Preparant els components de la propera SS.

Un de molt especial, i si ha de ser tan especial, millor que la feina la gestioni un establiment entre molts, en aquest cas, BiciOci.

Un primer dia els hi vaig fer la proposta, i des d'aquell instant, com les coses bones, lentament va fent el seu camí.

Una fase d'aquest sender, la de la imatge.

I no, no seran blanques.

D'altres temes a cuidar que no caminaran, però que per qui ho proposa i com ho proposa sempre és de bon escoltar, de bon fer, i tant.

Vaig portar ahir les Bont a BO, no es va donar la coincidència.

MTB, MTB, MTB.

Equivalències.

Això m'ho va fer arribar en Colorado per determinar què demanar a USA per a les tres SS.

Interessant.

MTB, MTB, MTB.

Trail Formic.

És que la ruta de Sant Celoni, Palautordera, Santa Margarida, La Costa, Can Riera de Ciuret, Santa Margarida, Palautordera, Sant Celoni, és mereixedora d'aquest qualificatiu.

Ahir bona sortida, a la tarda, perquè el matí va ser per descansar.

Aquest cop amb llum, el Sigma Karma al casc. He de dir que la visió amb aquest és més que satisfactòria a negre nit. També és cert que el conjunt Powerled-Karma és el conjunt per a mi perfecte per rodar més ràpid de nit que de dia. Però si he d'agafar-ne un, el Karma al casc és perfecte. Únicament cal anar alerta amb les branques per evitar el fer-te mal si el Karma s'hi enganxés.


El primer tram direcció a Palautordera camí perfecte per posar en marxa els motors, el segon tram direcció a Santa Margarida, corriol de dos pams, amb una trialera que poder fer-la ens exigirà cada dia una mica més de nivell, de fet jo ahir la vaig fer tota a sobre de la bike, però fent trípode al mig de la mateixa. Ja posaré fotos el proper dia que hi passem.


El tram Santa Margarida-La Costa del Montseny, dur molt dur. Aquí, ahir a aquest tram va estar tenyit de risc. Un gos acompanyat d'uns senyors grans va sortir directe a per nosaltres, aquest tram té un enllaç d'uns tres quilòmetres per carretera, sense adonar-nos de res, amb dècimes de segon els dos per evitar la mossegada del gos, vàrem posar-nos al carril contrari, amb el detall que venia un cotxe de cara, l'ensurt va ser majúscul. Els senyors dels gos per fer-nos callar ens van exposar que la carretera és pels cotxes i pels gossos!!!, però no per les bicicletes. Bé no cal dir res, oi que no, l'ensurt per a nosaltres, pel fet de que ens hi va anar la vida, i per l'auto que venia de cara jo diria que va ser tot puntualment traumàtic.

Travessat el Tordera escalem direcció La Costa, això puja i molt, 26% de pendent, sempre molt constant, a aquest tram la foscor ja comença a fer acte de presència.


Una pujada dura, exigent on els pensaments del darrer incident encara són una llosa.


Però la pendent continuada fan que cada cop pensem més en pedalar.


L'arribada a La Costa, coincideix amb l'esvaïment d'aquests mals pensaments.



A aquest punt ens aturem uns instants. Congelar aquesta imatge de llum de foc, de pensament de goix vers el que els nostres ulls admiren, fa que tot quedi aturat.



Un cel rogenc, una caiguda del sol repetidament única, un ser a on érem gaudint de l'instant de poder veure aquesta composició del color i la foscor d'una nit, que ens indica que cal obrir els ulls i també els llums.



Seguim direcció a Can Riera de Ciuret, a aquest punt ja portem 25 Km. els darrers deu de lenta i progressiva escalada. Abans d'arribar-hi, agafem un sender que ens porta en vol vertical de baixada, directes a Santa Margarida, previ creuament pel Tordera, que per les darreres pluges ens deixa els peus ben fresquets.

En aquest tram el ritme és notable, per la forta pendent de baixada, sense dificultat tècnica, però exigent pel fet de ser negra nit.

D'aquí a casa per la drecera de Palau a Sant Celoni.

Arribada al punt de sortida a quarts de deu de la nit.

Per sota dels 50 Km. per sota dels 1.000 m. de desnivell +.

Eines, les de sempre, sense càmera de 29", menjar cap, aigua, un bidó de 750 ml.

Equipats d'estiu, amb armilla els dos, i manegots la Betty. Jo amb una samarreta de cotó, per haver-me deixat el jersei a casa, fet que m'ha provocat entre això i els peus molls, arribar amb les mans gelades, sense dolor, però gelades, ni a la dutxa m'he recuperat.

Coincidència amb d'altres ciclistes, cap.

Sensacions bones, de menys a més.

Un vol de Drac amb precedents, però sensacional.

MTB, MTB, MTB.

Si vull fer el Roc en la SS amb unes certes possiblitats d'èxit, haurà de ser amb el 26D-19t, que és un 23% més escalador que el 32D-19t, i per tant un 23% menys rodador. Puc fer al pla puntes de 20-25Km/h, i escalant el patiment és gaudiment, no és exactament així, però venint del 32D-19t, puc dir-ho així.

MTB, MTB, MTB.

Quan la terra tremola.

Avui sortida pel Montseny.

Tres bikes, Yeti ASR-SL, Moots Rigormootis i Vicious The Motivator SS.


Les tres molt diferents, amb un comportament dinàmic diferent, amb un rodar diferent.


Les tres però han estat tres Dracs que han passat una bona jornada de MTB, inici de la sortida, quarts de nou del matí, fi de la sortida a quarts de set de la tarda.


He de dir que si ahir va ser la més exigent des de que vaig amb la SS, va ser-ho perquè era ahir, i ahir no veia el que m'esperava avui.


Senzillament, terrorífic.


És el que ha estat avui, aquesta escalada de 30 Km.

Les sensacions no han estat mai bones avui, fins el punt de deixar de gaudir pedalant a dalt de la bike, pendents inferiors a les d'ahir del 30%, avui del 26%, però de molta més durada han fet que de gaudir passés a agonitzar.


Pulsació bona, sensacions per no oblidar i poder treure conclusions, el descans passiu d'ahir que no vaig fer, el faré demà, i posaré encara més atenció al relaxament muscular.


Quilòmetres, per sota de seixanta, desnivell per sota dels 1.700 m. +, pendent màxima 26%.


Eines les d'ahir, les mateixes, aigua, dos bidons de 750 ml. una clara de 750 ml. cinc coles, un cafè amb llet. Menjar, dos entrepans, un de fuet i formatge i un d'hamburgesa, i un gelat de xocolata.


Incidències, la vibració dels frens avui insoportable.

Cal posar remei als frens, als punys que giren i al pinyó o plat, així no veig com ser al Roc d'aquí a unes setmanes.


Per demà tinc una proposta dels homes del Montseny, però tot i ser magnífica, hauré de descansar. Que bé poder escriure això, perquè vol dir que estic sortint, i venint d'on vinc, és sensacional.


Hores de converses i converses de bikes, 29", 26", 1x9, 1x10, SS, converses totes infinites, emocionants, gràcies Colorado.





MTB, MTB, MTB.

Aquesta jornada està dedicada a tots els genets que van ser a la sortida del Montseny, a aquella jornada on una Heckler muntada per baixar de veritat va fer una escalada de seixanta quilòmetres com si fos una XC, a aquella baixada de Sant Marçal a Les Illes, a la pujada a Coll Formic, al famós pollastre del dinar, a la millor baixada fins a Sant Celoni, gràcies a tots per compartir aquella inoblidable aventura.

Avui també, demà?.

Com sona, avui sortida amb en Tr@il, que ahir em va proposar anar a fer una sèrie de corriols nous que ha anat o bé descobrint o bé netejant ell mateix.

A una proposta com aquesta no puc res més que respondre afirmativament, també és cert que tot a coincidit favorablement a que pugui ser.

Hem iniciat la sortida a dos quarts de nou del matí, arribada a casa prop de les quatre de la tarda, entre mig, un bon esmorzar i un bon dinar, on hem parlat una mica de tot. De fet hem parlat abans, durant i després de pedalar, sempre de temes interessants.

Ja pel seu esforç, pel seu interès a que jo surti amb ell a fer el que per ell són les seves joies, com són els seus corriols, pel fet repeteixo de fer-me particep a mi, d'aquest privilegi, cal que li mostri tota la meva admiració.

El primer tram de corriols de somni, i el més notable, és que són corriols al costat de la ciutat de Mataró, que tenen el seu inici al costat de pistes de més de cinc metres d'amplada per on he passat moltes vegades i que en fer-ho mai he vist les entrades d'aquest senders.

El primer recorregut de corriols ha durat una mica menys de dues hores, com us ho dic, m'he quedat aturat, el goig i la joia pels qui tenim clar el que costa descobrir senders de dos pams, ja no de quilòmetres no, si no de menys de 1 Km. i en Tr@il, avui d'entrada m'ha portat per un grup de corriols que les dues primeres hores, de cap d'ells en tenia cap noticia de la seva existència, després d'aquests hem seguit per senders coneguts la majoria, però també per enllaços nous que han fet que el temps passes sense adonar-me de que vaig amb una SS i en Tr@il amb la seva 3x9. Passades les primeres hores però la fatiga muscular si m'ha recordat que jo anava amb SS.

Per a mi ahir i avui és l'inici d'una prova de foc, perquè sortir amb la Betty a fer una sortida que ronda els 50 Km. i els 1000 m. +, així com avui amb en Tr@il, on hem fet més de 40 Km. d'un puja i baixa constant, dur però dur de veritat, i on penso, que no ho sé del cert, que els 750 m. + és el desnivell aprox. que haurem fet, passa a ser un test del què puc arribar a fer amb la SS, entre tants i tants genets amb 3x9.

En Tr@il em confirma el desnivell acumulat d'avui 1.500 m. +!!!, està prou bé.

El que sí que puc afirmar és que ha estat una ruta dura, molt dura, un avís del que podria ser una sortida a jornada complerta pel Maresme, ahir ja vaig veure que avui podia repetir-se la mateixa sensació d'ahir, el que no he tingut present que avui, suma a la sortida d'ahir, de la que de ben segur avui encara estic ressentit de l'esforç del dia anterior, però tot i aquestes realitats, la propera sortida serà amb la SS, o això penso ara, hores després, no moltes, de la sortida corriolera amb en Tr@il.

Equipament el mateix d'ahir, de les mateixes característiques, equipat de primavera, la major part del recorregut, el 90 % sense l'armilla.

Incidències remarcables cap, el desviador d'en Tr@il ha decidit baixar uns milímetres, i de la Vicious he modificat la posició dels frens per poder fer més palanca amb la maneta amb un sol dit, i també inflar una mica més la roda davantera per evitar la flexió del pneumàtic als girs més tancats de baixada.

El menjar, per esmorzar, truita de formatge, una cervesa i dos cafès amb llet, per dinar, amanida, llom, vi, gasosa, pastís de xocolata, i cafè, també durant la ruta a la segona hora i a la darrera mitja barreta de gust de xocolata aprox. 100 Kcal. el dinar i l'esmorzar calculo que entre els dos unes 1.500 Kcal. però no ho tinc calculat, tampoc les calories consumides ahir i avui, en cap cas, el consum d'aigua avui 1.5 litres.

El dia com ahir sensacional, la temperatura perfecta per a rodar, i rodar i rodar.

Avui però a diferència d'ahir, als darrers quilòmetres ja amb ganes d'arribar a casa.

La imatge és de la sortida d'ahir, avui no hem fet cap foto, hauria estat bé, però jo diria que no hem estat per la labor, ni de portar la càmara, ni en cas d'haver-ho fet, per estar massa disposats a fer fotos.

Vicious Cycles vs Willits.

Aquestes són les dues candidates finals, ahir una sola era la que havia de ser, avui són dues les candidates fermes, són les de la final, quedan a un cantó, però encara treuen la roda, la Mooto-X Uno, i la IF, no les descarto al 100%, però si he de triar entre la Trail King i la Mooto- X Uno o la IF, bé dependria molt d'en Colorado, del que imposi com a Emperador, però si deixa fer, per a mi la Willits.

Entre la Vicious i la Willits...

Aquest matí estavem com el Barça, fora de la partida, eliminats, sense decidir, sense decisió, però gener és un bon més per a mi de bikes, de fet el primer trimestre de l'any, sempre és un temps de bones noticies a nivell de bikes, vull dir que no sé si és perquè tot ja ha passat i entrem a l'època més freda de l'any, i predomina el blanc, o perquè sé que la primavera serà la propera estació i predomina el color de les flors, no ho sé, però aquest matí han passat coses, i si ahir l'única opció era la Vicious, durant el transcurs del matí, la Willits ha agafat molta força, és així, però les dues amb SS, això si l'Emperador no imposa, serà així.

La Moots ara, com la IF, avui, són a una banda, perquè com a concepte, la bike que el 2008 em va deixar aturat, va ser la Trail King, amb el disseny del Top Tube curvat. Jo no sé si la faria construir en color blanc o en taronjat, per l'època de neu, o per l'estació que vindrà, dominada per un sol que cada dia tarda més a donar pas a la nit, no ho sé, i sí que sé que la Willits aniria amb punteres intercanviables, així si mai tinc la temptació, puc pensar en posar-hi un 1x10, però ara per ara les punteres seran per anar amb 1x1.

Ara bé la Vicious, avui fins aquest matí a primera hora era la N1, sola, sense competència, ara no, és la N1 amb la Willits, que també és la N1, i el que és evident és que les dues no poden venir a casa, o sí, podria fer-les venir com les veieu a la foto i el fet ja seria definitiu, no ho sé, com ja fa dies, pocs, és on soc avui.

Això sí, és un privilegi poder ser on soc, poder gaudir de triar entre dos Dracs amb ales de 29" com aquests, dos somnis, dues joies úniques. De fet crec que faci el que faci, errar és més que difícil, sempre pot passar, tampoc passaria res, també s'apren dels errors i molt, però tinc la certesa de que no serà un error, no sé perquè, o sí, però veig en l'arribada de la foscor, que les veig a casa, una de les dues o les dues, són diferents, són perfectes dins de la seva sinuosa forma de SS, són així, perquè són 29", són, perquè són SS.

Quina sensació la d'avui, l'entrada de la Trail King ha animat la tria i de quina manera, ara sí és una escena dins del tempo, és l'escenari perfecta per poder fer el recorregut.

És la sensació que tinc, demà, aquesta nit, que serà llarga, esperaré impacient fins caure de son, com quan esperava als Reis Mags la nit prèvia a la seva arribada, de fet aquestes dues joies, la que sigui de les dues, és un present de Reis propi d'un genet de Drac.

Que bé, que bé, que bé, ser un genet de Drac.

Genets quin recorregut, concretament quin matí, quina tarda i quina cloenda de jornada, MTB, MTB, MTB.

El pòsit, t'agrada?.

És el que està passant a casa amb el SS, mirant, i mirant. Avui torno a mirar la Mooto-X Uno, un altre cop, els catàlegs del 2006-07, on surt la Mooto-X Unoamb la caricatura del Dimitry Livdan, on diu "I have more Moots than i do sense. Yup, im a singlespeeder", o la foto de la mateixa del 2007 on únicament es veu el triangle posterior, no surt ni la bike sencera. Colorado els teus breus comentaris, de tres paraules són de pes, de molt de pes, Mooto-X YBB, però el que no sé, és si seran suficients per esperar al dinar-sopar de la Cerdanya, on hem de restar reunits, com molt bé dius:

" A la meva tornada proposo el "SANT SOPAR" on es decidirà tot!De fet, enlloc de fer un SANT SOPAR podriem fer un SANT DINAR (ho dic pel tema del fred i la neus que us està caient) al mateix lloc lloc on es va cel.lebrar el SANT SOPAR després d´una de les millors sortides de MTB que es poden fer "al món mundial".Mentre menjem trinxat decidim que fem! ".

Avui al matí, no ho sé però a la tarda caldria que passessin coses, no moltes, les necessaries, les que fan que fem, les que poden canviar el recorregut, o fer que aquest encara tingui més sentit, diuen que el recorregut el fem nosaltres, penso que sí, el que no sé és qui tria el recorregut, una cosa és ser-hi i caminar, i una de molt diferent és qui decideix el camí per on estem caminant. Podem pensar que nosaltres, és cert, però això, el pensar-ho, no garanteix ni avala que això sigui així, tampoc ho nega.

Ahir a la nit jo exposava, "tu tens el botó de l'OFF i per tant també el de l'ON, la clau la tens tu, jo ja soc a l'altre cantó del telèfon escoltant allò que vull escoltar, que no sé què és però que ha de fer que aquest cop sigui diferent, jo soc on he de se escoltant, tu ara has de dir el què cal, perquè EL TEMPLE, vingui cap a casa". Així vàrem quedar, que parlem, avui segurament parlarem, mentre, reservada està, i mentre la Betty m'escriu a les vuit i dos minuts del matí, "avui el dia té un to del color del TEMPLE", jo no ho sé, no és una decisió més, tampoc LA DECISIÓ, aquesta va ser la de no estrenar durant mesos la Ibis Mojo SL, la d'esperar, entre el sorroll de fons, molest moltes vegades, la de poder esperar a proposar el canvi per la Superlight amb la SID WC a cost zero, aquest cop però a diferència de la Ibis Mojo Carbon taronja, aquest cop blanca, aquest sí que va ser el pas.

El d'ara és una entrada a una Galàxia que no és a la que sóc, però que si fusiona amb ella, és diferent és una evidència palpable.

El primer pas, el de la Superlight, era per ser on sóc i poder rodar amb prestacions pures i dures, i per rodar especificament a on rodem, per la vella Europa, amb garanties de poder fer un recorregut ple de satisfaccions per a nosaltres.

Ara estic fent coincidir una manera de fer, amb una manera de rodar, SS, una sola velocitat, per qui no vol més que rodar i rodar, quilòmetre darrera quilòmetre, gaudint del moment, això sí, sense aturades, al ritme trepidant quant es pot anar a ritme trepidant, per rodar tranquils quan el pla no permet fer més que això, per escalar allò que ara tinc feina amb la 2x9, i que amb aquesta amb un 1x1 hauré d'afrontar o bé dret o bé a peu, corrent darrera vostre, i que implicarà ser més exigent encara amb la millora de la meva forma i del meu pes.

No oblido d'on vinc, de quin és el recorregut fet fins avui, si no fos per aquest no seria on soc, i tampoc que amb doble suspensió 100/100, o amb SS 0.0, les dues són sempre per rodar, per enfilar cap a les carenes, per baixar-les, per sentir que sol o compartint amb vosaltres els senders, el que em motiva és ser-hi, i la manera de ser-hi, fins avui amb 3x9 100/100, demà 1x1 0.0?.

El vídeo és amb 29", SS, però amb forquilla amb suspensió, el ritme no és dolent, el recorregut ben escollit, no és el nostre cas, per tot i per tot..

http://www.youtube.com/watch?v=x4HqdBRnI38&feature=player_embedded#at=132