Fent història als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries. Part II. "Per què SS?"

És una pregunta que aquesta setmana està en boca de tot el món, Pacu gràcies per fer-nos riure fins  a haver de deixar de pedalar, amb els teus "por qué, por qué, por qué tantas subidas?".

Gràcies Xavi per entendre a la primera la meva participació amb la SS a aquesta edició.

En el meu cas, la pregunta que em feien va ser sempre mentre escalava, "per què rígida, 29" i SS?", la resposta, la que políticament es considera correcte, sempre breu, a una cursa si l'explicació no és breu, deixa de ser una cursa, tot i que en Xavi, en David i en Pacu són persones que durant la cursa sí vàrem parlar, i no pas poc, en Xavi em deia, "però si vas molt i molt bé, si pots fins i tot parlar" i jo li deia, "vinga Xavi, que jo a aquest ritme teu tan alt jo no hi  puc pas anar, que parlo perquè cada any vaig sol i aprofito a una edició que no és així", per posar un exemple. De les converses amb en Paco, crec que estan al llindar de la intimitat, "però sí Pacu és veritat ha nascut quelcom molt gran entre nosaltres", amb les converses amb en David, estratègiques totes, som homes d'acció nosaltres, oi que sí?

Amb tot això segueixo sense contestar el per què d'unes Guilleries amb SS, rígida i 29"?.

La contesta té una part del seu origen a Finale Ligure a les 24Ore del 2009 i a finals d'aquell mateix any, on el record sempre present d'una persona molt respectada a casa, que avui és amb el meu pare al cel sigui, va ser per a nosaltres un cop dur de veritat,  i té la seva consolidació amb la marxa del meu pare, que mentre era entre la vida i la mort a les darreres setmanes encara recordo com si fos avui que em deia "i com va aquesta petita joia d'una sola marxa, i quin serà el teu proper repte amb ella?",  aquests dos fets són per a mi inamovibles, senzillament, marquen un dia abans i un dia després de la meva petita historia a sobre de les dues rodes,  a sobre de la 29" i SS.

Sempre he pensat que la nostra vida serà un pas per ella que quedarà escrita amb lletres d'or, ja no pels demés si no per a nosaltres mateixos,  si nosaltres veiem aquesta, escrita amb antelació i si la valorem nosaltres en primer terme i decidim amb claredat com volem que sigui, de ben segur que aconseguirem que la nostra vida sigui el nostre somni portat a la realitat, cal pensar així, perquè la resta que no sigui així si ha de venir, vindrà. 

Per aquest fet, després d'acceptar fa anys que he lliscat moltes vegades i  que seguiré lliscant espero que moltes menys, m'agrada quan parlo d'invertir i dedicar el meu temps, primer  visualitzar les escenes de com ha de ser a on vull  anar i que la seqüència de les mateixes sigui de somni.

Posar-me com a repte, participar als 100 Km. BTT Camins de les Guilleries amb la meva SS, és això una seqüència minuts a minut d'un somni portat  a la realitat. Un somni portat a la realitat aquest dia 1 de Maig del 2011.

Després d'aquesta edició ho podran fer grans i excepcionals bikers, però el repte neix a aquest espai, a The Great Escape MTB, i es secundada ara fa unes setmanes per un campió, "campioníssimo", en David del BiciOci.

Únicament un biker excepcional com en David, es sumaria en primer terme a pujar a una bike 29", 100% rígida i SS,  després de parlar unes hores amb dos homes SS, i únicament un biker excepcional es sumaria amb aquesta bike tan extrema per a afrontar la cursa més extrema a un sol dia.

Encara recordo que em va dir en David fa uns dies, "mai més tornaré a córrer Les Guilleries" i passats uns dies la seva proposta era "estic valorant si fer Guilleries SS", sí senyor, i tant que sí, la il.lusió és el motor del dia a dia, i aquesta fa que el negre passi a ser blanc, de la foscor a la llum més intensa. 

Entre cavallers de la llum i fades de la nit, sóc a un camí entre realitats que de lluny podem semblar somnis però que cada dia que passen són fets reals, tangibles, com el d'assolir aquesta edició Guilleries amb la SS, fa tres dies era un somni, avui és una realitat, oi que sí?

A mi m'ha portat un any, a ell, a en David unes setmanes.

Sí podrem dir, però un ha fet el camí per poder-hi ser els dos, és veritat, però poder ser-hi els dos amb SS ho ha fet encara més emocionant, més divertit, més seguit per tothom, el renom d'un biker competitiu com pocs com és en David al circuit gironí fa que el meu repte en primer terme, dels dos als darrers dies, tingui encara  més ressò, i això suma a un sender on l'emoció i l'aventura són els absoluts protagonistes.

I que caram, ho faig  per mi mateix i tant, però si hi sumes les atencions, l'interès de tantes i tan reconegudes persones dins d'aquest petit món, i a sobre un professional com en David es suma a aquesta iniciativa, jo crec que el repte agafa encara més la dimensió de fita èpica única.

Èpica =100 km. i 3.000 m. de desnivell positiu. A excepció de Les Guilleries Express que és una èpica sense presentar aquestes xifres.

És veritat això era al diumenge, però també ahir, i avui, demà?, demà com ja vaig esmentar i des de minuts després d'acabar el diumenge el proper repte ja camina.

Però el combustible per la propera fita és el repte superat de participar amb la Vicious The Motivator SS a aquesta increïble aventura que ha estat  poder assolir els 100 Km. BTT Camins de les Guilleries 2011.

Dit això aquesta edició dels 100 Km. BTT Camins de les Guilleries, és una edició diferent per a mi, pel fet de que hi he participat amb un tipus de bike diferent, molt diferent crec que puc afirmar.

El genet també ha evolucionat i molt aquests darrers dos anys, molt.

Dos camins, un Drac i un genet, un sol vol. Moab és més proper avui, un lloc on les SS són com aquí les 3x9, o no.

L'origen de que sigui 29" ve d'una conversa a aquest espai, concretament a una proposta d'opció de bike on es va posar a dalt de la llista la Santa Cruz Tall Boy com eina sensacional  29"-2x9, i on vaig esmentar que si era la Tall Boy la meva propera bike també ho seria per a les properes Guilleries, i tal dit tal fet, i 29" però no doble i 2x9, si no rígida i SS.

I així va ser, a l'abril del 2010 estàvem pendents de les Guilleries, de si sí o si no, la bike ja estava a casa, la Vicious The Motivator SS, esperàvem la noticia de si l'organització decidia fer-les o no, amb molt de respecte, però el compromís estava adquirit, "conquerir els 100 Km. BTT. Camins de les Guilleries amb rígida, 29" i SS".

Aquestes finalment no es van celebrar,  i en certa manera vaig respirar una mica, tenia un any per a preparar la propera edició, la que si havia de ser seria la meva 4a participació consecutiva. 

Quan els motius per fer quelcom són lloables, tot agafa una altra dimensió, i cada motiu que suma fa que tot passi a ser encara més impressionant.

Participar a Les Guilleries del 2011 amb la Vicious The Motivator SS i aconseguir finalitzar-les un repte per a mi, un aficionat ras del MTB, un repte èpic i pioner a aquesta cursa, una de les més exigents a nivell nacional i europeu. El primer motiu implica el segon, el primer el més gran, el segon senzillament conduit pel primer, passa a ser un cop assolit per a mi "La Consagració".

Gràcies Colorado, el que m'has dit avui ha estat el que espera un apassionat d'aquest esport  d'escoltar d'un mite del MTB, que és el que ets tu, "aquesta bike ja la pots guardar, bruta com estava, quan has fet una fita com aquesta ja ho has fet tot", paraules que venint de tu, són per a mi "La Consagració".

Les que han vingut després un dia les publicaré, avui però són per a mi, per gaudir-les amb calma, amb temps.

La Vicious The Motivator SS tuberia Reynolds 853. La que va entrar per la porta de casa, dia a dia va anar evolucionant component a component, frens, tres canvis, dels originals  Shimano XT 160/160 a Magura Marta 160/160, 180/160 i finalment Shimano XTR 2007 180/160, van bé, no molt bé, bé. Pneumàtics, dels originals  WTB Exiwolf 2.3 convencionals amb càmera, el conjunt 2 Kg, per sota dels 25 psi. varen durar dues sortides, esmicolats dels laterals al fer-los rodar sense càmera i líquid NoTubes, Hutchinson Python 2.1 Tubeless Ready, amb líquid NoTubes, el conjunt 1.300 g.  per sota de 25 psi, esmicolats dels laterals, Maxxis Ardent 2,25  100% Tubeless, el conjunt crec recordar que uns 1.950 g. o més, són els que vaig seleccionar  per participar a Les Guilleries, 100 % blindats contra tot i més, 925 g. de goma Tubeless per pneumàtic, perfecte per rodar per sota dels 20 psi. Les rodes Shimano XT, posades a punt per en Narcís, 100% Tubeless, ara sí, de 10/10. Les tanques originals no sé quines, ara són les CarbonTi, van, però són particulars com la meva manxa CB. Transmissió, dels 32x16 original,  al 32x19 i finalment el 26TAx19CK, cadena original Shimano de 7/8v a cadena Shimano de 9v. i finalment a Shimano de 7/8v. Manillar el definitiu, perquè la llista és llarga, 670 doble original,  600 pla OS , 610 doble 25, 4 mm., 670 OS doble , i finalment 700 mm. pla 10º  OS el definitiu. Potència 120mm. 6º, 105mm. 6º, 105 mm. -6º, 100 mm. 0º, la definitiva. Bieles, de les Race Face Deus XC  175 mm. originals  a les Shimano XTR 970 175 mm., punys dels primers Oury crec recordar als Ritchey WCS, als Pedro´s, i finalment els Easy Grip, no sé si els prims o els gruixuts, ben posats això sí, tenen posició, en David està per tot. Els pedals Crank Brothers Egg Beater SL,  fatal, fatal, fatal i mira que sempre m'han anat perfectes, no calaven mai quan sempre ho havien fet, però mai bé, no sé el perquè, per les cales noves?, podria ser.  Seient, cada cul és un món. La tija original d'alumini, recta Thomson Elite, indestructible, la bossa porta càmera la Pedro´s mini, invisible. De l'original EBB a la Phil Wood, pot ser cap més? noooo. I finalment la direcció Cane Creck 110, única, senzilla, a data d'avui indestructible.

Narcís la bike no és la mateixa des de la teva posta a punt, no soroll-no joc de la roda posterior, quin gaudir d'una bike silenciosa. 

Sí que veig la imatge i penso, "aquest genet té encara molt vols de Drac per explicar".

Sr. Font volaré tan alt per sentir la teva presència, la teva sempre encantadora ajuda, tinc un Drac, i un Mirador del Drac, des d'ell, amb ell quasi tot és possible, encara que sé que ara cal que passi temps, els grans vols però ja han començat, el proper després de "La Cosagració",  "la consolidació definitiva".

El perquè de l'origen de participar a aquesta edició amb la SS, definit.

Cada component de la SS, definit.

Mtb, mtb, mtB.

Xavi ens veiem per dinar, serà una mini celebració, ja que hi som. Rodar amb tu aquest hivern per on volem ser-hi de manera més definitiva, un privilegi. Poder rebre els teus ànims durant la cursa, un punt de força inoblidable. Com molt bé em vas dir fa unes setmanes, "si l'acabes en Permanyer t'ha de posar un podi a part per a tu". No oblidaré mai aquest elogi.

Tampoc el d'en Colorado, "0,01%", fa que acabar-les tingui molt, però que molt valor, i tant que sí. Si ell ho veia així, i tu ho veies difícilissim, fer-ho per a mi encara té més mèrit.

Xavi vaig coronar-les, vaig arribar a l'arc d'arribada amb la meva SS!!!

Part III. "La Cursa". as soon as possible.