Inbred )

Passats els dies d'aquesta aportació, mentre no la publicava he anat a rodar per darrera del Mirador, rodant a cada Vol els vint quilòmetres, diumenge vaig sortir en una bike de privilegi, l'Inbred, com va aquesta bike, la diferència entre aquesta i la de les rodes més grans és que amb l'Inbred cada metre no té desperdici, reactiva, fins i tot diria una mica nerviosa, lleugerament, però amb una característica que la fa super especial com ho és el fet de ser germana de la Superlight, de fet descansen a la mateixa planta del Mirador, les dues tenen un punt proper, per rodes, per geometries, per color també cert, i perquè bona part de l'equipament que porta la rígida prové de la Santa Cruz. 

Curiós que vaig sortir amb la 26" i des d'aquella ocasió les mixtes han sigut els únics Dracs que han sortit, ara vestida amb faldilla escocesa, és a dir Arch a les dues rodes, Ikon darrera, Ardent davant, 2.35 les dues, el seient, que bé haver recuperat un cop refet de la llarga lesió del 2018 el seient Tune? També he tornat a pressions baixes, molt, i certament que els TR EXO 3C de 2.35 van prou bé, sempre que combinin amb les llandes més amples, per altra banda ara per ara segueixo amb el plat de 28 dents específic per Escòcia, hauria d'haver passat a 32 un cop aquí, però ja el porta l'Inbret, i la Vicious va amb un 42 crec recordar, no recordo ara el pinyó de la Lynskey però tinc present que és un punt que tinc pendent per poder millorar els Vols de darrers de casa. No he caminat pel què fa a manillars Moots, no passa res, però fer-ho m'ajudaria a caminar una mica pel què fa a quadres nous pendents de muntar )

En tot cas cada setmana la bona notícia és que els Vols es van repetint entre seqüencies de tres i quatre, i per aquest motiu cada dia que passa les sensacions rodant van poc a poc millorant, m'ajuda força el fet d'anar tan lleuger, un pes ben afinat pujant fa que tot sigui una mica més fàcil, no tot havia de ser negatiu en aquests darrers dos anys d'una certa aturada dels Vols vull dir fa molt poc que he pogut tornar a muntar els components de la Lynskey el nivell de les condicions i d'exigència de Fort William, fins fa dues setmanes tota la feina feta a les bikes durant el 2017 i 2018 semblava que hagués estat d'alguna manera equivocada, ara sense les molèsties físiques la pensada torna a ser de ser propers a la perfecció, evidentment vista aquesta qualitat des de la meva llera, de fet aquesta tarda he modificat la bike de la Betty de manera idèntica a la meva pel què fa a rodes, ha sigut rapidíssim. En aquesta direcció els resultats semblen bons, avui he sortit a rodar sota una pluja simpàtica, ara sí gràcies a una seqüència de Vols repetida li tinc agafat els pols els equipaments, facilita molt poder triar un equip que funcioni per a cada dia quan surts ara sí ara també, tens més sensibilitat a la realitat que t'espera un cop a dalt del Drac , i els darrers dies entre 6ºC i 12ºC sempre he anat molt ben equipat, i avui sempre entre els 9°C i els 10°C tot i la pluja la sensació tèrmica ha sigut inapreciable, vull dir si no hi penso vol dir que vaig molt ben equipat. No rodo més de dues hores tocades, vaig començar amb vuitanta minuts crec recordar, i ara estic entre els cent vint i els cent quaranta, i no m'he proposat res més, sí que a minuts de començar a tornar cap a casa sempre penso crec que seguiré, però no ho faig per prudència, ha funcionat fins avui, doncs segueixo amb aquesta seqüència. Per res vull perdre l'oportunitat de seguir dins dels Vols, molts dies sense poder fer-ho, mesos, més d'un any, com per ara perdre aquesta preciosa ocasió que tinc, de deixar de gaudir-ne.

Un altre punt important, la Transportadora, aquesta modesta joia acaba de sortir d'una nova reparació, que ha fet que encara vagi millor, que bé, que bé, un plaer conduir-la, dolça, dolça, dolça, molt, l'he agafat per anar a SC avui, motivat perquè el nou Gran Drac en moll té una conducta divertidíssima, cert, però no sempre estic prou concentrat per estar el nivell de pilotatge que requereix, aleshores la T5 em cuida amb una rodar pausat, segur, i tranquil )

Els Grans Dracs de dues rodes, els primers test d'un d'ells de les versions californianes estava pendent de poder ser traslladat amb la VW a SV, però primer calia reparar-la, no per res, no era una reparació important, podria haver anat a recollir-la i portar el Gran Drac cap a SV, si no perquè vull que la Transportadora estigui impecable per a una jornada de test que ha de ser memorable en majúscules, recollir un Gran Drac de test no ho faig cada dia, fa molts anys que no en carrego un, molts, més de vint, i únicament el disposaré durant unes hores, un dia concretament. De mentre concreto la jornada de test estic seleccionant un nou equip, el primer més XC no em serveix ara, i aquesta nova armadura és més sofisticada que la primera, més DH, he de dir també que el pressupost imposa, no per res més que ja tinc una primera armadura complerta a casa que no sembla que tingui futur, i ocupa molt espai dins dels trenta metres quadrats de casa, i una segona ara encara més voluminosa, molt més que la primera em frena, si finalment tindrà ús aleshores perfecte, i tant, però si finalment el seu destí és germà del primer, bé, tampoc passarà res, necessito fer aquest recorregut, i si no té continuïtat benvingudes les dues super armadures, un privilegi haver pogut fer-les venir, això si em decideixo a fer venir la segona, que encara no ho he fet, tot i que estic a punt. Dubto també de si en aquesta ocasió fer venir un equipament més modest, o una versió reduïda a diferència de la primera que va ser de cap a peus, però no ho crec, de fer-ho fem-ho bé. Sóc del pensament que quan hi poses totes les eines, tens més possibilitats de fer, i de fer-ho bé, però no sé segur si aquest és el cas. En tot cas seguirem com fins ara aquest fil conductor.

Referit a l'equipament sense anar més lluny, ajuda molt tenir diferents equipaments de pluja potents a punt quan tens ganes de sortir, i el temps no ajuda, i certament que ha anat molt bé, molt, tornar del Baix Montseny amb la Transportadora pensant en el proper transport del Gran Drac de dues rodes, i un cop el Mirador triar l'armadura per pluja i sortir a rodar sota aquesta, que tot i ser lleugera convida a deixar-ho per un altre dia, és sensacional, i tant, i tant. 

MTB, MTB, MTB. 

24 Hours, 26vs29 :-)

Interessant, molt, 24 hores, 26", 29", bona lectura per un dia pausat com avui :-)

https://reviews.mtbr.com/26er-or-29er-which-was-faster-at-the-24-hours-in-the-old-pueblo/3

MTB, MTB, MTB. 

Maxxis

Crec que no volen marxar cap a Barcelona...

Desde SC, Xavi Paricio

Primer Ministre.

Tal com sona, és que ahir vaig tenir Consell de Ministre, amb singular, perquè era la conversa amb l'únic Ministre que tenim.

El darrer comentari després de molta estona de parlar, i parlar de les 29", és "espero la teva propera intervenció al Blog, ara tens més coses a exposar".

La seva exposició és clara, és la seva, vull dir el que ja he exposat amb anterioritat, que dins de les 29", el camí 1x1, 2x9, 3x9, cada genet tria el camí, que més el motiva, en aquesta línia d'exposició estem.

En Xavi Paricio, el que m'exposa en primer terme, és que com a bike, ell ja té la Ibis Mojo Carbon, "la bike" que li agrada més i que va molt i molt i molt bé, "es que la Ibis va molt bé", i que si es decideix per a una 29" aquesta tornarà a ser "la bike" de 29" que li agradi més, deixo per a ell que exposi quin és el Drac que té al cap si es decidis a pujar a un Drac de 29".

Però el concepte és que la vol, aquesta 29" seguint el mateix criteri que amb la Ibis, agafarà la que li agradi més, però si és 29" la vol 100% rígida i amb SS, pel fet que com a bike amb totes les prestacions que necessita, ja té la Ibis, i la 29" avui, la veu com a bike pels trails a un ritme molt més tranquil, diferent, i aquesta és la seva exposició, així que si és 29", avui 100% rígida i SS.

El segon debat, ahir amb en Xavi, Vicious o Willits?, després de dues hores de converes, el veredicte d'en Xavi és clar, "agafa la que t'agradi més, la que et motivi més, i si te la pots permetre, no dubtis, ha de ser aquesta", i ell es decanta de forma clara per la Willits Trail King idèntica a la de la foto, mateix color però amb SS.

Jo, m'he quedat gratament sorprès de la coincidència en primer terme de l'Habitant, que aprofito per donar-li la benvinguda al que és a partir d'ara el seu espai, i seguint amb l'exposició, el que deia que en segon terme d'en Xavi Paricio, tots tres som a 29" SS, i 100% rígida.

Ara el que he de decidir, de fet ahir ja estava decidit, però la conversa amb en Xavi pesa molt, és si em decanto per la Willits o la Vicious.

Avui a primera hora la posició és clara, Vicious, el motiu també és clar, un xic menys que ahir.

El concepte de simplicitat amb la Vicious el veig perquè les coses també han de caminar una mica soles, no sempre han de ser costerudes, ja ho són prou quan pedalem, és a dir, un cop surti amb la SS per casa, vull dir que Willits, és Colorado, Willits és una comanda que en primer terme hem d'aconseguir contactar amb ell, avui encara no ha dit res em confirma en Colorado, específicar molt bé el que vull, que ho tinc clar, les mateixes mides de geometria que la Vicious, un cm. més llarga de Top Tube, però que no és important, punteres desmuntables i un disseny determinat de guies tipus les de fre, agafades amb les mini-brides, llegim bé el que dic, quan deia "no brides" volia dir no brides agafant els tubs principals, però en aquest cas no pels frens que també, si no pel canvi del darrera, disseny que evitarà que aquestes siguin visibles i que amb SS, els tubs siguin sense la guia del cable del canvi, aquesta seria la Willits, com la voldria, i de ben segur que amb la versió amb el Top Tube molt sinuós, amb un xic menys de caiguda que el de la foto que us vaig posar, perquè així podria mirar de poder portar un segon bidó de mig litre però, per seguir amb l'impacte visual de la caiguda del Top Tube directe a l'eix del darrera passant proper a la caixa de pedalier sense perdre la condició de rutera aprofitant la configuració clàssica per a poder sortir amb dos bidons, el petit per les sals i el gran per l'aigua.

Dit això si ha de ser 29", SS, 100% rígida, la Vicious, té la geometria a priori perfecte per a mi, com ja vaig esmentar 1 cm. més curta de Top Tube, la resta bé condicionat per les rodes de 29", però fora de les baines del darrera, la caixa de pedalier crec poder afirmar que aquesta és 1,5 cm. més baixa d'inici que la Superlight, però això sense aplicar a la Superlight el SAG, pel que penso que serà la mateixa alçada de la caixa, fet que si amb la Superlight ja em va bé, amb aquesta serà com a mínim una dada que m'animaria a rodar amb més seguretat.

Sí ja ho sé, fa molt mal i ho dic en sentit positiu, veure com a les sortides de Bordils i Girona, a cada sortida els genets porten bikes diferents, i molt, però el seu ritme de creuer és el mateix, moltes vegades inclús més ràpids, no sempre és cert, però també ho és el fet que una bike a la barrera dels 11 Kg. com la Ibis Mojo SL d'en Ratrasse, o la de 10 Kg. de la Santa Cruz Blur XC d'en Tagama22, o els 11 Kg. tocats de la Ibis Mojo SL d'en Ritrasse, vers les més enduro de les bikes que també tenen, sí que roden més ràpides les primeres, però jo el que veig és que seguir-les em costa i molt, tant amb unes com amb les altres, i no et dic El Santo, que amb la seva semi-rígida va més ràpid que jo amb la Superlight, és evident que quan ve amb la Santa Cruz Blur LT, haig de pensar com és baixant, perquè crec que no l'he vist mai.

Però aquesta darrera reflexió, o millor dit realitat, res té a veure amb el que exposo, de 29", SS.

Penso que per a rematar tocarà viatjar fins on és la Vicious i decidir en directe, crec que això és el més encertat.

De fet acabo de parlar amb l'Habitant, i coincidim, avui al matí, que millor agafar la T-5 amb el dipòsit ben ple i fer una viatge lent però senses masses aturades, i demà a la tarda ja un cop de tornada a casa després d'haver tocat la bike, d'haver-hi pujat, de en definitiva certificar que un cop en directe, la sensació sigui, "és la meva bike", estarà clar així si aquesta és l'estació on vull fer parada o no.

De fet l'opinió ahir d'en Xavi, de Trail King SS, la d'en Colorado, Trail King 3x9, i la de l'Habitant, Trail King SS o Vicious SS, però per prudència anar-hi i decidir en directe, fa que sigui el que decidiré aquest matí.

En Xavi ho té clar si ha de ser la Vicious, 900 Km. entre anar i tornar no són res, normal a on és ell, és com anar i tornar a Barcelona, la d'en Colorado, ell no la veu ara una SS, per tant tampoc veu la Vicious, i la de la Betty que des del primer dia té la convicció ferma i clara que cal anar-hi i decidir en directe un concepte de bici tant especial, tot i que ella té clar que si la veiem vindrà cap a casa, jo penso que està més que justificat anar-hi.

Demà podria ser perfecte per anar-hi, ja us exposaré el proper pas detalladament, un cop tingui més informació.

Per cert, avui ja podria ser el meu primer dia de bike, una sortida curta, amb una lleugera pluja que cau des del matí, però una pujada al Montatlt, seria una sortida perfecte. Si els ànims segueixen així, em poso l'equip i a rodar, que crec que no podré restar un dia més mirant la Superlight, i més si demà toca viatjar tot el dia, avui no hauria de perdre l'ocasió de fer la primera sortida des del dia 1 de gener del 2.010. Un inici d'any bo, perquè va ser a sobre de la bike, però un parcial de quilòmetres que he de mirar de millorar perquè està clar que necessita d'un canvi de tendència urgent.

Lagranevasio, des del Mirador del Drac.

I si no sempre ens quedarà la 36".

El tema 29" crec que el grup, hem anat caminant fins a ser-hi a prop, ara 3x9 ó 1x1, bé ja és un recorregut més específic dins d'un concepte que essent proper per ser les dues de 29", són llunyanes perquè ser a una mateixa escena fent el mateix paper, no és viable, però en resum són les dues 29", oi que sí, si no sempre tindrem la possibilitat de passar del 29" i anar directament a les de 36". On queda clar que 26"-29"-36" són més o menys del mateix tamany...

Mentre de la reflexió crec prudent que els dies posin les coses al seu lloc, si en el meu cas vaig per 1x1, sense possibilitat de 1x10, sempre tinc encara la Superlight, i bé, si a les rectes marxeu també és cert, que no anem sobrats amb les de 26", vull dir que res està escrit on digui "no sortides 26"-29"", així que no cal pensar en gris si no en verd.

Tenir aclarit el tema Trail King estaria bé, per poder definir recorregut, ahir entenc que les Niner ja les vareu poder recollir com a DEMO, o veure en directe, així que ja direu què heu vist, i què heu pensat del que heu vist i quines sensacions teniu.

La música que sona ha de sonar bé, i ara no sona com ha de sonar.

Primera premisa, és un tema de recorregut i de maduració coincident, per una banda si no pedales dia sí, dia també des de fa anys, molts, i no tens una manera de fer determinada, com és estar envoltat de inquietud i tranquilitat, i que aquestes es moguin per la red, si no hi han aquestes característiques, és difícil, no impossible, però si improbable que la coincidència es doni. Per tant si els que som a aquest espai complim aquest requisits, som on hem de ser, oi?.

No ser-hi no vol dir res, sap greu perquè no coincidirem, però per res més, tots tenim clar que pedalem de valent, i que ens ho passem d'allò més bé quan coincidim, això no nega un recorregut diferent.

Entre nosaltres genets de Drac em tingut molta sort, la de coincidir, però molta i cal reflexionar i fer camí a partir d'aquesta. Poder debatir amb aquesta intensitat és un privilegi.

Segona premisa, les afirmacions de cada un del genets, entre els genets, tots tenim clar en quin contexte es fan, dins de quin moment i entorn, 24Ore Finale Ligure SOLO, a punt de fer el fet, en un moment molt diferent del d'avui, aquell que mai tornarà a ser.

Quan afirmo avui un altre cop, que més pesada, amb les característiques de la Niner de Finale Ligure, en vers el que tenim a casa, en vers a la meva posició que sobre aquesta crec que de memoria la podrieu exposar vosaltres perfectament, és "genet d'una sola bike", i és així, repeteixo "genet d'una sola bike", i "que bé que va la Superlight", i "no és important on anem si no amb qui anem i com", aquestes tres frases defineixen en aquest aspecte el què, el perquè i el com de lagranevasio.

Avui però tot és diferent, ho podeu dir com volgueu, era de dia i ara és de nit, o és de nit i ara és de dia.

On soc ara i perquè hi soc, bé és complexe, per a mi, hi ha moments que està tot clar, d'altres molt més clar.

Avui però mentre escric, la raó és clara, fi de trajecte explosiu, fi de presses auto exigides, i inici de sortides de ritme fixe i constant, postes de sol i molts i molts dies pedalant al ritme 29" SS.

Tenia algun dubte sobre sortides de casa de bikes tant noves, la intervenció tant esperada per a mi, d'en Tagama22, on entre d'altres temes, m'exposa la sortida de casa definitiva de la Heckler que no ha sortit ni vint dies per Bordils, ho deixa tot on ha de ser, res aturarà el que hagi de ser, i ara això és 29" SS.

Però un matí després de pedalar dia sí, dia també, a casa, sense sortir pel refredat, d'això ja fa avui quinze dies, uns pensaments em pesen i molt i una imatge, un recorregut em ve al cap, gaudir com no he gaudit fins avui, que he gaudit molt però que crec que he de gaudir de manera diferent a partir d'ara.

Ara tres anys o quatre anys després, al cap hi tinc la foto, del Corredor, del Santuari, de Sant Celoni, Campins, Gualba de Dalt, Arbucies, Garolera, Sant Marçal, Les Illes, Collformic, Pla de la Calma, Pantà de Vallforners, Granollers, Argentona, Mataró i a casa, com molt bé diu en Colorado, m'imagino fotograma a fotograma la jornada, i veig la 29", SS, per sota dels 10 Kg. rodant i rodant, res més, per sobre dels 11 Kg. no veig res, com sempre, aquí i a la Ligure, com diu en Carod.

No és un tema de ser més o meny extrem que un altre genet, és una evolució. Per ser 29" i SS, pot semblar involució, jo també ho penso, però tots els que estem aquí hem tingut bikes més populars, tots, i ara anem junts per aquest sender del si 29" o no 29", si doble o semi-rígida, si rígida 100% i a més SS.

El que sí que és cert és que aquest procés de maduració per ser a 29" SS, s'ha accelerat i molt els darrers dies, les darreres setmanes i de forma molt sòlida avui escrivint aquestes lletres.

Aquests argument que us exposo i que amb el que sí que crec de manera ferma , és que tot té un sentit, jo estic entre nosaltres, jo soc entre nosaltres, i he de dir, que les darreres setmanes m'han fet seleccionar molt bé, i amb molt de rigor la imatge del demà, i sí genets, sé que, per anys rodant, madurant, des de sobre de la bike, des de casa al sofa, perquè també, fent centenars de llistes de components, molts en poden donar fe, és així, mirant milers de pàgines a internet, parlant molt amb en Colorado, però moltes hores i cada dia, han estat de pes per pensar així, han ajudat. Fins aquí, avui, un recorregut 3x9.

He de dir que el detonant ha detonat i no ha tingut res a veure amb els detalls anteriors sí que van agafats de la ma, però no són referents entre ells, o això penso, no hi ha marxa enrera, genets necessito passar a 29" i SS, bike dolça, lenta, poc explosiva, per no dir gens, de concepte retro sí per la foto 1x1, ràpida on si coincidim, podem ser ràpids, no massa, lents on hem de ser-ho, i molt, i constants el que més, perquè és el nostre punt fort.

La resta és molt personal, més del que aquest espai avui està preparat per assumir, jo el primer.

Recordeu el ritme a les pujades dels Niner de 29" SS a la Ligure, un ritme constant o si no a peu.

Ara ja no tenim cap pressa, ara el temps és el segon en que escric, el minut en que penso que quan surto, que quan coincidim vull ser-hi, compartir segon a segon, minut a minut cada situació que compartim, cada somriure del grup de genets, cada caiguda, cada posada de peu, cada persecució als de carretera, però amb això amb un 32-20.

Vull rodar sentint-me com em sento ara rodant, però a una dimensió diferent, una dimensió on els genets hi som, sense presses però sense pauses, desconectats de tot i de tot menys de nosaltres mentre rodem, i que ser el més ràpid sigui un bon motiu, però amb les limitacions obligades que una 29" SS ens imposarà, i això canviarà la perspectiva de les coses, a mi en cal, a vosaltres si aquesta intervenció s'us fa llarga, no cal que hi doneu cap volta, no som a on hauriem de ser per ser-hi juntsamb el 29" 1x1, però he de dir que aquest cop m'imposo un canvi de xip, EL CANVI.

La reflexió és de pes, no és "he llegit, m'han dit", és fer-ho bé pel que jo considero que és fer-ho bé, cada genet la seva evolució a sobre de la bike la viu com la viu, cada persona madura a la seva manera fent el seu recorregut, i jo si penso amb calma, com ho puc fer encara més des de les darreres dues setmanes, m'adono que és el moment del canvi, de fet, és un pas més del concepte 24Ore SOLO, sense presses, però sense pauses, el com no a on, amb qui no el què.

Al sopar, ja us exposaré el concepte de la meva reflexió, o no, de setmanes de barrinar sensacions, sobre el que us vaig esmentar del "VINT", crec que no és res més que el que us he exposat els darrers dies, podria ser que amb més força a aquestes darreres lletres, però no és un tema fàcil d'exposar, ni senzill si no hi ets, si el recorregut no té aquest color, no el té, i això genets, és un lloc on has d'haver anat amb el com i amb el qui com a única moneda, o en cap cas coincidirem.

Però estic segur, que és el que és perquè soc a on soc per motius de pes, per sentir com el meu Drac transpira que "lagranevasio ara és el moment del canvi, dóna sentit al moment i el moment et donarà sentit al camí a com l'has de fer".

Terra de creadors, terra de MTB, MTB, MTB.

MIX 1x1+1x10.

En Colorado ja és aquí, i renoi que ara sí que que el pati està ja del tot revolucionat.

Willits fa dies que no respira, i jo ahir vaig llegir un article, que per ser en anglès, i perquè per l'hora, dues de la matinada, no vaig traduir em vaig pensar no ho havia entès bé, deia quelcom de que Willits, el seu creador, en West Williams, estava fent feina per un tercer o un projecte conjunt, i vaig pensar, "deu ser un link que no té res a veure amb les bikes". Però és que ara en Colorado m'ha dit el mateix, que no hi ha manera de contactar amb ell i que ell també ha llegit que està fent una feina amb el Steve Potts, de Steve Potts Bicycles. La pàgina de Willits però està activa, veurem.

29" SS, renoi quin pas més determinant que deu ser, perquè sempre s'encalla, sempre. Aquesta vegada el perseverar implicarà un final diferent?, no ho sé, un concepte que podria ser bo, és la Willits Trail King amb la combinació que us vaig dir, amb joc de punteres 1x1 i 1x10, així el quadre no tindria cap soport pel cable, i si volem posar-hi canvi, canviem la patilla del darrera i posem un cable amb funda continua, i cerquem un passa fundes mecanitzat de CNC que agafi la tuberia, minimaliste, tipus la brida de carboni que agafa la tija del seient d'en Colorado o una anella de goma, no ho sé, brides no per favor.

Ho dic perquè d'aquesta manera matem dues bikes en una, sí, sí ja ho sé, no és doble suspensió, sí, sí ja ho sé, el preu, és EL PREU, però inicialment com a SS, assumeixes que és això la segona bike i després si la febra 29 augmenta, o directament dia sí, dia no, o dia sí, dia també, per fer baixar la febra, rodem amb 1x10, i veiem on som, si no ho veiem, passem a SS, i amb la meva Superlight, ja us he dit que en penso, no em repetiré, i el proper podria ser si coincideix, Tallboy, o no.

Són opcions diferents, similars, properes, on tot està per fer, i tot camina per deixar de ser futur i passar a ser present.

Vicious Cycles vs Willits.

Aquestes són les dues candidates finals, ahir una sola era la que havia de ser, avui són dues les candidates fermes, són les de la final, quedan a un cantó, però encara treuen la roda, la Mooto-X Uno, i la IF, no les descarto al 100%, però si he de triar entre la Trail King i la Mooto- X Uno o la IF, bé dependria molt d'en Colorado, del que imposi com a Emperador, però si deixa fer, per a mi la Willits.

Entre la Vicious i la Willits...

Aquest matí estavem com el Barça, fora de la partida, eliminats, sense decidir, sense decisió, però gener és un bon més per a mi de bikes, de fet el primer trimestre de l'any, sempre és un temps de bones noticies a nivell de bikes, vull dir que no sé si és perquè tot ja ha passat i entrem a l'època més freda de l'any, i predomina el blanc, o perquè sé que la primavera serà la propera estació i predomina el color de les flors, no ho sé, però aquest matí han passat coses, i si ahir l'única opció era la Vicious, durant el transcurs del matí, la Willits ha agafat molta força, és així, però les dues amb SS, això si l'Emperador no imposa, serà així.

La Moots ara, com la IF, avui, són a una banda, perquè com a concepte, la bike que el 2008 em va deixar aturat, va ser la Trail King, amb el disseny del Top Tube curvat. Jo no sé si la faria construir en color blanc o en taronjat, per l'època de neu, o per l'estació que vindrà, dominada per un sol que cada dia tarda més a donar pas a la nit, no ho sé, i sí que sé que la Willits aniria amb punteres intercanviables, així si mai tinc la temptació, puc pensar en posar-hi un 1x10, però ara per ara les punteres seran per anar amb 1x1.

Ara bé la Vicious, avui fins aquest matí a primera hora era la N1, sola, sense competència, ara no, és la N1 amb la Willits, que també és la N1, i el que és evident és que les dues no poden venir a casa, o sí, podria fer-les venir com les veieu a la foto i el fet ja seria definitiu, no ho sé, com ja fa dies, pocs, és on soc avui.

Això sí, és un privilegi poder ser on soc, poder gaudir de triar entre dos Dracs amb ales de 29" com aquests, dos somnis, dues joies úniques. De fet crec que faci el que faci, errar és més que difícil, sempre pot passar, tampoc passaria res, també s'apren dels errors i molt, però tinc la certesa de que no serà un error, no sé perquè, o sí, però veig en l'arribada de la foscor, que les veig a casa, una de les dues o les dues, són diferents, són perfectes dins de la seva sinuosa forma de SS, són així, perquè són 29", són, perquè són SS.

Quina sensació la d'avui, l'entrada de la Trail King ha animat la tria i de quina manera, ara sí és una escena dins del tempo, és l'escenari perfecta per poder fer el recorregut.

És la sensació que tinc, demà, aquesta nit, que serà llarga, esperaré impacient fins caure de son, com quan esperava als Reis Mags la nit prèvia a la seva arribada, de fet aquestes dues joies, la que sigui de les dues, és un present de Reis propi d'un genet de Drac.

Que bé, que bé, que bé, ser un genet de Drac.

Genets quin recorregut, concretament quin matí, quina tarda i quina cloenda de jornada, MTB, MTB, MTB.

Últim tram?.

Avui tot el dia 29" SS, com sona, al mig dia intercanvi d'impressions amb en Colorado, ell des d'Argentina, amb en Xavi encara no, veurem si puc a la nit contactar amb South Carolina. Amb en Ratrasse i en Tagama22 ahir, m'ha faltat en Ritrasse i El Santo, que aquest darrer hauria de ser i no sé encara perquè no hi és.

Durant el dia hora darrera hora mirant i mirant, cercant el que cal per fer, entre feina i feina, mirant de seguir el que estic fent amb decisió, cercant tots els components que he de tenir, detall, darrera detall, i bé anem avançant i molt, però he de dir , que fora de les meves ganes, de la meva perseverança, és una conquesta força solitària, que ja és com ha de ser, SS, 1x1, normal que el recorregut sigui, SOLO, oi?.

La resta "agazapados" esperant la seva ocasió, no hi serà, als lloc o s'hi és quan s'hi ha de ser, o ja has fet salat, i això és així amb tot, no únicament amb la SS, també cal aclarir que els meus interlocutors estan en fora de joc, i entenc que sigui així, 29", SS, deixa ko al més pintat, és que ningú vol una 29" SS com aquesta i clar després de mesos et diuen la vull i no saps què dir. És el que em confirma la Betty en sentir la conversa, si ells que les han de moure no ho fan quan sona el telèfon per fer, hauràs de ser tu qui faci. És que la conversa d'aquesta tarda nit ha estat curiosa.

Per mirar d'evitar-ho, he parlat, amb tots, i bé fora de tenir la conversa, és una decisió single, és així, 1x1, no 3x9, la conversa avui, bé, ha vingut precedida d'un correu, que venia a dir, "has decidit ja, digue'm quelcom", a la conversa he posat la clau que obra la porta a l'entrada a la Galàxia, però és que l'interlocutor com tots o quasi tots, tenia pressa, certa pressa, la bike segueix com ahir reservada per a mi, "és la teva bike, per a tu, ha de ser teva", em diu amb veu amable, "parlem demà, he de fer jo ara" hem quedat, és on sóc.

En Colorado diu que no, que "això ara no toca", al blog tenim un Emperador, en Colorado, amb reminiscències pujolianes, i així ho ha exposat al blog, a comentaris de la meva darrera intervenció.

Crec que té bona part de raó, per no dir tota, però i sempre hi ha un però, cal ser a la finestra, pujar al festejador i sense picar de cap amb el marc de la finestra, fer volar la ment, i el que veig són bosses negres de ruta fetes a Alaska, específiques per a rutejar dies i dies, veig els dos porta bidons CK amb dos bidons plens, i moltes i moltes ganes de pedalar a 20 Km. als plans , a molt menys escalant dret a les pujades, i aprenent molt a les baixades.

Genets això és el que veig. I això sí, teniu un repte més, i que al meu costat rodant amb les mateixes condicions hi sereu vosaltres. Tagama22, Ratrasse, Ritrasse, El Santo, d'en Colorado i en MQL no dic res, són d'una altra divisió. Tinc un aliat segur en NAOJ, de ben segur, tot i que encara no sap res (ara ja sí, i el primer que ha dit, "a mi em motiva molt").

Ara falta que demà pensi com avui, i si és així necessitaré de l'ajuda també de vosaltres, la Yeti ASR-SL, després de l'arribada de la 29" SS, haurà de marxar, sense presses, per concepte, no volia dues bikes, no en tindré tres, sort que tots els components que vaig comprar els porta la Betty a la Yeti ARC, si no quin arsenal, dins del que ja tinc.

Unes hores em separan del TEMPLE, de l'entrada a la Galàxia propera, però com tot un error de càlcul i podria quedar tot desintegrat i anar a parar a una galàxia propera, a la Tallboy, no, no n'hi ha de la meva talla, Mooto-X UNO, Trail King SS, podria ser.

Avui, ara a l'entrada de la nit, no és així, a l'inrevés, de fet, la conversa no ha estat gens motivadora, gens engrascadora, però és que sé que a mi no em cal massa per fer, m'adono així clarament que sóc jo que estic certament, seriosament motivat.

MTB, MTB, MTB, demà ja 29"SS, 29"SS, 29"SS?.

El pòsit, t'agrada?.

És el que està passant a casa amb el SS, mirant, i mirant. Avui torno a mirar la Mooto-X Uno, un altre cop, els catàlegs del 2006-07, on surt la Mooto-X Unoamb la caricatura del Dimitry Livdan, on diu "I have more Moots than i do sense. Yup, im a singlespeeder", o la foto de la mateixa del 2007 on únicament es veu el triangle posterior, no surt ni la bike sencera. Colorado els teus breus comentaris, de tres paraules són de pes, de molt de pes, Mooto-X YBB, però el que no sé, és si seran suficients per esperar al dinar-sopar de la Cerdanya, on hem de restar reunits, com molt bé dius:

" A la meva tornada proposo el "SANT SOPAR" on es decidirà tot!De fet, enlloc de fer un SANT SOPAR podriem fer un SANT DINAR (ho dic pel tema del fred i la neus que us està caient) al mateix lloc lloc on es va cel.lebrar el SANT SOPAR després d´una de les millors sortides de MTB que es poden fer "al món mundial".Mentre menjem trinxat decidim que fem! ".

Avui al matí, no ho sé però a la tarda caldria que passessin coses, no moltes, les necessaries, les que fan que fem, les que poden canviar el recorregut, o fer que aquest encara tingui més sentit, diuen que el recorregut el fem nosaltres, penso que sí, el que no sé és qui tria el recorregut, una cosa és ser-hi i caminar, i una de molt diferent és qui decideix el camí per on estem caminant. Podem pensar que nosaltres, és cert, però això, el pensar-ho, no garanteix ni avala que això sigui així, tampoc ho nega.

Ahir a la nit jo exposava, "tu tens el botó de l'OFF i per tant també el de l'ON, la clau la tens tu, jo ja soc a l'altre cantó del telèfon escoltant allò que vull escoltar, que no sé què és però que ha de fer que aquest cop sigui diferent, jo soc on he de se escoltant, tu ara has de dir el què cal, perquè EL TEMPLE, vingui cap a casa". Així vàrem quedar, que parlem, avui segurament parlarem, mentre, reservada està, i mentre la Betty m'escriu a les vuit i dos minuts del matí, "avui el dia té un to del color del TEMPLE", jo no ho sé, no és una decisió més, tampoc LA DECISIÓ, aquesta va ser la de no estrenar durant mesos la Ibis Mojo SL, la d'esperar, entre el sorroll de fons, molest moltes vegades, la de poder esperar a proposar el canvi per la Superlight amb la SID WC a cost zero, aquest cop però a diferència de la Ibis Mojo Carbon taronja, aquest cop blanca, aquest sí que va ser el pas.

El d'ara és una entrada a una Galàxia que no és a la que sóc, però que si fusiona amb ella, és diferent és una evidència palpable.

El primer pas, el de la Superlight, era per ser on sóc i poder rodar amb prestacions pures i dures, i per rodar especificament a on rodem, per la vella Europa, amb garanties de poder fer un recorregut ple de satisfaccions per a nosaltres.

Ara estic fent coincidir una manera de fer, amb una manera de rodar, SS, una sola velocitat, per qui no vol més que rodar i rodar, quilòmetre darrera quilòmetre, gaudint del moment, això sí, sense aturades, al ritme trepidant quant es pot anar a ritme trepidant, per rodar tranquils quan el pla no permet fer més que això, per escalar allò que ara tinc feina amb la 2x9, i que amb aquesta amb un 1x1 hauré d'afrontar o bé dret o bé a peu, corrent darrera vostre, i que implicarà ser més exigent encara amb la millora de la meva forma i del meu pes.

No oblido d'on vinc, de quin és el recorregut fet fins avui, si no fos per aquest no seria on soc, i tampoc que amb doble suspensió 100/100, o amb SS 0.0, les dues són sempre per rodar, per enfilar cap a les carenes, per baixar-les, per sentir que sol o compartint amb vosaltres els senders, el que em motiva és ser-hi, i la manera de ser-hi, fins avui amb 3x9 100/100, demà 1x1 0.0?.

El vídeo és amb 29", SS, però amb forquilla amb suspensió, el ritme no és dolent, el recorregut ben escollit, no és el nostre cas, per tot i per tot..

http://www.youtube.com/watch?v=x4HqdBRnI38&feature=player_embedded#at=132

Pensament en blanc, 29", o pensant en blanc, Ibis LT.

Més o menys, però que no és la que demà pot ser la meva nova companya de rutes, dia sí, dia també, però això sí, els acabats i components són germans, no es veu cap marca intencionadament, però sí que la imatge va per on sóc...

El que deia que no vull desviar-me, el link és de la Ibis Mojo LT, quina joia:

http://www.bikeradar.com/mtb/news/article/ibis-add-longer-travel-mojo-hd-to-lineup-24553

Quin impacte el color blanc. Xavi, ja tens raó que és preciosa...

Mireu les fotos de detall del link, amb el protector inferior, amb la combinació white-carbon, amb el guia cadena, estarem perden el tren?.

Quina etapa la meva, amb la Mojo Carbon Eddy Orange, bé, tot té el seu temps, i aquest és ben diferent per a cada genet, el grup segueix amb les seves Ibis, ara algunes SL, jo amb la Superlight, quin recorregut que estem fent.

Ritrasse, amb en Colorado, podem definir lloc, dia i hora, el que diguem. Però hem de tenir clar que per rodar a la Cerdanya, cal un equipament que jo no tinc, botes específiques, guants, bé una mica tot, jo amb un bon calçat d'hivern podria salvar la situació, encara que ni els millors equips, ni els segona pell de Briko, cap d'ells, ni cap mena de teixit, m'han evitat el fred als peus i mans.

És així, ara, aquest matí al Maresme, a la zona del Montalt, tot enfarinat de neu, les basses glaçades, el fred extrem. Per una banda quina mala sort no poder rodar-hi, ja ho fa la Betty i quin fred que ha passat, ja us posarà la crònica dels darrers dies, perquè surt cada dia.

L'Home del Montseny, ahir em va proposar per avui, una pujada per Garolera des de Sant Celoni, serà a la propera que hi podré anar?.

Amb el pas dels anys, som un reduit grup de bikers, que hem anat fent pinya, tots ells familiars de l'Home del Montseny, tots bikers, i encara n'han de venir més. Un grup curiós, som quatre nois i dues noies. I fins ahir a la nit, que vaig rebre el SMS que deia "hem quedat als bombers a les 8, vindreu?", no m'havia adonat que ja som un grup, reduit, és cert, però que ja portem prop de dos anys sortint, bé de fet no, el que vull dir és que el grup complert ja fa mesos que sortim.

Perquè amb l'Home del Montseny ja tocavem neu amb esquis de fusta a la carretera de Santa Fe, fa quaranta anys, millor dit anavem enfilats darrera dels pares a sobre dels esquis de fusta, pocs metres però en tinc un molt bon record, però aquesta és una altra història.

Com la de la truita d'alls tendres de Can Sitra, que no té desperdici, i on ara a l'hivern en entrar a Can Sitra, primer he de recuperar el tacte de mans i peus, abans no puc començar a ser jo un altre cop, i deixar de ser un esperit, per poder esmorzar, i evidentment saludar als altres Homes del Montseny que sempre, són entaulats abans que nosaltres. Entre ells el del "jo sóc com un gos de caça, he de sortir cada setmana en bike".

Demà dia D, millor dit, dia 29, si ja ho sé, demà és dia 11, però per mi, si la talla no és un error, que ara mateix per les fotos és una 19, no pas una 18, si tot va bé, demà podria ser el dia 29, com sona, dia 29, seria, si el que tinc per escrit és el que és, i per tant que a partir de demà, cada dia que surti en bike passi a ser el dia més radical des de que vaig amb bikes del segle XXI, des de la Cannondale CAD2, no dic més enrera perquè és que la Bianchi del 90-91 (XX), de 16 Kg. XC, era tremenda i mira que la Betty va començar amb ella també a fer les primeres sortides en bike.

Amb el tema MTB no som a on som perquè sí, oi que no Colorado?.

Colorado suplica'm més i potser t'ho diré!!!.

Una 29" i quelcom més.

Mireu com afronta les escales de pujada, amb 29", SS, i rígida 100%. Sí, sí, ja sé que em direu, que per pujar-les és la millor opció, oi?.

http://vimeo.com/6740877

http://vimeo.com/6074237

Colorado, no sé com ho fas per localitzar aquests vídeos.

Tallboys emocionals.

Sortir ahir amb la bike, després de compartir unes hores amb en Colorado, és explosiu.

Fas realitat el que entre un reduit grup de genets, parlem hora darrera hora, com són el comportament de les bikes, comparatius multiples de diferents opcions de bikes, 26", 29", titani, alumini, carboni, doble suspensió, rígida, o softail.

Dia darrera dia és el debat, un dels debats, entre d'altres, que fan que quan surts amb el teu Drac, cada minut rodant et dóna hores de bones sensacions post sortida.

Ahir, després de riure, de debatir, de treballar, que també està bé, de fer tres salts a l'hiperespai, mirar, i tornar al punt de partida enfilat a la Superlight, mirar a terra i veure les SIDI blanques, menys nuclears, és cert, que el primer dia, i d'apreciar, ara des de fa uns dies, que la visió s'ha simplificat, falta un plat, el petit, et dónes per avisat que cal fer cada dia, que ja és el que faig, però em va bé refrescar el concepte per tenir-ho molt present.

Tant mateix, a diferència d'ahir a aquesta hora encara no he arrancat, hi ha dies per a tot, per sort.

És el meu un recorregut, el de la bike, on prima la recerca de la simplicitat ben entesa, la de que si és funcional i m'agrada, o si és molt funcional i m'agrada menys, pot entrar a casa, si no ho és, de funcional, cal valorar si la component estètica pesa més que la funcional, en el sentit de que si per estètica un component el selecciono per a formar part del conjunt de la bike, el que no pot passar és que a una ÈPICA, estigui pensant, "quan torni a casa el primer que faig és substituir-lo, o que redimonis m'ha agafat per a portar aquest component".

He de dir que en aquest sentit, el plat de 26 podria ser un d'aquests components, és curiós, el 40 no, el 40 ara per ara, és més funcional que el 44 original, i el 26 és més útil per a mi, que el 32. Però no puc afirmar amb contundència que millor que el 22, falten quilòmetres, i perquè no, sobren quilograms, no de la bike si no del genet, no molts, però penso que si aconsegueixo aquesta millora del meu pes, no de la bike repeteixo, i l'aconsegueixo com ara, lentament, el 40-26 podria ser una alternativa definitiva al 32-22, a la Superlight.

A casa les 24 Ore Finale Ligure, han marcat un pas més dins de la nostra evolució, tampoc és exactament així, Finale Ligure va ser el resultat d'anys de recorregut. El 2004 la Betty va dir-me com qui no diu res, "vull fer 24 hores SOLO".

Finale Ligure és etapa 2009, no 2004, i aquest temps que ha passat és un procés perfecte de maduració pel tamany del repte i tenin present que anem amb els nostres medis, som autònoms sempre, tota la infraestructura, detall, darrera detall, són fruit de l'experiència de darreres aventures. No depenem, ni per tant tampoc tenim soport econòmic de cap esponsor, no tenim cap lligam amb cap empresa del sector, fet que fa que el que fem o no fem, bé estrictament determinat per les nostres conviccions.

La Betty i en Bob, som genets amb Dracs fàcils de veure, sempre volem alt, mai volem baixos, altre cosa és que com a la Transpirenaica, únicament els voltors, fossin qui encara ens miraven des de dalt, però com li deia el seu dia a la Betty, quant aquests eren molt a prop del nostres caps, "Betty si t'agafa pel casc amb les seves urpes, agafat-hi amb les mans, i vola amb ell, serà un moment únic", i fora d'aquest espai als pirineus, no hi ha res més, bé sí les altres galaxies, però ara per ara no hi tenim previst anar tot seguit, demà no ho se.

Avui el dia es presenta curiós, córrer, bike, quina serà l'alternativa, córrer, toca, bike, també, córrer ara seria ideal fer-ho, per a la tarda, a la vesprada, agafar la bike i gaudir d'una jornada mixta Trabuco VI-Superlight. A l'inrevés també estaria més que bé, ara fa sol, bike, a la nit, córrer, menys velocitat i per tant termicament molt millor, però ara mateix amb aquest vent, el més calent és a l'aiguera.

Les potències FSA OS99, Maxxis Monorail 2.1 UST, pinyonera Sram X.O Pink i cadena Shimano SLX, ja són aquí. Les potències anunciades a 99 g per a 90 mm. amb 110 mm. pesen 125 g. No és el que tenia previst però està bé, una ha arribat lleugerament malmesa per un embolcall defectuós, miraré que he de fer.

29" OUT.

Una setmana de debat, on el centre de totes les converses, són les bikes de 29", on cada un dels genets exposa els seus punts de vista.

El punts més crítics els tenim clars, un el primer i també el més important, és el fet de que no tenim la seguretat de que anirà bé, no la tenim, és un fet, a EEUU és diferent, hi ha el costum d'oferir bikes de test, a aquí, si vols una Tallboy, ni la podem veure, ja no et diré rodar-hi. Un altre detall que pesa, i molt és el fet de que no tenim cap possibilitat de gestionar les bikes via l'importador, i els que l'hem de comprar, tots hem patit, el tema dels terminis amb ell, és a dir, que quant ja hem decidit que la comprem sense poder provar-la, topem amb la política de distribució de l'importador. El darrer punt crític són els diners, muntar la bike val uns 5.500-6000 euros, però penso que pesa el factor preu, perquè els dos apectes anterior fan que el preu faci mal als ulls.

El dimecres sortida a Bordils, amb en Ratrasse, Ritrasse, Tagama22, Tagama 44, MQL i lagranevasio.

Tagama44, he de felicitar-te, 10/10, pel recorregut, per les característiques d'aquest, la durada de la sortida, i el ritme. Després de la sortida, refresc i cerveses, un pica pica, perfecte per debatir minut darrera minut del si fer o no el pas a 29" i de com fer-lo si és afirmativa la contesta.

De la mateixa manera que jo no vull més bikes, i per tant si entra la Tallboy, la resta de genets no estan disposats a comprar-la si primer no surt una o més bikes de casa.

Aquests són els principals trets del debat 29" del dimecres, un altre aspecte que em pesa i que és el motiu d'aquesta exposició, és el fet de que quan tornavem a Girona des de Bordils, un cop a casa d'en Ri/Ratrasse, vaig poder agafar tant la Ibis Mojo SL, com la Intense Tracer, i he de dir que no podem ni pensar amb que marxi cap d'aquestes bikes. Són les bikes més maques que he vist mai, una per uns factors, la Intense és una obra d'art del paradís biker, una obra d'art amb majúscules.

Amb això, amb tot això, queda la meva Yeti ASR-SL 2009 i la meva Santa Cruz Superlight del 2009, i quan penso, quan hem parlat, jo crec que soc el que ho té millor i més bé per fer-ho, dues bikes de XC que marxaran la primera ja, i la segona si la Tallboy funciona, però i sempre hi ha un però, avui he sortit amb la Superlight, i genets, Tagama22, he de tornar a afirmar que ja fem bé amb alleugerar les 26" XC, perquè rondin els 10 Kg.

Sincerament, no puc deixar de rodar amb la Superlight, no puc, va massa bé, i he de gaudir amb aquesta bike, la bike que les revistes especialitzades, qualifiquen de bike per a no inciats, per a mans expertes, amb uns angles radicals, a l'inrevés de les tendències de pipes de 68-69º. La Superlight és l'evolució del darrer deceni, i on sempre penso que la millor manera de fer és fer-ho bé, encara que triguis més temps.

Vaig xocar amb la Scalpel Team Replica, per a mi avui encara, pel Fox Float suposo, feia que la bike fos WC, la posició no era mai d'atac, mai, les pujades es feien poc favorables. Han passat els anys i amb els mateixos angles, tinc la mateixa bike, més pesada és cert, però amb millors suspensions, diria que de les millors, actualment, Rock Shox SID WC 2009-Fox RP23 2009, i la bike puja i baixa de forma eficient. Tinc la Scalpel del 2009 però amb vestit de Santa Cruz Superlight, i avui, ara sí, hi vaig com volia anar amb la Scalpel del 2002.

La visió avui amb la Betty ha estat clara i transparent, la Superlight és la meva bike ideal, ràpida, àgil, escaladora i amb aquests atributs 10,6 Kg. encara avui per a una doble suspensió, amb rodes de 1.550 g. UST, amb pneumàtics UST de 1.300g. i quadre de 2,5 Kg. és un pes molt bo, cal pensar que si poso rodes de 1.300 g. i pneumàtics de 1.000 g. la bike queda amb menys de 10 Kg.

Per a mi una eina perfecte per a gaudir del que més m'agrada, rodar com si de volar és tractés per sobre dels rebuscats corriols del gironès i Maresme, és el que més em satisfà.

La sensació que em dóna és difícil de descriure, però suficient per un cop escoltes als gironins, del que hem de fer per agafar la 29", és a dir, tancar els ulls i pagar aquestes xifres per no saber ni quant la tindrem, i pel camí perdre les joies que tenim avui, sincerament, no, no i no. Serà, segurament, valdrà la pena, possiblement, però que les nostres bikes, totes i cada un "són" i "van" perfectes és un fet contrastat, i jo d'aquest Drac no vull baixar.

El que hem fet aquest darrer any, no té cabuda dins del meu sentir, Guilleries 2009, dels setanta primers, per a mi millor que una victoria, 24 Ore Finale Ligure, el 12!!!, vosaltres dels 30 primers, fets que fan que pel 2010, esperi amb moltes ganes la sortida de demà, la del dimecres amb vosaltres, els millors anfitrions, la que hem fet avui, això sí que és 100% MTB.

Les esperes, els dubtes, les decepcions amb qui comercia de mala manera amb les nostres il.lusions, no és MTB, és precisament el que no volem que sigui la nostra passió.

Som genets de Dracs, i els que tenim es mereixen pleitesia per part dels seus genets encara per a molt de temps.

Ara jo m'hauria de fer arribar una Heckler o millor la tant ansiada Nomad, amb forquilla de 36 mm. per a poder caminar amb vosaltres amb la Tracer, amb les dues Heckler, amb la Blur LT del Santo. Però quelcom em diu que no soc a aquest camí avui, a aquest sender, puc ser-hi demà, és cert, la Nomad és per a mi, un somni, la Tracer ja no et dic res més, la Heckler és llegenda, com la meva Superlight, la Blur LT2 amb una Pike, em deixa bocabadat. En tot cas millor que jo hem compri una Nomad i surti amb vosaltres el dia que dieu, "avui obrim nous camins amb elles", que no pas que vosaltres us desfeu d'aquests Dracs que encara no heu tingut temps de tastar, ni parlar-ne i menys per una 29" amb les condicions que ho hem de fer.

Parlem de la meva Nomad-Heckler-Tracer-BlurLT2, o no, però en cap cas d'un altre tema que no sigui rodar, rodar i rodar amb els Dracs que tenim a casa avui.

No importa on, sí amb qui.

Dues sortides aquesta setmana, les dues amb els genets de Girona i Bordils.

La primera, com molt bé indica el vídeo d'en Ratrasse, al Cap de Creus, la segona a Girona.

Les dues amb un perfil únic, un grup de genets amb moltes ganes de pedalar, on finalitzar la ruta no és l'objectiu, si no a l'inrevés, com més duri, com més dura, com més tècnica, com més rodadora, com més divertida, més interessant és la mateixa.

La primera amb un protagonista, en Tagama44, que ens va fer de guia, i que entre molt i molt variats, ens va portat per un camí romà, que no és fàcil d'oblidar, com ja podeu veure a les imatges, pel seu recorregut, i també per la caiguda d'en MQL, que he de dir que últimament em deixa un xic aturat, perquè també cau, i per a mi és tota una notícia.

Una jornada la de Cap de Creus, notable, per sobre dels 60 Km., i crec recordar que per sobre dels 1.500 m. +.

Les bikes totes dobles, tres Ibis Mojo SL, una Mondraker, MR85?, la Santa Cruz Blur XC i la Superlight.

El ritme, el de la Catalunya Nord, i quin ritme. He de dir, que des del primer dia que marquen la diferència, i tembé vull dir que puc rodar amb ells, que ja està bé.

Un bon dinar, i unes bones "coles" després de la ruta, tanquen una sortida, que recordaré passats els anys. Per la ruta per on ens va portar en Tagama44, pel dia que ens va fer, excepcional, temperatura perfecta, diria que de primavera, per les vistes, que van ser de somni des dels primers minuts, després d'escalar unes pujades reservades a qui surt i molt amb el seu Drac, penso que prohibides si no has rodat i molt abans de compartir aquests primers quilòmetres amb tant preparats genets dels Nord.

Per a mi una jornada perfecte de MTB.

Incidències amb les bikes dues, la primera tot seguit vaig baixar la bike del cotxe, on el meu Maxxis Monorail 2.1 UST posterior, presentava uns bonys que vàrem punxar amb un fil del cable del canvi, fet això no va presentar cap més problema, avui l'he substituit, i la segona incidència ja a la darrera baixada de la sortida, la d'en MQL que va trencar el cable de canvi just abans del torniol que'l fixa, reparat escursant el recorregut d'aquest i solucionat.

Una nota vull esmentar, com anava de rascades en Tagama22 d'una darrera sortida, amb caiguda, que va ser el motiu de les ferides que esmento, i com a anècdota, el mal que feien els matolls baixos de Cap de Creus, oi Ritrasse?.

La sortida de Girona, ahir, nocturna de pur MTB, amb cloenda amb un sopar 29".

El perfil de la ruta, corriol, darrera corriol, amb un terreny 100% per a gaudir de la bike. Cada tram, superat pel posterior, sembla difícil però va ser així.

La conversa aquest cop sempre de 29", 29" i més 29".

Els corriols, un de concret, que coincideix amb el de la meva primera nocturna amb aquests mateixos brillants genets, i també amb les mateixes circumstàncies, com és la de la meva manca de llum, que va ser solucionada, aquest cop com a la darrera, amb en Tagama darrera meu a aquest baixador, de manera que la nit va donar pas al dia, quina llum que fa el Powerled i el Karma.

Incidències dues, les dues referides a llums, la primera com a Cap de Creus, la meva, abans de començar la ruta, el soport del Karma amb la seva unió amb aquest, trencat, i el segon la perdua del llum d'en Ritrasse amb una caiguda en parat, pèrdua que no va apreciar fins una estona després, sí, sí, després, en Ritrasse no es va adonar que ja no el duia. Després d'un recorregut molt emocionant vàrem tornar a passar pel mateix punt però en sentit contrari, i el va poder recuperar.

Les bikes perfectes, totes doble suspensió, aquest cop dues Maverick Durance, una Santa Cruz Heckler, una LT i la Superlight.

Si emocionat va ser la sortida ja no et dic el sopar. Però d'aquest fora de remarcar que feia temps que no reia tant i tant a gust, aprofitaré per a fer una crònica del mateix després d'aquesta.