Casa

Rodant pel Montseny, Pla de la Calma :-)

Curiosa la imatge, mai em deixa de sorprendre el dia a dia oi que no?

Som de rodar entre senders, de fet evitar les carreteres ho volem, no ho aconseguim sempre però. El fet és que el meu origen és la carretera, certament, la bicicleta de carretera, i per tant sempre hi tinc una porta oberta. El dissabte no en va ser una excepció, com tampoc ho és baixar des de Collsacreu, passant per Coll de Pollastre per arribar a casa a les llargues tornades des del Montseny. 

Estàvem a la farmàcia a Palautordera comprant un protector solar per la Betty, i la conversa innocent va ser que no fem mai carretera de poder evitar-ho, dit i fet uns minuts després vàrem pujar fins a Coll Formic per carretera, què fa que les coses caminin així no ho sé, però són així. Aturat de l'efecte que pot arribar a fer una aturada com aquesta, concretament al Pla de la Calma, OMG. Un dia en parlem de donar-se les circumstàncies per fer-ho :-)

Una pujada lenta, sí, llarga també, massa, o no, o no, però en tot cas quedava tram per fer, molt, eren els primers trenta quilòmetres d'un total de més de cent, i a on els llums van treballar unes dues hores ben bones, les dues darreres concretament. 

Sota el Sol únicament una hora ben tocada, però suficient tot i el protector per patir-ne les desagradables conseqüències d'aquesta breu però intensa exposició, i tant. No repetirem, pensava, i de fet passades les hores, dilluns qüasi fem el mateix error, no va ser, perquè ahir a SC vàrem fer aturada, i la tornada amb la VW fins a SV, ella, la June no s'ho creu, representa que descansa a SC, que hi va a descansar, el fet és que no ha parat d'anar a i tornar de SV a SC i a l'inrevés aquests darrers dies. Les bikes descansen ara mateix a dins de la VW, els cascs, el calçat, les ulleres, els bidons no, aquests descansen ben frets al congelador. El perquè descansen a la June de d'ahir bé determinat perquè hem de tornar el Bus a SC i tornar cap a casa amb les bikes, veurem, veurem si fem el fet, o queda per demà.

Les ganes són les que han de promoure l'aventura, sí, i aquestes no sé si tindran prou força per guanyar a les ganes de descansar d'ara mateix d'questes llargues jornades del dia a dia tan caloroses, i no parlo a dalt de la bike, que també, si no del dia a dia.

MTB, MTB, MTB.