Saber perdre avui, per guanyar demà.

Sempre i dic sempre, el Montseny, m'ha posat cada cosa al seu lloc.

Una pujada al Turó de l'Home, ha de ser afontada amb molt de rigor, i sobre tot molt ben equipats. Avui nosaltres hem fet les dues coses, rigor i ben equipats, matitzant que sempre podrem ser més rigorosos i de ben segur que facilment podrem anar millor equipats.

Al matí a les set després d'estar aturats sense sortir, feia molt, però molt vent, a quarts d'onze hem inicat la sortida, equipats com cal, preparats per passar del nivell del mar a un Turó de l'Home 1.712 m.

Les sensacions inicials bones, cada cop millor temperatura, un cop al peu del Montseny, el vent era present de forma notable, però encara podiem aspirar a coronar el Turó. Per omplir dipòsits que millor que menjar entre els dos, un dels dos entrepans de truita de patata, i una parada de rigor a fer un Cacaolat calent i unes "madalenes", d'aquelles que tornen de valent, i seguidament directes a escalar el cim.

El sol, ens ha banyat amb la seva llum uns minuts, la resta des de l'inici de la pujada, amb un vent cada cop més present i també més fred, no molt i molt fred, però sí que a cada quilòmetre que feiem, la sensació era de que aquest vent tenia pitjors intencions, fins que al quilòmetre 14 de pujada (41), hem dit prou.

El Turó tapat, sense sol, amb vent, són masses advertències. Cal valorar que per recular, primer has de ser-hi, i això és el que hem fet, ser prudents, i iniciar el descens de tornada cap a casa.

La baixada per Can Pere Poc. La tornada a casa s'ha fet llarga, cada cop però feia un xic menys de fred, i això ens ha ajudat. A la sortida de Sant Celoni, ens hem menjat el segon entrepà.

En total vuitanta quilòmetres, amb unes cinc hores tocades, i el desnivell uns 1.500 m. +, que no és significatiu, però sí interessant.

Les bikes perfectes, cap incidència. Santa Cruz Superlight-Yeti ASR-SL.

No hem consumit aigua, millor dit, uns glops, pocs, ni hem menjat res més que el que ja us he esmentat, ni barretes, no en duiem, i l'aigua, era molt freda, massa.

Les sensacions, han anat de millor a pitjor i d'aquí, jo a millor, i la Betty, en tornar cap a casa ha perdut el món de vista, fred, i una fatiga tremenda, però com sempre, res l'atura, i ha escalat Collsacreu i Coll de Pollastre amb la resignació de qui no hauria, però que és on han de ser, "tremenda", una amazona com poques. Jo, al quilòmetre 72 he notat lleugerement les lumbars, però ha estat un instant. De casa, anar i tornar, sempre amb el 40, el 26 no ha entrat en acció en tota la sortida.

Bé, l'entrada del 2.010 no podia anar millor, bé sí, però aquesta ja és una altra història.

Avui enfilats a sobre de la bike, el primer dia de l'any, poques coses puc demanar més, i les poques que podria demanar no seran ja avui, i per tant cal gaudir del dia d'avui.

Una lliçó més, la que ens ha donat el Montseny avui, no era el dia per pujar des del Maresme, i hem perseverat en que podria ser que sí, no ha estat, és cert, però mentre hi erem, mirant de pujar, l'aventura ha estat això, una gran aventura, i gaudir de l'emoció el primer dia de l'any a sobre de la bike creuant el Maresme i entrant al Baix Montseny direcció al Turó de l'Home, ja és de per si una de les millors sensacions...