Anem sumant quilòmetres i quilòmetres. No cada dia, entre ells el dimecres, Tagama22, no vaig entendre que hagués que venir, però tens raó, vaig fer falta, t'ho compensaré.
Ara ja amb les mires posades al Roc Marathon 2009, 86 Km. no sé el desnivell, jo penso que uns 2.700-3.000 +, que ja està bé, amb un recorregut de somni, una organització perfecte, un ambient biker 100%. Un Roc és un Roc.
I després del Martathon, tindrem el Roc d'Azur de 52 Km. el clàssic, amb uns 2000 m. +, que serà la cloenda a una experiència de la que ja en portem tres edicions, i cada any les sensacions han estat millors.
Aquesta any aniré si tot va com ha d'anar, amb la quarta bike, el primer amb la Yeti ARC, quin mal d'esquena, hauria de ser una M i l'importador va insistir que jo hauria d'anar amb una S, ni potència més llarga, res va evitar aquell dolor, el segon amb la Yeti ASR-SL 2003, per a mi la bike entre les bikes, el tercer amb la Yeti ASR-SL 2009 la vibradora, amb la forquilla de la Ibis Mojo Carbon taronjada, la Fox Float RLC 140 2007, passada a 120 mm, i aquesta edició 2009 amb la Santa Cruz Superlight 2009. Això si aconsegueixo que funcioni com ara.
Avui tot i amb la nova tapa muntada del pedal esquerra, Crank Brothers Egg Beater SL, aquest segueix fent soroll, demà abans d'iniciar ruta, desmuntaré un altre cop, i espero que la intervenció del senyor Finish Line ho deixi definitivament silenciat.
Les sensacions pedalant després d'aquest cinc dies de descans han estat sensacionals, ràpid, amb una sensació de fatiga inexistent, i amb moltes ganes d'atacar amb els plats 42-32 a tot arreu. Quina recuperació més constant la de les darreres setmanes.
Es presenta un Roc 2009 perfecte, i després ja anem directes a preparar 100 Km. Camins de les Guilleries 2010. Serà si la salud em respecta i ells l'organitzen, una entrada perfecta pel que ha de ser Moab 2010, o per defecte si Moab va cap al 2011, serà per si sol, el repte entre els reptes.