Test.

Aquesta tarda test de forma.

Interessant, just per sota dels 50 Km., just per sota des 1.200 m.

Ara amb frens Shimano XTR 2007, cedits voluntàriament per a l'ocasió per en Colorado. M'he passat 30 Km. mirant de posar fi a la vibració que ara fa el fre del darrera, una vibració tan accentuada que vibra el manillar i fins i tot la caixa de "pedalier", finalment sembla que he encertat amb la solució,  un centrat de la pinça més acurat i tot i que encara ho fa un xic, ha disminuït molt, demà si tinc una estona acabaré de centrar-la.

Això sí, respectant que els Magura Marta tenen tradicionalment molta potència, aquests Shimano amb 180/160 mm. van molt, però que molt millor que la meva unitat de Marta. Amb aquesta frenada, el davanter ara frena impecable sense cap insinuació de fer "fading", i el del darrera no clava la roda sobtadament, fet que implica que avui he baixat per on he encarat la Vicious.

Escalant dret perdo tracció a cada volta de roda, com a mínim un quart de volta, pedali com pedali, el terreny està sec, però sec i el sauló no perdona.

El pulsòmetre ara perfecte,  ja el veig escalant dret, les cales noves bé, no molt bé, perquè la dreta té un joc rar que també tenien les velles i per això el motiu del canvi.

Avui al quilòmetre vint he patit, tot i rodar al 95% del temps per sota de les 145 pulsacions. Per a mi un privilegi poder anar a un bon ritme i que la pulsació quedi ancorada entre les 135 i les 145. Únicament a la pujada del mut, he pujat a 160 pulsacions,  més per estar despistat que per la pendent, per a mi exigent però.

Aquestes darreres jornades seguides de bike i la meva lenta però constant pèrdua de pes dels darrers mesos, complementat tot per la millora de la dieta i de l'alimentació mentre rodo a dalt de la bike, fa que d'uns dies cap a aquí superat el 75% de la sortida les sensacions siguin les de cercar cada cop noves pendents i noves baixades interessants.

De fet i per diferents motius inevitables,  aquest darrer mes és el primer on m'he imposat sortides i més sortides, als anteriors és el que tocava, sortir menys,  i després d'abril tornaré a hivernar les sortides de bike freqüents com a norma o no, però d'entrada si és, també  estarà bé.

Dies que requereixen de molta voluntat, d'ànims i de molta força, és a on som i cal perseverar.

El jersei Assos torna a ser a casa.

Demà no tinc previst agafar la bike.

Avui equipat com ahir.

Mateixes eines.

Aigua, un bidó de 750 ml. Menjar, fruits secs amb plàtan deshidratat, i maduixes deshidratades ensucrades.

Que bé que va la Vicious, el canvi de posició del pulsòmetre i dels frens, ha estat un encert.

MTB, MTB, MTB.