És el que està passant a casa amb el SS, mirant, i mirant. Avui torno a mirar la Mooto-X Uno, un altre cop, els catàlegs del 2006-07, on surt la Mooto-X Unoamb la caricatura del Dimitry Livdan, on diu "I have more Moots than i do sense. Yup, im a singlespeeder", o la foto de la mateixa del 2007 on únicament es veu el triangle posterior, no surt ni la bike sencera. Colorado els teus breus comentaris, de tres paraules són de pes, de molt de pes, Mooto-X YBB, però el que no sé, és si seran suficients per esperar al dinar-sopar de la Cerdanya, on hem de restar reunits, com molt bé dius:
" A la meva tornada proposo el "SANT SOPAR" on es decidirà tot!De fet, enlloc de fer un SANT SOPAR podriem fer un SANT DINAR (ho dic pel tema del fred i la neus que us està caient) al mateix lloc lloc on es va cel.lebrar el SANT SOPAR després d´una de les millors sortides de MTB que es poden fer "al món mundial".Mentre menjem trinxat decidim que fem! ".
Avui al matí, no ho sé però a la tarda caldria que passessin coses, no moltes, les necessaries, les que fan que fem, les que poden canviar el recorregut, o fer que aquest encara tingui més sentit, diuen que el recorregut el fem nosaltres, penso que sí, el que no sé és qui tria el recorregut, una cosa és ser-hi i caminar, i una de molt diferent és qui decideix el camí per on estem caminant. Podem pensar que nosaltres, és cert, però això, el pensar-ho, no garanteix ni avala que això sigui així, tampoc ho nega.
Ahir a la nit jo exposava, "tu tens el botó de l'OFF i per tant també el de l'ON, la clau la tens tu, jo ja soc a l'altre cantó del telèfon escoltant allò que vull escoltar, que no sé què és però que ha de fer que aquest cop sigui diferent, jo soc on he de se escoltant, tu ara has de dir el què cal, perquè EL TEMPLE, vingui cap a casa". Així vàrem quedar, que parlem, avui segurament parlarem, mentre, reservada està, i mentre la Betty m'escriu a les vuit i dos minuts del matí, "avui el dia té un to del color del TEMPLE", jo no ho sé, no és una decisió més, tampoc LA DECISIÓ, aquesta va ser la de no estrenar durant mesos la Ibis Mojo SL, la d'esperar, entre el sorroll de fons, molest moltes vegades, la de poder esperar a proposar el canvi per la Superlight amb la SID WC a cost zero, aquest cop però a diferència de la Ibis Mojo Carbon taronja, aquest cop blanca, aquest sí que va ser el pas.
El d'ara és una entrada a una Galàxia que no és a la que sóc, però que si fusiona amb ella, és diferent és una evidència palpable.
El primer pas, el de la Superlight, era per ser on sóc i poder rodar amb prestacions pures i dures, i per rodar especificament a on rodem, per la vella Europa, amb garanties de poder fer un recorregut ple de satisfaccions per a nosaltres.
Ara estic fent coincidir una manera de fer, amb una manera de rodar, SS, una sola velocitat, per qui no vol més que rodar i rodar, quilòmetre darrera quilòmetre, gaudint del moment, això sí, sense aturades, al ritme trepidant quant es pot anar a ritme trepidant, per rodar tranquils quan el pla no permet fer més que això, per escalar allò que ara tinc feina amb la 2x9, i que amb aquesta amb un 1x1 hauré d'afrontar o bé dret o bé a peu, corrent darrera vostre, i que implicarà ser més exigent encara amb la millora de la meva forma i del meu pes.
No oblido d'on vinc, de quin és el recorregut fet fins avui, si no fos per aquest no seria on soc, i tampoc que amb doble suspensió 100/100, o amb SS 0.0, les dues són sempre per rodar, per enfilar cap a les carenes, per baixar-les, per sentir que sol o compartint amb vosaltres els senders, el que em motiva és ser-hi, i la manera de ser-hi, fins avui amb 3x9 100/100, demà 1x1 0.0?.
El vídeo és amb 29", SS, però amb forquilla amb suspensió, el ritme no és dolent, el recorregut ben escollit, no és el nostre cas, per tot i per tot..
Entenc el teu "problema", ja que el teu "problema" el pateixo jo casi diariament! Haver de decidir quina bicis comprar no és fàcil.De fet, si tinguessim totes les bicis que ens agraden necesitariem un "hangar".
ResponEliminaLlógicament el fet de tenir una ss em tira molt, moltíssim, pero també cal veure que mai serà "La Bici"!No em veig fent la sortida que vàrem fer a la Cerdanya amb una ss.És a dir, penso que abans d´anar a la ss primer hauriem d´anar a una 29" "convencional" i la ss com a segona bici, i és aqui quan en el teu cas cal que torni a apareixier el "fantasma" de la SantaCruz Tall Boy (en el meu la Moto YBB 29" o una Pivot 429 que em té el cor robat) y com a segona una Moto Ybb 29" ss.
Amb la ss podrem sortir cada dia per a llocs coneguts pero no penso que ens poguem arriscar a pedalar per a llocs on no haguem estat abans, a no ser que portem sempre un pinyó de recambi al damunt...
No ho sé tot es massa complicat.A mi m´agrada una ss perque es friki i jo sóc friki.Penso que s´ha de tenir una, pero com a bici única...em costa!Fer l´Artec o les Guilleries amb ss significa no acabar i patir com un desgraciat per a res!
Coincideixo plenament amb en Colorado, crec que el canvi es massa radical es com passar d'anar amb un Land Rover per passar a anar amb limusina.
ResponEliminaJo veig més una transició gradual cap a les 29, en primer lloc veure que donen de si les rodes grosses però amb les garanties de un triple plat!!
En fi, molt per parlar, les decisions per prendre, això es el que ens dona aquesta "vidilla"
Crec ratrasse que es un canvi massa gran!
ResponEliminaDe totes maneres lagraenvasió compra la bici que tu i jo sabem perque tard o d´hora l´haurem de tenir.Aprofita l´ocasió.Es una bici preciosa!