Sonaven les cinc del matí al campanar de SV mentre posava a escalfar la cafetera, sonaven dos quarts de sis quan sortia amb el meu Drac pel portal del Mirador, clar que yes!
Un primer inici del Vol sorollós, del darrer canvi del plat i pinyó va quedar per fer ajustar el fre del darrera, i avui mentre baixava cap a Llavaneres un soroll sec i previsor marcava el to de l'avís. Un quart d'hora he tardat ha corregir aquest error de la darrera revisió de l'Inbred, i per tant al pas per la riera marcava les 05:55, a tocar de les sis de la matinada, i tant, a 25°C.
Uns minuts després al mateix punt la pluja m'indicava que el pronòstic era un bon pronòstic, concretament 53' després un xic per sota dels 25°C, per un cop em dirigia cap al Passeig dels Anglesos rodar ara ja sí sota una breu però intensa pluja. En aquest punt l'armilla Campagnolo groga i negra ha fet una bona feina.
Una pujada, i una baixada pels Tintorers de certa tensió, escoltava cada certa estona unes veus molt properes darrera meu, OMG, com més les sentia més nerviós estava, perquè dins de la foscor fora les Fades no hi esperava a ningú més.
Un cop pujava per Milans mentre feia la foto proper al pas per les Falgueres Màgiques, el mòbil s'ha posat a emetre uns sons, unes paraules concretament refererides a la ruta que estava fent, com? Per tant les veus preteses que em seguien no eren, i venien senzillament del meu mòbil, un dia compartirem el motiu :-)
Equipat d'estiu amb Pear Izumi, guants però Hirzl, ulleres Oakley MFrame transparents, casc Terron de Cratoni, calçat amb les Privateer R de Giro. Amb tots els recanvis a la bossa sota seient, la clau multifunció avui ajustant el fre a dos quarts tocats de sis, s'ha mort. Amb la bomba de mà ben agafada al King Cage.
La bike bé, abans de sortir he revisat pressions de pneumàtics, i res més. Amb llums tota la sortida, amb aigua sense beure, sense menjar, sense coincidències, sense veure sortir el Sol, sense tenir properes a les Fades de la Foscor ni tampoc als cavallers de la llum, crec, crec, amb el Destructor Independent vigilant, atent sempre al pas del genet i del meu Drac.
Ara a esperar al proper Vol, sense masses ànims, no per falta de ganes, si no per la manca de continuitat dels Vols dels darrers mesos, anava a dir setmanes.
L'esquena, les molèsties d'aquesta, i també dels diferents grups musculars en general ha marcat l'imposiciò d'aquest darrer repòs, temia l'arribada d'un refredat d'estiu, que fins avui no ha sigut, content pel què fa a aquest fet, no tant pel fet de no sortir.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada