Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ibis Mojo Carbon Eddy Orange. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ibis Mojo Carbon Eddy Orange. Mostrar tots els missatges

divendres, de gener 29, 2010

Pro vs Retro.


El pes de la nova Air 9 Carbon amb les pistes de direcció i la forquilla és senzillament difícil d'assimilar, és molt baix per ser una 29".

Per sota de 1,9 Kg. jo diria que el quadre ronda la barrera, dels 1,1 Kg. que està més que bé, no sé si per sota o per sobre del 1,1 Kg. però és que és un quadre de 29". Ho dic perquè la forquilla deu rondar els 750 g. la direcció uns 80 g., així que els senyors de Niner a falta de que la bike confirmi sobre el terreny les bones expectatives, penso que han construit la que serà la bici de referència per a Pros de 29".

El tema forquilla rígida, bé serà un tema d'elecció de components, però jo segueixo dient que amb la roda 29" podria ser una molt bona opció per a retornar les forquilles rígides a l'escenari que no li pertoca com a evolució del mercat, bikes de 29" 100% rígides de 2x10, el proper pas serà 1x10, 1x9, 1x8...fins al 1x1, i ja serem a una bike de 29" 100 % rígida, fet que donarà pas a que després caldrà evolucionar els materials de construcció, de carboni a alumini, i d'aquest a l'acer, així el resultat final serà una bike de 29", SS (1x1), 100% rígida i d'acer, renoi ara m'adono que és com la que descansa a casa al mirador del Drac.

A sí, i no sé quants anys tardarà el mercat a evolucionar el tema d'incorporar la clau (obridor), que obra la porta a les refrescants cerveses, crec que encara falta una mica de temps, la involució està servida senyors meus, resta esperar i el camí que avui sembla que no hi és, un bon matí serà als nostres peus, a punt perquè hi rodem tot seguit, de ben segur.

Dir també que si bé coincidirà en el futur el concepte, entenc que tardi, perquè assumir que passarem de quadres de carboni de 900 g., 26" a quadres d'acer, de 29" de 2,2 Kg. entenc que costi, però no passa res, la involució té això, que a vegades no ve i segurament millor que sigui així, si no tots tindriem la mateixa bike, que a mi ja m'està bé, però segurament no és el que es persegueix.

Amb la Vicious a casa, la sensació de que com ella cap més, la veritat és que em dóna una bona sensació, però també he de dir, que la Yeti ASR-SL 2003, la del 2009, en major grau però que molt i molt més accentuat, amb la Ibis Mojo Carbon, i mira que en sou un piló, la meva sensació era de tenir "la bike", així com amb la Superlight, que mira que és una bike senzilla, molt senzilla, amb una acabats prehistòrics, és per a mi un símbol de funcionalitat extrema, de radicalitat, d'equilibri entre fiabilitat, simplicitat i accessibilitat a una bike de prestacions dalt nivell.

La Vicious, té el que tenia la Ibis, però en aquest cas no per un disseny de vanguardia, diferent com és el cas de la Ibis si no per un aspecte trencador sí, però perquè és tant clàssica, tant retro que impacta per aquest motiu.

L'acabat del quadre amb la combinació d'un lacat tremendament brillant fan que aquesta combinació de blau fosc amb la presència massiva de les flors blanques, amb el brillo extrem d'aquests dos colors fusionats amb els tubs del quadre de diàmetres minimalistes propis de l'acer, amb unes punteres, tant les del darrera com les de la forquilla que amb els dos brassos infinits cònics agafen la roda de 29" com un sol element, el del conjunt de quadre, forquilla i roda, que fa que la visió sigui la d'un Drac amb ales de 29", que t'ha de portar a creuar els corriols del nostre país minut darrera minut, hora darrera hora.

Si a aquesta sensació, a aquesta percepció i sumes labsència d'elements com gatells de canvis, de desviador, de canvi, del grup del pinyons de 9, i també dels dos plats, tots aquest elements necessaris i funcionals, és indiscutible aquest darrer aspecte, la sensació és única, no hi ha res, res del que calia fins avui, perquè el que cal fer ara no és el que calia fins ara, nou recorregur, vell genet amb Drac d'ales de 29".

Però la realitat passa per sobre de la practicitat, com és que la visió que us exposo inicial, més la reducció a la mínima expressió dels elements indispensables per a fer-la funcionar, provoquen una reacció de ganes de fer amb aquest Drac, que fa que totes les adversitats, com les que esmentava en Tagama22, quedin inicialment a una banda, i dic inicialment perquè una involució té això, que demà pot canviar de signe i retornar a la senda lògica de l'evolució.

Al final m'adono que són versions de bikes, la Niner Air9 Carbon i la Vicious The Motivator, que per ser als extrems oposats d'un mateix concepte, és toquen de cantó, precisament per ser on són, als extrems contraris, que no deixa de ser un fet curiós.

Us poso foto d'una bike que ja va sortir fa uns anys la 69 de Trek d'en Travis Brown amb la DUC 32 personalitzada i també és una bike SS.

Un Drac que a casa va impactar i molt pel concepte, i que tenia un preu d'uns 2.200$ el conjunt, que són molts diners però que per l'equipament que portava ja era el seu dia una opció més que interessant.

dimecres, de gener 20, 2010

Vicious Cycles The Motivator SS.


Las bike ja ha traspassat la porta de casa, ja és a casa, preparo la presentació i la presento al Blog.

Us poso una foto, una de les que tenia jo, sí ja ho sé poques i en poso una. Abans de veure-la en directe, no em podia fer a la idea de com seria.

La Vicious ja està totalment desmuntada, passant la revisó mèdica, he de dir que no és "la maca" de la casa, no és doble suspensió, no és semi-rígida, no és lleugera, però és la bike, després de la Ibis Mojo Carbon Eddy Orange que m'ha deixat més aturat, en proporció per ser d'acer, l'impacte és molt més fort que amb la Ibis, de la que tenia moltes referències, totes bones, d'aquesta la situació és inversa, no hi ha informació, les fotos poques, opinions cap, i per ser 29" i SS, és una autèntica incògnita, però el que sí que us puc dir avui, que aquests 900 Km. per veure en directe si era el meu proper Drac, són els més ben aprofitats des de fa dies.

Preparo la presentació.

dissabte, de setembre 26, 2009

Rodant.

Avui setanta és la xifra, bona distància. Ruta rodadora, no sé el desnivell positiu, avui no és important.

Anem sumant quilòmetres i quilòmetres. No cada dia, entre ells el dimecres, Tagama22, no vaig entendre que hagués que venir, però tens raó, vaig fer falta, t'ho compensaré.

Ara ja amb les mires posades al Roc Marathon 2009, 86 Km. no sé el desnivell, jo penso que uns 2.700-3.000 +, que ja està bé, amb un recorregut de somni, una organització perfecte, un ambient biker 100%. Un Roc és un Roc.

I després del Martathon, tindrem el Roc d'Azur de 52 Km. el clàssic, amb uns 2000 m. +, que serà la cloenda a una experiència de la que ja en portem tres edicions, i cada any les sensacions han estat millors.

Aquesta any aniré si tot va com ha d'anar, amb la quarta bike, el primer amb la Yeti ARC, quin mal d'esquena, hauria de ser una M i l'importador va insistir que jo hauria d'anar amb una S, ni potència més llarga, res va evitar aquell dolor, el segon amb la Yeti ASR-SL 2003, per a mi la bike entre les bikes, el tercer amb la Yeti ASR-SL 2009 la vibradora, amb la forquilla de la Ibis Mojo Carbon taronjada, la Fox Float RLC 140 2007, passada a 120 mm, i aquesta edició 2009 amb la Santa Cruz Superlight 2009. Això si aconsegueixo que funcioni com ara.

Avui tot i amb la nova tapa muntada del pedal esquerra, Crank Brothers Egg Beater SL, aquest segueix fent soroll, demà abans d'iniciar ruta, desmuntaré un altre cop, i espero que la intervenció del senyor Finish Line ho deixi definitivament silenciat.

Les sensacions pedalant després d'aquest cinc dies de descans han estat sensacionals, ràpid, amb una sensació de fatiga inexistent, i amb moltes ganes d'atacar amb els plats 42-32 a tot arreu. Quina recuperació més constant la de les darreres setmanes.

Es presenta un Roc 2009 perfecte, i després ja anem directes a preparar 100 Km. Camins de les Guilleries 2010. Serà si la salud em respecta i ells l'organitzen, una entrada perfecta pel que ha de ser Moab 2010, o per defecte si Moab va cap al 2011, serà per si sol, el repte entre els reptes.