1600-40.

Ahir sortida per sota dels 60 Km.

Del quilòmetre 1 al 40 un test de la propera cita. Vull dir que tot el desnivell l'he fet durant aquests primers quaranta quilòmetres. La resta fins a tocar als seixanta, han estat  planers, de recuperació.

Les sensacions als primers quilòmetres, "impossible escalar amb aquest desnivell amb un 26-19", ho dic pel fet de que als primers 20 Km. els hi he aplicat un sever correctiu de desnivell positiu, les pendents perquè sigui així han estat del 29%, i les sensacions han estat dramàtiques, 100 Km. així impossible per a mi.

Ja em diràs ara a les portes de ser a la graella de sortida què faig, exactament res, serà amb aquestes condicions.

Dues vegades i mitja el test d'avui i fins i tot podria ser que tingués unes mínimes possibilitats d'avançar positivament amb aquest repte del 2011.

L'equipament bé, no diré perfecte, he de reduir els estris varis de les tres bosses del darrera. Però els trets no van per aquí, el pronòstic del proper divendres avui, és de sol i pluja, caldrà estar atent al del proper cap de setmana.

La Vicious va bé, frena millor, no perfecte, el fre del darrera es resisteix a deixar de vibrar definitivament, renoi.

El terreny ahir, entre les pluges d'abans d'ahir i les intermitents d'ahir, han fet que la sensació escalant fos de "lapa", i baixant també. Tot i així el sauló engrunat fa de les seves a les recepcions de les pendents més pronunciades.

Hauria seguit escalant a partir del quilòmetre quaranta, però no era avui el dia per fer-ho.

La tornada des de Canet per la platja un present encantador.

Equipat d'estiu, amb pirates però i puntualment he rodat amb manegots i armilla.

Menjar, dos dàtils, quatre maduixes deshidratades i ensucrades, caramels varis comprats a Arenys de Munt,  a una botiga on fa uns dies se li van emportar de la façana els quatre testos de plàstic amb les flors, els testos els he trobat jo després pujant a La Creu de Canet, quatre per ser més exactes dos de verds i dos de marrons, qui s'emporta quatre testos i els deixa a la pujada direcció a La Creu? les flors però brillaven per la seva absència.

Aigua, els dos bidos de 750 ml. 

Eines les de sempre, porto pastilles de fre Magura Marta de recanvi i la Vicious ara va amb frens Shimano XTR, sense l'esprai d'escuma.

Ara,  hores després de la sortida d'ahir, avui,  el matí ha començat a les deu, abans dormia com un tronc, serà que l'escalada d'ahir des de l'hípica cap a La Pedra de la Ferradura, ha fet els seus efectes devastadors, deu meu quina pujada,  després al coincidir amb el camí que ve de Santa Mònica les pendents que sempre he patit, m'han semblat dures, res més, d'aquí fins a deixar de pujar tot ha estat assumible, i no perquè fos així, les dues pujades per diferents senders a La Creu de Canet no són gens assequibles per a mi i la meva SS, però venint del què venia sí.

MTB, MTB, MTB.

El pronòstic d'ahir per avui s'ha complert, pluja, pluja i més pluja, la feina però feta està, i si avui no pot ser la darrera sortida de veritat abans de la propera cita, no passarà res. Únicament tindré un xic menys de informació, però la forma,  bona o no serà la mateixa, en cap cap cas dependrà de la sortida d'avui, en cap cas.

Bé, crec que fins avui l'exposició està mirant de ser un fidel retrat del que és per un practicant d'aquest sensacional esport, preparar la seva presència a una prova exigent de XC-Marató seriosa, molt seriosa, no l'exposició, o sí,  que ho intenta ser, si no la cursa del primer de maig.