i un cop a Can Prat vinguent de Riells, i un cop a Campins vinguent de Gualba de Dalt, i per acabar la baixada des de la cruïlla per anar a Can Riera de Ciuret fins a Sant Celoni, ha estat el toc per demà o sortir abans, o arribar abans.
Una dutxa de més de mitja hora ha posat fi a aquest destemplament intens, un dia memorable.
La Vicious, el fre davanter fa "fading", menys del que feia però en fa, el del darrera frena de cop, fent que la roda derrapi, si freno més amb el davanter deixa de frenar i si em recolzo un xic més amb el del darrera la roda va clavada tota l'estona per poca força que apliqui a la maneta, és un tot o res.
El pulsòmetre cal posar-lo a un cantó i inclinat 45º mirant endavant, si no com que escalo dret no veig mai a quin ritme de pulsació vaig.
Les cales dels Crank Brothers de les Sidi, a punt de dir prou, demà sortiré amb cales noves.
Menjar, fruit secs, maduixes deshidratades ensucrades, tres plàtans, un entrepà de truita de formatge. Per veure, tres bidons de 750 ml. d'aigua, tres quarts d'una mitjana de cervesa, i dos cafès.
Propostes per la Vicious, pastilles Kool Stop vermelles, res més ja fins després de donar-se el cas, de la meva presència a la cita del primer de Maig.
El pulsòmetre demà matí al seu lloc, les cales de les Sidi, també.
El tema frens no sé què més proposar, fora de les de pastilles noves.
Equipat de primavera, amb armilla, manegots i pirates.
Eines, les de sempre, sense esprai d'escuma.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada