Realitats de les meves Guilleries.

Els 100 Km. Camins de les Guilleries del sr. Permanyer i tot el seu equip, m'inspiren un respecta tal, que sempre penso i pensaré sempre que mai hauré fet prou per estar preparat a cada edició on he participat, i mentre pensi així tindré una petita oportunitat, com a mínim de ser a la graella de sortida.

Sé dels comentaris cruels i puntualment esfereïdors dels organitzadors vers als bikers que abandonen per fatiga, o dels participants que tenen el cotxe a punt al quilòmetre 50 i decideixen posar peu.

Comparteixo la decisió d'alguns d'aquests participants en posar peu i abandonar, aquest any amb la SS podria ser el meu, per què no? sóc conscient de les meves limitacions anant amb una doble i 2x9.

Per aquest fet,  aleshores he de pensar que una 29", rígida i per rematar SS, tindrà la seva prole d'adeptes hilariencs, si els que apreciava com a amics m'han dit el que m'han dit de mi i de la meva estimada Vicious, que no poden dir qui no en sap res de mi i la meva SS?

Però per a mi és com jugar a casa del Vic siguent del Tordera, vull dir que en certa manera juguem a casa. Sense conèixer personalment a cap dels components que organitzen Les Guilleries, puc des d'aquí professar el meu apreci per a cada un d'ells, pel seu esforç en mantenir una cursa tan prestigiosa i de tant significat, com ho és el de de ser valorada per la seva extrema duresa entre els bikers més durs de la comarca i més enllà.

Jo no sóc un d'ells, però si més no, tinc l'honor de que hi sóc entre ells. Ser a la sortida a Les Guilleries no garanteix res, torres més altes han caigut, jo vull mirar de ser-hi i mirar de fer un bon paper, és a dir acabar al darrer lloc amb la meva SS dignament, que per a mi és poder fer un somriure a cada punt a on coincideixi amb la Betty no aspiro a més.

He estat a les darreres tres edicions, això no em garanteix res ni tan sols ser a la sortida de la propera edició 2011.

La Tramunbike, no ho sé David, en parlem, no sóc massa decidit jo. Però tot és parlar-ne i fer bullir l'olla.

MTB, MTB, MTB.

Sobre temes en aquest cas una afirmació que no venen al cas, però que avui em ve de gust exposar:

"Fer em costa, o no, però si decideixo no fer sempre té el seu motiu  justificat per a mi i el meu entorn més proper, altra cosa que aquests motius els exposi, que no vol dir que no els tingui. Un silenci en el meu cas no és una acceptació, és un silenci, res més".