Una sortida amb un recorregut lleig, però amb una companyia agradable. I poder-ho dir entre 30 participants, no és fàcil.
Les esperes, les trencadisses, excepcionals també, entre tants bikers, passen, i cal tenir clar quin serà el ritme i la dinàmica a una jornada d'aquestes característiques.
El què us esmento, aturades i més aturades.
Unes a zones obagues, d'altres amb vistes de somni.
Sempre ben dirigits amb Montserrat al fons.
Una jornada de somriures i més somriures de principi fins al final.
Una jornada de rodar per a poder preparar la fita de principi de Maig.
Els Trinxes, un grup caracteritzat pel seu dinamisme, no en som socis nosaltres del club que tenen, però sempre, ens envien propostes d'activitats per fer, sempre.
El motiu és pel fet de que la Betty és de Vallromanes i ells també. I a un poble amb el caràcter propi de Vallromanes les persones tenen noms i cognom i aquest fet és el que marca la diferència per a mi, entre ser interessants o no existir.
Hem gaudit de conferències, de rutes, de més de les que hem acceptat, moltes més, de moltes i moltes, més encara rialles, i això no té preu, encara recordo avui quan es va obrir la peixateria i l'enrenou que va portar a un dinar a Blanes sobre el preu del seitó, aquell dia ens va apropar encara més com sempre un somriure, bé centenars de somriures.
Posem remei aquesta setmana a proposar una fórmula per a contribuir al club dels trinxes mantenint la nostra independència sempre.
Una norma del meu germà de fa uns 25 anys, que sempre hem respectat entre quatre bikers, oi Miki? no Teams, no Clubs, no Colors.
MTB, MTB, MTB.
Corodns, mia havia vis una biela trencada aixi !!!!
ResponEliminaJo tampoc, però aquest trencament va lligada a un cognom de prestigi, els Temporal.
ResponEliminaI amb bikers d'aquest nivell, el material sempre és portat al límit.
De fet a ells no els hi va estranyar gents el trencament que a tu i a mi ens deixa perplexes.
MTB, MTB, MTB.
Es evident que una biela, portada per bikers experts, amb condicions extremes, es sotmessa a unes carregues impresionants. Dit aixo, segurament part del problema radica en genets que porten material massa lleuger per al us que li donen ? .... en fi, com dius, no es l'us que li donem nosaltres !!!!
ResponEliminaExactament això, i ells ho tenien clar, que duri dos anys un material tan lleuger és rar.
ResponEliminaAixí de planer.
Jo avui encara i amb les seves explicacions ho veig increïble.
MTB, MTB, MTB.