Per sota dels 20 Km. per sota dels 600 m +, ja ronda per sobre dels 3.000 m. + per cada 100 Km.
De fet sense sortir de casa, vull dir sense anar lluny puc fer el que poden ser unes Guilleries.
A la propera en lloc d'enfilar directament cap al Montalt des del cementiri, primer baixaré a Caldetes i després sí que escalaré fins a la porta que tanca l'accés al Montalt.
Entre aquesta baixada i dos trams de pujada que ahir vaig fer de baixada crec que podré seguir preparant el que m'agradaria poder dir IV "participació" a 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Avui no serà perquè tinc fissio a la tarda, i quan tinc fissió no agafo la bike. Si més no fins avui ho he fet així, això no vol dir que un cop a Sant Celoni després del fissió no ataqui un petit Montnegre, però no ho veig prudent.
Crec que aquesta serà la darrera visita al fissió abans del dia 1 de Maig.
M'agradaria ser a la sortida de les Guilleries pel fet de que rodaria amb el número de la meva classificació del 2009, fet que per a mi és una sensació genial.
Mentre lligo el dorsal al manillar amb les brides no hi penso, però un cop sóc a plena cursa sí que tinc estones on penso, "aquest ja el tinc". Podré sumar una IV edició siguent a l'arribada amb la caiguda del cavallers de la la llum i l'arribada de les fades de la nit?
Darrera setmana aquesta on cal que tanqui de forma metòdica tots els detalls del que en podria dir mini-preparació.
Avui al matí les sensacions són bones, més que això, molt bones.
Si finalment les Guilleries són, serà la meva quarta participació en solitari, i podríem dir, "tothom les fa sol", no és cert, es poden fer en grup, hi ha cada any petits grups de bikers que les fan junts, i sempre penso, "que bé que deu anar quan tens un cop de fatiga poder rodar els 100 Km. acompanyat", després com tot, fas el cap fort, no el cor, i segueixes pedalant, sempre que els veig venen del darrera, perquè jo a les Guilleries no recordo d'avançar a cap biker, i si ha passat deu ser una excepció, perquè únicament recordo abandonaments, és a dir, rodo amb un grup que en arribar a un control abandona, i així successivament fins a rodar sol.
A la darrera edició vaig rodar ara sí ara no entre dos bikers més, un anava amb una Ibis, quin mal al cor, una Ibis, era aquest, un biker experimentat de les Guilleries, crec recordar que havia participat a 13 edicions, 13!!!, increïble.
Va ser una edició curiosa, pel temps, diferent, per ser prudent, mai sé con seran les properes, si són.
L'equipament de les Guilleries, si es dóna el cas que hi participo, vull que sigui "l'equipament", i aquí comença un recorregut curiós, el culotte entre Pearl Izumi i Assos, el jersei entre Pearl Izumi i Pearl Izumi, una petita novetat que no serà de seguir així i que fa unes setmanes que miro de posar-hi remei, sense aconseguir-ho. La resta, les Sidi Dragon que encara seran aquest any, guants també el mateix, els de sempre, amb tancament amb la goma elàstica, ulleres, M-Frame transparents 100%, gràcies Colorado, casc com els guants i les Sidi, el Limar però també espero que sigui per darrera vegada, un error aquest casc, crec, he de pensar-hi més, i mitjons Gore Bike, crec, la tèrmica, la Rapha que ahir a la nit ja va ser la meva protecció per evitar la sensació de rodar moll de pit i esquena.
La bike, a punt, el fre del darrera un cop ben centrat fa un xic però un xic de soroll, no arriba a consolidar la vibració, i frena senzillament perfecte, com sona, el 180-160 100% Shimano XTR 2007 va respecte als meus Magura Marta, infinitament millor. Els punys passaran a millor vida després, no abans, pneumàtics no rodadors, els Ardent en 2.25, com sona, el seient, no el que va bé, sí el que ha de ser, llei Colorado del CC1103, el manillar, el que tinc, el de titani, va venint lentament, pinyó i plat 19-26, cadena de 8v, i arribats a aquest punt ja no puc fer cap canvi, prou n'he fet aquesta darrera setmana, i arriscats, per sort ahir el darrer ajust del fre del darrera va funcionar, si no, ja puc remuntar els Marta.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada