Champions.

Avui seguint ruta cap a la preparació òptima, on prima aquest equilibri entre potència i resistència, anirem a coincidir amb l'escenari PRO.

La Vicious del Roc ha canviat i molt, pneumàtics la millora més important,  frens, ara 180-160, pastilles d'aquests, seient, bossa porta-càmera, protector de plat, i manquen les darreres per arribar.

La Betty no té clar que en Bob estigui enfilat a la via per a poder afrontar la propera fita amb la SS, jo com a la darrera edició més que tranquil, no sé perquè o sí, possiblement 24 mesos després, poder sortir amb un dorsal per sota del 70, crec recordar el 62 o el 63, és per a mi, si sóc a graella de sortida d'aquesta edició 2011, que encara no ho sé, un honor, un veritable reconeixement a un esforç dels darrers anys per poder afrontar reptes per a mi molt enriquidors, abans, mentre i passats els mesos d'haver-ho fet o si es dóna el cas, únicament intentat, perquè sempre cal tenir present la possibilitat de l'abandonament, i no és en cap cas una derrota, sí un cop sec que m'ha permetre afrontar la propera més ben preparat, sigui quina sigui la propera fita.

Vull dir que a la darrera edició, per les condicions climatològiques, per com ens ensenyava les dents al punt de la sortida, ser-hi i com hi vaig ser, decidit, molt  tranquil, on als primers quilòmetres a diferència de les anteriors edicions no anava a la darrera posició.
Fet que fa que a aquesta edició dos anys després pensi, "és a on som, i si hi he de ser, serà", i no tinc massa ànims per anar més enllà, bé ànims els tinc "quasi" infinits, i el "quasi" no és un accident és una realitat des de l'agost del 2010, però com tot cal fer camí, quasi tot queda enrere, quasi, no tot, en cap cas, oi que no?

Avui dia 100% de MTB.

Ja prepararé la crònica, avui o demà depenent de quan finalitzi aquesta, que encara no ho tinc clar, com sona, així de planer, així de senzill.

Ahir i tremolo en escriure-ho vaig fer les inscripcions més importants de tota la meva història sobre les dues rodes. Únicament ens quedarà 24 Hours of Moab per superar el pas fet a les darreres hores. Un dia proper, lluny del nostre país petit, sempre pensant que som originaris d'un petit grup mil.lenari, i on en pensar-hi sé que siguem a on siguem, sempre serem d'una terra on sumem, sumem i sumem, terra de creadors, d'emperadors, de conqueridors de somnis fets realitat.

Possada la primera pedra per fer realitat el proper somni de MTB. 

La propera després d'aquesta ja és Moab, 24 Hours of Moab, amb una nota a destacar, "al Moab jo també vindré" esmenta en Josep esmorzant ahir, com sona i ho diu tranquil.lament, moltes coses han canviat, sí,  per millorar sempre, moltes coses, una Yeti ASR-SL 2003 ja fa dies que roda, hi aquesta i el seu genet serà al Moab per participar en parelles si en Xavi Paricio li concedeix aquest desig. Quatre genets, en tindrem un cinquè a categoria Team o SOLO amb SS?

Què dic, aquest cinquè SS, únicament vindrà a fer SOLO, o no vindrà, ell és així, únic, genuí, irrepetible com cada un de nosaltres, genets de Drac.

Històries de MTB, fites de somnis per creador d'aquests.

Marçal Font des del Mirador del Drac, a punt d'enlairar una altre cop el vol. Una mirada entre genet i Drac, un somriure, seguidament un vol.

MTB, MTB, MTB.