Ahir a la nit els metres de desnivell positiu i quilòmetres acumulats sí que són de tipologia Guilleries.
Per sota dels 20 Km. per sota dels 600 m +, ja ronda per sobre dels 3.000 m. + per cada 100 Km.
De fet sense sortir de casa, vull dir sense anar lluny puc fer el que poden ser unes Guilleries.
A la propera en lloc d'enfilar directament cap al Montalt des del cementiri, primer baixaré a Caldetes i després sí que escalaré fins a la porta que tanca l'accés al Montalt.
Entre aquesta baixada i dos trams de pujada que ahir vaig fer de baixada crec que podré seguir preparant el que m'agradaria poder dir IV "participació" a 100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
Avui no serà perquè tinc fissio a la tarda, i quan tinc fissió no agafo la bike. Si més no fins avui ho he fet així, això no vol dir que un cop a Sant Celoni després del fissió no ataqui un petit Montnegre, però no ho veig prudent.
Crec que aquesta serà la darrera visita al fissió abans del dia 1 de Maig.
M'agradaria ser a la sortida de les Guilleries pel fet de que rodaria amb el número de la meva classificació del 2009, fet que per a mi és una sensació genial.
Mentre lligo el dorsal al manillar amb les brides no hi penso, però un cop sóc a plena cursa sí que tinc estones on penso, "aquest ja el tinc". Podré sumar una IV edició siguent a l'arribada amb la caiguda del cavallers de la la llum i l'arribada de les fades de la nit?
Darrera setmana aquesta on cal que tanqui de forma metòdica tots els detalls del que en podria dir mini-preparació.
Avui al matí les sensacions són bones, més que això, molt bones.
Si finalment les Guilleries són, serà la meva quarta participació en solitari, i podríem dir, "tothom les fa sol", no és cert, es poden fer en grup, hi ha cada any petits grups de bikers que les fan junts, i sempre penso, "que bé que deu anar quan tens un cop de fatiga poder rodar els 100 Km. acompanyat", després com tot, fas el cap fort, no el cor, i segueixes pedalant, sempre que els veig venen del darrera, perquè jo a les Guilleries no recordo d'avançar a cap biker, i si ha passat deu ser una excepció, perquè únicament recordo abandonaments, és a dir, rodo amb un grup que en arribar a un control abandona, i així successivament fins a rodar sol.
A la darrera edició vaig rodar ara sí ara no entre dos bikers més, un anava amb una Ibis, quin mal al cor, una Ibis, era aquest, un biker experimentat de les Guilleries, crec recordar que havia participat a 13 edicions, 13!!!, increïble.
Va ser una edició curiosa, pel temps, diferent, per ser prudent, mai sé con seran les properes, si són.
L'equipament de les Guilleries, si es dóna el cas que hi participo, vull que sigui "l'equipament", i aquí comença un recorregut curiós, el culotte entre Pearl Izumi i Assos, el jersei entre Pearl Izumi i Pearl Izumi, una petita novetat que no serà de seguir així i que fa unes setmanes que miro de posar-hi remei, sense aconseguir-ho. La resta, les Sidi Dragon que encara seran aquest any, guants també el mateix, els de sempre, amb tancament amb la goma elàstica, ulleres, M-Frame transparents 100%, gràcies Colorado, casc com els guants i les Sidi, el Limar però també espero que sigui per darrera vegada, un error aquest casc, crec, he de pensar-hi més, i mitjons Gore Bike, crec, la tèrmica, la Rapha que ahir a la nit ja va ser la meva protecció per evitar la sensació de rodar moll de pit i esquena.
La bike, a punt, el fre del darrera un cop ben centrat fa un xic però un xic de soroll, no arriba a consolidar la vibració, i frena senzillament perfecte, com sona, el 180-160 100% Shimano XTR 2007 va respecte als meus Magura Marta, infinitament millor. Els punys passaran a millor vida després, no abans, pneumàtics no rodadors, els Ardent en 2.25, com sona, el seient, no el que va bé, sí el que ha de ser, llei Colorado del CC1103, el manillar, el que tinc, el de titani, va venint lentament, pinyó i plat 19-26, cadena de 8v, i arribats a aquest punt ja no puc fer cap canvi, prou n'he fet aquesta darrera setmana, i arriscats, per sort ahir el darrer ajust del fre del darrera va funcionar, si no, ja puc remuntar els Marta.
MTB, MTB, MTB.
Exciting times.
The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!
SingleSpyder.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guilleries 2011.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guilleries 2011.. Mostrar tots els missatges
dimecres, d’abril 20, 2011
dimarts, d’abril 12, 2011
Biker Guilleries.
Fa unes hores parlava amb un expert de les Guilleries.
La meva sensació és de no estar al firmament ciclista, pel fet de que el meu nivell de forma, si fa o no fa sempre és el mateix, si milloro potència perdo en resistència, i a l'inrevés. En cap cas de manera preocupant, però comparativament amb bikers de nivell, aquests darrers tenen uns pics de forma formidables que jo no tinc.
Mentre parlàvem ahir vaig esmentar que jo no tinc nivell de cursa perquè cal per tenir aquest, de participar a curses ara sí ara també, i jo vaig afirmar que "jo únicament participo a tres curses en tot l'any", en dir-ho em vaig adonar i així ho vaig manifestar, que ni a tres curses participo jo cada any, sóc a una o a dues en funció de si hi ha Guilleries o en el cas d'aquest any tan atípic, de si n'hi ha i de si jo hi participo, si és que no, únicament participaria normalment al Roc d'Azur, fet aquest que em condiciona i molt ja no a a poder esforçar-me a millorar, que sí que ho faig, si no pel fet de que no tinc referències del meu estat vers a d'altres bikers.
I a les curses els temps que posen de tall de pas, va en funció del nivell del gruix d'aquest bikers que són presents sempre a les curses, poder rodar amb ells és tenir el nivell per gaudir d'una bona participació, aquest és el kit per a mi per a poder ser-hi i gaudir mentre hi ets.
El camí que segueixo jo és de mirar cada any de millorar sobre aspectes que després de cada participació aïllada veig que són motiu en cas de corregir d'una important evolució per a mi pel que fa referència al rendiment a sobre de la bike.
Després de les 24Ore, alerta que ja són del 2009, vull dir antigues, mirar de perdre pes molt lentament, mirar de millorar l'elasticitat dels grups muscular i mantenir, no augmentar, amb la mateixa freqüència les aventures de bike, és el que persegueixo de fer tots aquests darrers mesos. Cal tenir present que d'això ja fa dos anys, sembla que fos ahir, és que va ser una experiència magnífica, sensacional, èpica, singular, plural, què més puc dir, bé sí que si més no avui per avui Ligure seguirà a on és, això segur, i nosaltres a on som, bé no és cert, però no serà a Finale. Serà però no a Finale-Ligure.
Perdre pes, el primer punt de la llista, és un fet i un calvari etern, sóc a la frontera per entrar a l'escenari on crec que tindré encara millors sensacions que les d'aquest cap de setmana, el segon punt el de mantenir les sortides del 2009 no m'ha estat possible, ara però aquestes darreres setmanes, amb l'arribada d'una mica més de llum, tinc l'oportunitat de tornar a rodar amb la freqüència del 2009.
Aspectes com l'alimentació del dia a dia, i a sobre de la bike, claus també, i que he mirat de seguir millorant i que van directament lligats a la pèrdua de pes.
Un punt és diferent, molt diferent, la bike que tinc ara, rígida, 29" i SS, no estava a la llista. És un fet corroborat als darrers mesos, no sé si consolidat, un Colorado perseverant podria fer-me canviar de ruta, però avui no és així, ni crec que d'aquí a principis de maig. Aquesta component no és dins dels plans de millora del meu rendiment a sobre de la bike però sí que m'està ajudant a aconseguir millorar en aquest equilibri potència/resistència-pes.
Aquest element nou, pel tipus de bike i les seves més que evidents limitacions, i la disminució de les sortides en bike, dos punts que són les incògnites per concretar a on sóc a nivell de rendiment a sobre de la bike per afrontar les poques fites que tinc per aquest 2011.
Una afirmació sí que d'entrada la puc fer, si no faig Guilleries sí que participaré a més d'una cursa. Si faig Guilleries com a mínim seré present a tres, i quines tres.
MTB, MTB, MTB.
La meva sensació és de no estar al firmament ciclista, pel fet de que el meu nivell de forma, si fa o no fa sempre és el mateix, si milloro potència perdo en resistència, i a l'inrevés. En cap cas de manera preocupant, però comparativament amb bikers de nivell, aquests darrers tenen uns pics de forma formidables que jo no tinc.
Mentre parlàvem ahir vaig esmentar que jo no tinc nivell de cursa perquè cal per tenir aquest, de participar a curses ara sí ara també, i jo vaig afirmar que "jo únicament participo a tres curses en tot l'any", en dir-ho em vaig adonar i així ho vaig manifestar, que ni a tres curses participo jo cada any, sóc a una o a dues en funció de si hi ha Guilleries o en el cas d'aquest any tan atípic, de si n'hi ha i de si jo hi participo, si és que no, únicament participaria normalment al Roc d'Azur, fet aquest que em condiciona i molt ja no a a poder esforçar-me a millorar, que sí que ho faig, si no pel fet de que no tinc referències del meu estat vers a d'altres bikers.
I a les curses els temps que posen de tall de pas, va en funció del nivell del gruix d'aquest bikers que són presents sempre a les curses, poder rodar amb ells és tenir el nivell per gaudir d'una bona participació, aquest és el kit per a mi per a poder ser-hi i gaudir mentre hi ets.
El camí que segueixo jo és de mirar cada any de millorar sobre aspectes que després de cada participació aïllada veig que són motiu en cas de corregir d'una important evolució per a mi pel que fa referència al rendiment a sobre de la bike.
Després de les 24Ore, alerta que ja són del 2009, vull dir antigues, mirar de perdre pes molt lentament, mirar de millorar l'elasticitat dels grups muscular i mantenir, no augmentar, amb la mateixa freqüència les aventures de bike, és el que persegueixo de fer tots aquests darrers mesos. Cal tenir present que d'això ja fa dos anys, sembla que fos ahir, és que va ser una experiència magnífica, sensacional, èpica, singular, plural, què més puc dir, bé sí que si més no avui per avui Ligure seguirà a on és, això segur, i nosaltres a on som, bé no és cert, però no serà a Finale. Serà però no a Finale-Ligure.
Perdre pes, el primer punt de la llista, és un fet i un calvari etern, sóc a la frontera per entrar a l'escenari on crec que tindré encara millors sensacions que les d'aquest cap de setmana, el segon punt el de mantenir les sortides del 2009 no m'ha estat possible, ara però aquestes darreres setmanes, amb l'arribada d'una mica més de llum, tinc l'oportunitat de tornar a rodar amb la freqüència del 2009.
Aspectes com l'alimentació del dia a dia, i a sobre de la bike, claus també, i que he mirat de seguir millorant i que van directament lligats a la pèrdua de pes.
Un punt és diferent, molt diferent, la bike que tinc ara, rígida, 29" i SS, no estava a la llista. És un fet corroborat als darrers mesos, no sé si consolidat, un Colorado perseverant podria fer-me canviar de ruta, però avui no és així, ni crec que d'aquí a principis de maig. Aquesta component no és dins dels plans de millora del meu rendiment a sobre de la bike però sí que m'està ajudant a aconseguir millorar en aquest equilibri potència/resistència-pes.
Aquest element nou, pel tipus de bike i les seves més que evidents limitacions, i la disminució de les sortides en bike, dos punts que són les incògnites per concretar a on sóc a nivell de rendiment a sobre de la bike per afrontar les poques fites que tinc per aquest 2011.
Una afirmació sí que d'entrada la puc fer, si no faig Guilleries sí que participaré a més d'una cursa. Si faig Guilleries com a mínim seré present a tres, i quines tres.
MTB, MTB, MTB.
dilluns, d’abril 11, 2011
Realitats de les meves Guilleries.
Els 100 Km. Camins de les Guilleries del sr. Permanyer i tot el seu equip, m'inspiren un respecta tal, que sempre penso i pensaré sempre que mai hauré fet prou per estar preparat a cada edició on he participat, i mentre pensi així tindré una petita oportunitat, com a mínim de ser a la graella de sortida.
Sé dels comentaris cruels i puntualment esfereïdors dels organitzadors vers als bikers que abandonen per fatiga, o dels participants que tenen el cotxe a punt al quilòmetre 50 i decideixen posar peu.
Comparteixo la decisió d'alguns d'aquests participants en posar peu i abandonar, aquest any amb la SS podria ser el meu, per què no? sóc conscient de les meves limitacions anant amb una doble i 2x9.
Per aquest fet, aleshores he de pensar que una 29", rígida i per rematar SS, tindrà la seva prole d'adeptes hilariencs, si els que apreciava com a amics m'han dit el que m'han dit de mi i de la meva estimada Vicious, que no poden dir qui no en sap res de mi i la meva SS?
Però per a mi és com jugar a casa del Vic siguent del Tordera, vull dir que en certa manera juguem a casa. Sense conèixer personalment a cap dels components que organitzen Les Guilleries, puc des d'aquí professar el meu apreci per a cada un d'ells, pel seu esforç en mantenir una cursa tan prestigiosa i de tant significat, com ho és el de de ser valorada per la seva extrema duresa entre els bikers més durs de la comarca i més enllà.
Jo no sóc un d'ells, però si més no, tinc l'honor de que hi sóc entre ells. Ser a la sortida a Les Guilleries no garanteix res, torres més altes han caigut, jo vull mirar de ser-hi i mirar de fer un bon paper, és a dir acabar al darrer lloc amb la meva SS dignament, que per a mi és poder fer un somriure a cada punt a on coincideixi amb la Betty no aspiro a més.
He estat a les darreres tres edicions, això no em garanteix res ni tan sols ser a la sortida de la propera edició 2011.
La Tramunbike, no ho sé David, en parlem, no sóc massa decidit jo. Però tot és parlar-ne i fer bullir l'olla.
MTB, MTB, MTB.
Sobre temes en aquest cas una afirmació que no venen al cas, però que avui em ve de gust exposar:
Sé dels comentaris cruels i puntualment esfereïdors dels organitzadors vers als bikers que abandonen per fatiga, o dels participants que tenen el cotxe a punt al quilòmetre 50 i decideixen posar peu.
Comparteixo la decisió d'alguns d'aquests participants en posar peu i abandonar, aquest any amb la SS podria ser el meu, per què no? sóc conscient de les meves limitacions anant amb una doble i 2x9.
Per aquest fet, aleshores he de pensar que una 29", rígida i per rematar SS, tindrà la seva prole d'adeptes hilariencs, si els que apreciava com a amics m'han dit el que m'han dit de mi i de la meva estimada Vicious, que no poden dir qui no en sap res de mi i la meva SS?
Però per a mi és com jugar a casa del Vic siguent del Tordera, vull dir que en certa manera juguem a casa. Sense conèixer personalment a cap dels components que organitzen Les Guilleries, puc des d'aquí professar el meu apreci per a cada un d'ells, pel seu esforç en mantenir una cursa tan prestigiosa i de tant significat, com ho és el de de ser valorada per la seva extrema duresa entre els bikers més durs de la comarca i més enllà.
Jo no sóc un d'ells, però si més no, tinc l'honor de que hi sóc entre ells. Ser a la sortida a Les Guilleries no garanteix res, torres més altes han caigut, jo vull mirar de ser-hi i mirar de fer un bon paper, és a dir acabar al darrer lloc amb la meva SS dignament, que per a mi és poder fer un somriure a cada punt a on coincideixi amb la Betty no aspiro a més.
He estat a les darreres tres edicions, això no em garanteix res ni tan sols ser a la sortida de la propera edició 2011.
La Tramunbike, no ho sé David, en parlem, no sóc massa decidit jo. Però tot és parlar-ne i fer bullir l'olla.
MTB, MTB, MTB.
Sobre temes en aquest cas una afirmació que no venen al cas, però que avui em ve de gust exposar:
"Fer em costa, o no, però si decideixo no fer sempre té el seu motiu justificat per a mi i el meu entorn més proper, altra cosa que aquests motius els exposi, que no vol dir que no els tingui. Un silenci en el meu cas no és una acceptació, és un silenci, res més".
divendres, de març 18, 2011
100 Km. Camins de les Guilleries 2011.
100 KM BTT.
“ CAMINS DE LES GUILLERIES”
17ª EDICIÓ
1 DE MAIG DE 2011
Poc més hi puc afegir.
MTB, MTB, MTB.
He de reparar la roda de la Vicious ja mateix.
Limitada la participació a 400 persones, hauré de córrer a fer la inscripció.
dimecres, de març 09, 2011
Expectatives=realitats, mtb, mtb, mtb.
A casa sí.
Als darrers anys cada cop que ens mantenim ferms a fer un recorregut acabem fent el camí que teníem previst fer.
S'exposa un calendari amb noms i cognoms, mires de recordar dia sí dia també el que vas decidir fa uns mesos, i en cap cas modifiques aquestes fites, un any no és res, millor proposar canvis un cop tanquis el que està en curs, o posar-los a sobre de la taula, o deixar-los per posar a sobre de la taula quan proposis les fites del proper any.
Sempre ho fem així i el dia a dia passats els mesos difereix molt poc del com fa mesos havíem proposat de com volíem que fossin els dies que vivim avui.
Poden passar fets excepcionals, que provocaran canvis excepcionals, però un cop passen aquests perquè sempre passen, tornem al recorregut exposat inicialment. Un cop arranquem un any, no acceptem canvis significatius, el que dèiem, "un any passa volant, una nova proposta trencadora queda pel proper any".
La de sota decidit està des del 2010 que mirarem de que no sigui més, i decididament ja hi estem posant remei.
Dic això pel fet de que la meva única fita des de l'arrencada d'any fins a final d'abril és participar als 100 Km. Camins de les Guilleries amb 29", SS i 100% rígida.
El per què és senzill, perquè seran unes Guilleries molt diferents, perquè aquesta proposta m'ha obligat als darrers mesos, pel fet de decidir que si ha de ser, serà amb SS i 29" rígida, portant a terme les conclusions tretes de les 24Ore, una serie de punts que aconseguir-los implica poder rodar més ràpid i al mateix temps més relaxat, sense haver de passar de viure la bike per gaudir de cada sortida com ara a haver de sortir obligadament a entrenar, a mi aquesta darrera possibilitat no em motiva gens.
"Sortir molt sense planificació detallada obligada, sí", respectant evitar de provocar sobre càrregues sempre, amb constància, i tant, però pel fet de que si ho fem així les sortides siguin les que siguin són un gaudir a cada minut.
No surto per millorar cap posició a una cursa com les Guilleries, el millorar una posició ve en funció de com he gaudit durant el transcurs de l'any sortint entre corriols, passant les estones més bones pedalant, també assentats al voltan d'una taula compartint idees, projectes de bike, somnis que vols que deixin de ser-ho per passar a ser realitats. És si es dóna el cas i sóc a l'arribada, que un cop poso peu que puc pensar com ha anat el resultat, perquè mentre dura la cursa, el que penso és que el que veig, a bikers experimentats aturar-se ara sí ara també, com us ho dic, "bikers d'un nivell molt però que molt superior al meu", em fa pensar que en uns instants també puc arribar a fer el mateix i posar a peu i plegar. Crec que a una cursa com aquesta pots pensar això, jo no ho he pensat mai, sempre he pensat que he de començar i acabar.
En aquesta línia sí tindré Guilleries 2011 amb 29" i SS, rígida.
Puc sortir els mateixos dies, gaudint, de cada sortida per Amer, per Cadaqués, pels volants de casa, sí, puc millorar com he estat treballant des dels inicis del 2010 la millora del to dels grups musculars, fent referència a les dinàmiques de les recuperacions post esforç, en cap cas de mirar de potenciar, si no de millorar únicament la recuperació d'aquests, i puc com estic fent, baixar un 8% el meu pes entre greixos i en menor grau de massa muscular, del pes que tenia a les 24Ore, i en darrer terme com miro de fer, i això serà un interrogant fins que no porti els primers 40 km. de les Guillleries, puc mirar de que les fibres musculars tinguin una component de més qualitat, vull dir que amb aquest canvi del 2x9, 26" doble suspensió al 1x1, 29" rígida, és evident que una pèrdua de pes del 8% he de mirar que siguin bàsicament de greixos, però que si també ho són de massa muscular ho sigui tinguen la compensació de la millora de la qualitat de les fibres musculars, millorant per una cura important amb la recuperació post esforç i afavorint el rendiment d'aquestes pel sol fet de que pesant menys, aconseguint fer-ho molt lentament, fa un any tocat que perdo pes lentament, implica rodar molt més ràpid i més relaxat.
Però puc fer tot això i no participar-hi si les sensacions no són les que han de ser.
També és veritat que si aquests petits detalls els estic portant a terme dia darrera dia des de fa mesos, les sensacions a les prèvies normalment són bones.
Quina més bona sensació al quilòmetre, crec recordar que al 20.
A les Guilleries, a partir del quilòmetre 20 jo ja sé a on sóc, si estic o ben preparat o molt ben preparat. Això vol dir en el primer cas, anar notablement petat a partir del Km. 50 o en el segon cas a partir del Km. 70, que sembla que no sigui una gran diferència però quan parles de les Guilleries, patir menys temps, durant 20 Km. és per a mi una gran millora, "no patir, anant bé, a les Guilleries" no està contemplat a la meva foto de com serà aquesta edició 2011, bàsicament perquè tinc clar quin és el meu nivell.
Les sensacions a la darrera imatge, si aconsegueixo coronar la meva participació a les Guilleries hauria de ser aquesta, el que sí que serà segur és que si aconsegueixo finalitzar-les una cosa és certa, de la foto el que hi mancaran són 6 Kg. menys, que d'entrada no els hauré d'arrosssegar durant com a mínim deu hores, que pot semblar poc però són 4 ampolles de 1,5 litres d'aigua les que al Roc Marathon vaig arrossegar i que si les Guilleries fossin avui ja no les hauria de portar a sobre.
D'aquí a set setmanes segurament estaré un xic per sota de les 5 ampolles de 1,5 litres, fet que em fa ser més obtimista de cara a poder afrontar la cursa amb la SS.
Bé , són pensaments a dia nou de març uns dos mesos abans de la que ha de ser la primera gran cita del mtb per a mi del 2011.
MTB, MTB, MTB.
Als darrers anys cada cop que ens mantenim ferms a fer un recorregut acabem fent el camí que teníem previst fer.
S'exposa un calendari amb noms i cognoms, mires de recordar dia sí dia també el que vas decidir fa uns mesos, i en cap cas modifiques aquestes fites, un any no és res, millor proposar canvis un cop tanquis el que està en curs, o posar-los a sobre de la taula, o deixar-los per posar a sobre de la taula quan proposis les fites del proper any.
Sempre ho fem així i el dia a dia passats els mesos difereix molt poc del com fa mesos havíem proposat de com volíem que fossin els dies que vivim avui.
Poden passar fets excepcionals, que provocaran canvis excepcionals, però un cop passen aquests perquè sempre passen, tornem al recorregut exposat inicialment. Un cop arranquem un any, no acceptem canvis significatius, el que dèiem, "un any passa volant, una nova proposta trencadora queda pel proper any".
La de sota decidit està des del 2010 que mirarem de que no sigui més, i decididament ja hi estem posant remei.
Dic això pel fet de que la meva única fita des de l'arrencada d'any fins a final d'abril és participar als 100 Km. Camins de les Guilleries amb 29", SS i 100% rígida.
El per què és senzill, perquè seran unes Guilleries molt diferents, perquè aquesta proposta m'ha obligat als darrers mesos, pel fet de decidir que si ha de ser, serà amb SS i 29" rígida, portant a terme les conclusions tretes de les 24Ore, una serie de punts que aconseguir-los implica poder rodar més ràpid i al mateix temps més relaxat, sense haver de passar de viure la bike per gaudir de cada sortida com ara a haver de sortir obligadament a entrenar, a mi aquesta darrera possibilitat no em motiva gens.
"Sortir molt sense planificació detallada obligada, sí", respectant evitar de provocar sobre càrregues sempre, amb constància, i tant, però pel fet de que si ho fem així les sortides siguin les que siguin són un gaudir a cada minut.
No surto per millorar cap posició a una cursa com les Guilleries, el millorar una posició ve en funció de com he gaudit durant el transcurs de l'any sortint entre corriols, passant les estones més bones pedalant, també assentats al voltan d'una taula compartint idees, projectes de bike, somnis que vols que deixin de ser-ho per passar a ser realitats. És si es dóna el cas i sóc a l'arribada, que un cop poso peu que puc pensar com ha anat el resultat, perquè mentre dura la cursa, el que penso és que el que veig, a bikers experimentats aturar-se ara sí ara també, com us ho dic, "bikers d'un nivell molt però que molt superior al meu", em fa pensar que en uns instants també puc arribar a fer el mateix i posar a peu i plegar. Crec que a una cursa com aquesta pots pensar això, jo no ho he pensat mai, sempre he pensat que he de començar i acabar.
En aquesta línia sí tindré Guilleries 2011 amb 29" i SS, rígida.
Puc sortir els mateixos dies, gaudint, de cada sortida per Amer, per Cadaqués, pels volants de casa, sí, puc millorar com he estat treballant des dels inicis del 2010 la millora del to dels grups musculars, fent referència a les dinàmiques de les recuperacions post esforç, en cap cas de mirar de potenciar, si no de millorar únicament la recuperació d'aquests, i puc com estic fent, baixar un 8% el meu pes entre greixos i en menor grau de massa muscular, del pes que tenia a les 24Ore, i en darrer terme com miro de fer, i això serà un interrogant fins que no porti els primers 40 km. de les Guillleries, puc mirar de que les fibres musculars tinguin una component de més qualitat, vull dir que amb aquest canvi del 2x9, 26" doble suspensió al 1x1, 29" rígida, és evident que una pèrdua de pes del 8% he de mirar que siguin bàsicament de greixos, però que si també ho són de massa muscular ho sigui tinguen la compensació de la millora de la qualitat de les fibres musculars, millorant per una cura important amb la recuperació post esforç i afavorint el rendiment d'aquestes pel sol fet de que pesant menys, aconseguint fer-ho molt lentament, fa un any tocat que perdo pes lentament, implica rodar molt més ràpid i més relaxat.
Però puc fer tot això i no participar-hi si les sensacions no són les que han de ser.
També és veritat que si aquests petits detalls els estic portant a terme dia darrera dia des de fa mesos, les sensacions a les prèvies normalment són bones.
Quina més bona sensació al quilòmetre, crec recordar que al 20.
A les Guilleries, a partir del quilòmetre 20 jo ja sé a on sóc, si estic o ben preparat o molt ben preparat. Això vol dir en el primer cas, anar notablement petat a partir del Km. 50 o en el segon cas a partir del Km. 70, que sembla que no sigui una gran diferència però quan parles de les Guilleries, patir menys temps, durant 20 Km. és per a mi una gran millora, "no patir, anant bé, a les Guilleries" no està contemplat a la meva foto de com serà aquesta edició 2011, bàsicament perquè tinc clar quin és el meu nivell.
Les sensacions a la darrera imatge, si aconsegueixo coronar la meva participació a les Guilleries hauria de ser aquesta, el que sí que serà segur és que si aconsegueixo finalitzar-les una cosa és certa, de la foto el que hi mancaran són 6 Kg. menys, que d'entrada no els hauré d'arrosssegar durant com a mínim deu hores, que pot semblar poc però són 4 ampolles de 1,5 litres d'aigua les que al Roc Marathon vaig arrossegar i que si les Guilleries fossin avui ja no les hauria de portar a sobre.
D'aquí a set setmanes segurament estaré un xic per sota de les 5 ampolles de 1,5 litres, fet que em fa ser més obtimista de cara a poder afrontar la cursa amb la SS.
Bé , són pensaments a dia nou de març uns dos mesos abans de la que ha de ser la primera gran cita del mtb per a mi del 2011.
MTB, MTB, MTB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)