Excepcionalment ara fa dues setmanes a La Garolera us vaig comentar que durant mig quilòmetre no va ser així, certament, certament.
A les grans rutes, millor dit a les que per a mi són les grans rutes els sentits roden a un ritme molt accelerat respecte a com passen els quilòmetres, i això comporta d'experimentar una varietat immensa de sensacions, sensacions agafades totes de la mà entre elles, OMG, aquestes entrelligades o no, són sempre d'una extrema potència, i per tant l'ona expansiva quan explosionen dins del meu petit univers és terroríficament acollidora, molt, tant que a cada dècima, centèssima de segon que ho experimento quedo un altre cop sense sensors de fatiga, i per aquest motiu el títol d'aquesta intervenció.
Una jornada llarga de MTB, com la de demà?
Equipats d'estiu, més manegots i armilla Lite de matinada, i també a la llarga baixada cap a Vallgorguina des del Corredor, així com baixant des de Santa Fe cap a SC, crec recordar.
De tornada des de Sant Celoni, un pas per Olzinelles sense poder pronunciar paraules, jo pel lloc, pel significat, la Reina per iniciar un darrer tram porta d'entrada d'un petit infern que li va suposar de passar unes darreres tres hores de bike duríssimes, una indigestió alimentària per tot i haver menjat a SC prudentment, sortint de SC una calor intensa, molt intensa, ens va deixar literalment xops d'equipaments i per tant de cos, calor que lentament va anar moderant-se, però el mal ja estava fet, i la Reina va viure una experiència que no oblidarà amb el pas dels anys, segur, i que l'ajudarà a les properes 24 hores SOLO, segur, de ben segur.
I entre aquesta guerra personal per no posar peu, la nostra amiga la tempesta, a on de ser en primer terme sobre del Turó, va anar perseguint de coincidir amb la nostra ruta, a on jo pensava, bé aprofitaré per gaudir d'un bany de tardor de la mà d'una intensa tempesta, i amb aquest pensament les imatges de com seria es van anar presentant ara sí ara també sense fer-se realitat, i a diferència del bany de l'estiu a on vaig quedar escaldat de valent, en aquesta ocasió la tempesta ens va deixar de banda per segons, perquè era obrir la porta de casa que queien les primeres gotes d'una tempesta que un cop va ser a casa va durar hores, mentre girava la clau des de dins de casa escoltava com la pluja picava contra la centenaria fusta, OMG.
Les bikes perfectes, dues 29" rodant pel Montseny, sense problemes, la nova bike desmostra unes dots molt bones a la reacció del pedal, així com també per aquest motiu sembla més lleugera, força més que la Vicious sense anar millor equipada que aquesta darrera.
Per menjar, un plàtan, entrepà de formatge, masses bombons de xocolata, per beure, vi i gasosa amb l'entrepà, menys d'un bidó de 750 ml. d'aigua, dos tallats, i dues begudes isotòniques. Amb llums de matinada i a darrera hora, entre un fort vent al vespre coronant Coll de Pollastre, un vent que feia que petites branques, que centenar de fulles passessin volant per sobre nostre, n'hauria d'haver guardat una, estàvem a minuts de ser al centre d'aquesta intensa tempesta, a segons diria jo, amb eines, sense portar la bomba d'aire de mà que es va quedar ben agafada del porta bidó King Cage de l'Inbred, sense incidències, ni coincidències, sense l'aturada de rigor a Santa Fe, a on fa dues setmanes i compartia un instant de Cacaolat calent, i amb eines velles.
Ara dins de la nit de divendres, la setmana ens ha fet un present en forma de dos Vols més, no quatre, però no passa res, i demà podria ser un bon dia per un tercer Vol breu, crec, crec. De ser serà amb la 26", ja no amb la 29", aquesta ha de desfer el camí, desmuntar-la, i decidir si acabar-la perquè sigui la meva bike, així estem.
MTB, MTB, MTB.
