Una setmana de debat, on el centre de totes les converses, són les bikes de 29", on cada un dels genets exposa els seus punts de vista.
El punts més crítics els tenim clars, un el primer i també el més important, és el fet de que no tenim la seguretat de que anirà bé, no la tenim, és un fet, a EEUU és diferent, hi ha el costum d'oferir bikes de test, a aquí, si vols una Tallboy, ni la podem veure, ja no et diré rodar-hi. Un altre detall que pesa, i molt és el fet de que no tenim cap possibilitat de gestionar les bikes via l'importador, i els que l'hem de comprar, tots hem patit, el tema dels terminis amb ell, és a dir, que quant ja hem decidit que la comprem sense poder provar-la, topem amb la política de distribució de l'importador. El darrer punt crític són els diners, muntar la bike val uns 5.500-6000 euros, però penso que pesa el factor preu, perquè els dos apectes anterior fan que el preu faci mal als ulls.
El dimecres sortida a Bordils, amb en Ratrasse, Ritrasse, Tagama22, Tagama 44, MQL i lagranevasio.
Tagama44, he de felicitar-te, 10/10, pel recorregut, per les característiques d'aquest, la durada de la sortida, i el ritme. Després de la sortida, refresc i cerveses, un pica pica, perfecte per debatir minut darrera minut del si fer o no el pas a 29" i de com fer-lo si és afirmativa la contesta.
De la mateixa manera que jo no vull més bikes, i per tant si entra la Tallboy, la resta de genets no estan disposats a comprar-la si primer no surt una o més bikes de casa.
Aquests són els principals trets del debat 29" del dimecres, un altre aspecte que em pesa i que és el motiu d'aquesta exposició, és el fet de que quan tornavem a Girona des de Bordils, un cop a casa d'en Ri/Ratrasse, vaig poder agafar tant la Ibis Mojo SL, com la Intense Tracer, i he de dir que no podem ni pensar amb que marxi cap d'aquestes bikes. Són les bikes més maques que he vist mai, una per uns factors, la Intense és una obra d'art del paradís biker, una obra d'art amb majúscules.
Amb això, amb tot això, queda la meva Yeti ASR-SL 2009 i la meva Santa Cruz Superlight del 2009, i quan penso, quan hem parlat, jo crec que soc el que ho té millor i més bé per fer-ho, dues bikes de XC que marxaran la primera ja, i la segona si la Tallboy funciona, però i sempre hi ha un però, avui he sortit amb la Superlight, i genets, Tagama22, he de tornar a afirmar que ja fem bé amb alleugerar les 26" XC, perquè rondin els 10 Kg.
Sincerament, no puc deixar de rodar amb la Superlight, no puc, va massa bé, i he de gaudir amb aquesta bike, la bike que les revistes especialitzades, qualifiquen de bike per a no inciats, per a mans expertes, amb uns angles radicals, a l'inrevés de les tendències de pipes de 68-69º. La Superlight és l'evolució del darrer deceni, i on sempre penso que la millor manera de fer és fer-ho bé, encara que triguis més temps.
Vaig xocar amb la Scalpel Team Replica, per a mi avui encara, pel Fox Float suposo, feia que la bike fos WC, la posició no era mai d'atac, mai, les pujades es feien poc favorables. Han passat els anys i amb els mateixos angles, tinc la mateixa bike, més pesada és cert, però amb millors suspensions, diria que de les millors, actualment, Rock Shox SID WC 2009-Fox RP23 2009, i la bike puja i baixa de forma eficient. Tinc la Scalpel del 2009 però amb vestit de Santa Cruz Superlight, i avui, ara sí, hi vaig com volia anar amb la Scalpel del 2002.
La visió avui amb la Betty ha estat clara i transparent, la Superlight és la meva bike ideal, ràpida, àgil, escaladora i amb aquests atributs 10,6 Kg. encara avui per a una doble suspensió, amb rodes de 1.550 g. UST, amb pneumàtics UST de 1.300g. i quadre de 2,5 Kg. és un pes molt bo, cal pensar que si poso rodes de 1.300 g. i pneumàtics de 1.000 g. la bike queda amb menys de 10 Kg.
Per a mi una eina perfecte per a gaudir del que més m'agrada, rodar com si de volar és tractés per sobre dels rebuscats corriols del gironès i Maresme, és el que més em satisfà.
La sensació que em dóna és difícil de descriure, però suficient per un cop escoltes als gironins, del que hem de fer per agafar la 29", és a dir, tancar els ulls i pagar aquestes xifres per no saber ni quant la tindrem, i pel camí perdre les joies que tenim avui, sincerament, no, no i no. Serà, segurament, valdrà la pena, possiblement, però que les nostres bikes, totes i cada un "són" i "van" perfectes és un fet contrastat, i jo d'aquest Drac no vull baixar.
El que hem fet aquest darrer any, no té cabuda dins del meu sentir, Guilleries 2009, dels setanta primers, per a mi millor que una victoria, 24 Ore Finale Ligure, el 12!!!, vosaltres dels 30 primers, fets que fan que pel 2010, esperi amb moltes ganes la sortida de demà, la del dimecres amb vosaltres, els millors anfitrions, la que hem fet avui, això sí que és 100% MTB.
Les esperes, els dubtes, les decepcions amb qui comercia de mala manera amb les nostres il.lusions, no és MTB, és precisament el que no volem que sigui la nostra passió.
Som genets de Dracs, i els que tenim es mereixen pleitesia per part dels seus genets encara per a molt de temps.
Ara jo m'hauria de fer arribar una Heckler o millor la tant ansiada Nomad, amb forquilla de 36 mm. per a poder caminar amb vosaltres amb la Tracer, amb les dues Heckler, amb la Blur LT del Santo. Però quelcom em diu que no soc a aquest camí avui, a aquest sender, puc ser-hi demà, és cert, la Nomad és per a mi, un somni, la Tracer ja no et dic res més, la Heckler és llegenda, com la meva Superlight, la Blur LT2 amb una Pike, em deixa bocabadat. En tot cas millor que jo hem compri una Nomad i surti amb vosaltres el dia que dieu, "avui obrim nous camins amb elles", que no pas que vosaltres us desfeu d'aquests Dracs que encara no heu tingut temps de tastar, ni parlar-ne i menys per una 29" amb les condicions que ho hem de fer.
Parlem de la meva Nomad-Heckler-Tracer-BlurLT2, o no, però en cap cas d'un altre tema que no sigui rodar, rodar i rodar amb els Dracs que tenim a casa avui.
