Guilleries, fer-les en equip, és com parlar d'anar a viure a Chernóbil, mai ningú s'hi ha apuntat.
Té la seva lògica, la Betty avui em feia aquesta reflexió, "qui vol córrer una cursa amb un corredor amb una proposta humil i transparent que va sempre al vagó de cua?, humil i que quedi entre els deu primers sí, del vagó de cua mai".
Cal entendre que és lògic que sigui així, també no és menys evident però sí obviat constantment, que si darrera teu no hi queda ningú, sempre series el darrer, per tant ha d'haver-hi persones com jo, si no qui guanya no podria ser mai el primer i prou, seria el primer i el darrer.
Córrer sol no té massa mèrit avui en dia, vull dir que sol i primer amb d'altres bikers darrera sí, primer i sol en cap cas.
Fa uns dies , la similitud feta a un entorn de nivell entre bikers va ser, de lagranevasio=foresgam.
Una mica és això, no diré que no, tampoc que sí, en cap cas.
Per a mi córrer sol és un luxe que he après a valorar, fer-ho amb companyia si no és circumstancial, un privilegi.
Però aquest darrer fora d'una Volta a Osona amb en Colorado no m'ha passat des de fa anys. Aquella Volta la vaig acabar perquè ell hi era, si no en cap cas. Quin segon dia Déu meu, quin segon dia.
Fer-ho amb assistència senzillament un honor, gràcies, cent gràcies, mil gràcies, un milió de gràcies Betty. De fet assistència del nivell de la Betty no la té cap altre corredor, ni la tindrà a Les Guilleries venint d'ella.
Gràcies a ella he estat animat a seguir quilòmetre darrera quilòmetre des del 20 al 100, i des del 50 pel pas a cada control per l'organització, a la meva primera edició, fet vinguen d'ells molt rar i molt excepcional.
Però la Betty és, així de senzill, així de planer. En aquella edició vaig tenir copa de Cava per cada pas pels darrers controls, com sona. Gràcies i més gràcies Santi.
Anem per la quarta edició, cal estar mentalitzats anant molt bé amb la SS, per fer un SOLO de 12Ore. Per una banda, la Betty com a SOLO-assistència i jo com a SOLO en cursa.
La possibilitat de que això no sigui així, no la tinc contemplada, vull dir que he escoltat moltes converses, moltes opinions, molts "vindrem" als darrers anys, molts "anem-hi junts", però al final a la graella de sortida, jo, SOLO, i la meva assistència, SOLO.
Per això 24 hores si tornen a ser, serà sempre SOLO.
Hem creat una auto-escola de cultura SOLO, limitada a dues inscripcions nominals i no transferibles que té una component brillant, sí, també una segona de perillosa, certament. A on ens portarà no ho sé, està per veure, ho veurem aquest diumenge a Sant Hilari?
Guilleries entenc que a ulls de molts caps és quelcom no tangible, com el purgatori vull dir.
De fet entenc aquesta visió, però no la comparteixo.
Guilleries és aventura, diversió, és l'oportunitat de ser a una cursa única, a una proposta per a una assistència SOLO titànica-atòmica també, per a amants de les sensacions més extremes, i això, al costat de casa no es pot deixar passar, no podem deixar de banda l'oportunitat de ser-hi presents, o millor dit si podem, "no hauriem".
És evident que no és un pensament popular, no per això és menys atractiu per a mi, tampoc més, senzillament és, res més.
MTB, MTB, MTB.
"Bones noticies" pel que fa a les prèvies a les Guilleries és per a mi:
Ser sempre realistes vers les meves possibilitats, i ser perseverant en cursa amb el pensament de sentir-me un privilegiat. Abans d'això, ara, privilegiat pel fet d'estar-hi inscrit, per poder tenir la possibilitat de ser a la graella de sortida, la resta no existeix, serà o no però avui un sol punt important, estic inscrit als 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada