Una ruta que va començar dues hores després del previst, i que va acabar cinc hores abans :-)
Després, perquè l'aventura va començar a les vuit no a les sis. Abans perquè rodar a les dotze ben tocades ens va deixar xafadets, la Reina concretament va quedar literalment per oblidar que era una jornada de bike, de fet jo a primera hora tenia uns lleugers dolors musculars, i la Betty del Vol de dissabte mirava de recuperar-se d'aquella jornada entre molta vegetació, massa diria jo. Bon team, alèrgies per donar i per vendre, i els seus efectes estan marcant una etapa, l'actual, i tant.
Cada temps té el seu moment, ara som a on som.
Tot va anar rodó fins la darrera hora ben tocada, i en entrar aquesta ens vàrem adonar que no seria una bona jornada de MTB, l'exposició al Sol va ser determinant per en primer terme fer una aturada llarga a SC, i un cop aquest punt les hores varen anar passant, per finalment decidir fer camí cap a casa amb la VW. Les bikes ja hi descansaven a dins, com els cascs, com el calçat, com les ulleres i els guants, així va ser fàcil decidir-se per la June oi?
A aquest punt de la imatge encara no havíem entrat al túnel, després sí, un tub d'escalfor intensa que va durar uns noranta minuts ens va portar al punt i final del Vol, com sona, com sona.
Aquest fet que fa mesos que es repeteix jo diria que ara mentre ho escric, que ve des del 2013 del Mundial de 24 Hores SOLO d'Austràlia a on un Sol d'una intensitat desconeguda per a nosaltres que ens va fer posar peu, i de quina manera. Després d'aquella WEMBO cada cop més hem anat evitant de tornar a rodar sota un Sol intens, motivat crec per la conseqüència d'haver pensat que no teníem límits quan parlem de rodar sota unes condicions de calor extrema.
Bé ara però, avui dimarts teníem Vol de tornada des de SC a SV i el fet és que aquests dolors musculars avui han anat a més, tot el dia xafadet, la propera arribada d'un refredat d'estiu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada