La que estava per venir, certament, certament, i a on a cada tram que d'entrada és de mica en mica un xic més planer, augmenta però molt tímidament la pendent. És cert que per vell ja no per capacitat, rodo, rodem, perquè comparteixo sempre tot el què té bon to, a cada any que passa per zones amb més flow, també ho és de cert que funciono amb mètode cranc, dues passes endavant i seguidament tres endarrera, sí, sí, com sona, traduit a un llenguatge més coloquial diria que comparteixo bon to mentre hi ha ganes de compartir bon to, per un cop el bon to ja no és de l'interès de l'entorn passo a mode fase cranc, sí ja ho sé amb aquest procés sempre vaig enrere, si ens ho preguntem, vull dir reflexionar de desfer part del camí, o tot, per què no? no veig quin pot ser realment el problema de fer-ho, perquè d'entrada no en veig cap, segur que hi és, segur, però també ho és de segur que jo no hi veig cap inconvenient a seguir pel tram cranc, oi? :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada