Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges

dimarts, de març 02, 2010

Avui també, demà?.


Com sona, avui sortida amb en Tr@il, que ahir em va proposar anar a fer una sèrie de corriols nous que ha anat o bé descobrint o bé netejant ell mateix.

A una proposta com aquesta no puc res més que respondre afirmativament, també és cert que tot a coincidit favorablement a que pugui ser.

Hem iniciat la sortida a dos quarts de nou del matí, arribada a casa prop de les quatre de la tarda, entre mig, un bon esmorzar i un bon dinar, on hem parlat una mica de tot. De fet hem parlat abans, durant i després de pedalar, sempre de temes interessants.

Ja pel seu esforç, pel seu interès a que jo surti amb ell a fer el que per ell són les seves joies, com són els seus corriols, pel fet repeteixo de fer-me particep a mi, d'aquest privilegi, cal que li mostri tota la meva admiració.

El primer tram de corriols de somni, i el més notable, és que són corriols al costat de la ciutat de Mataró, que tenen el seu inici al costat de pistes de més de cinc metres d'amplada per on he passat moltes vegades i que en fer-ho mai he vist les entrades d'aquest senders.

El primer recorregut de corriols ha durat una mica menys de dues hores, com us ho dic, m'he quedat aturat, el goig i la joia pels qui tenim clar el que costa descobrir senders de dos pams, ja no de quilòmetres no, si no de menys de 1 Km. i en Tr@il, avui d'entrada m'ha portat per un grup de corriols que les dues primeres hores, de cap d'ells en tenia cap noticia de la seva existència, després d'aquests hem seguit per senders coneguts la majoria, però també per enllaços nous que han fet que el temps passes sense adonar-me de que vaig amb una SS i en Tr@il amb la seva 3x9. Passades les primeres hores però la fatiga muscular si m'ha recordat que jo anava amb SS.

Per a mi ahir i avui és l'inici d'una prova de foc, perquè sortir amb la Betty a fer una sortida que ronda els 50 Km. i els 1000 m. +, així com avui amb en Tr@il, on hem fet més de 40 Km. d'un puja i baixa constant, dur però dur de veritat, i on penso, que no ho sé del cert, que els 750 m. + és el desnivell aprox. que haurem fet, passa a ser un test del què puc arribar a fer amb la SS, entre tants i tants genets amb 3x9.

En Tr@il em confirma el desnivell acumulat d'avui 1.500 m. +!!!, està prou bé.

El que sí que puc afirmar és que ha estat una ruta dura, molt dura, un avís del que podria ser una sortida a jornada complerta pel Maresme, ahir ja vaig veure que avui podia repetir-se la mateixa sensació d'ahir, el que no he tingut present que avui, suma a la sortida d'ahir, de la que de ben segur avui encara estic ressentit de l'esforç del dia anterior, però tot i aquestes realitats, la propera sortida serà amb la SS, o això penso ara, hores després, no moltes, de la sortida corriolera amb en Tr@il.

Equipament el mateix d'ahir, de les mateixes característiques, equipat de primavera, la major part del recorregut, el 90 % sense l'armilla.

Incidències remarcables cap, el desviador d'en Tr@il ha decidit baixar uns milímetres, i de la Vicious he modificat la posició dels frens per poder fer més palanca amb la maneta amb un sol dit, i també inflar una mica més la roda davantera per evitar la flexió del pneumàtic als girs més tancats de baixada.

El menjar, per esmorzar, truita de formatge, una cervesa i dos cafès amb llet, per dinar, amanida, llom, vi, gasosa, pastís de xocolata, i cafè, també durant la ruta a la segona hora i a la darrera mitja barreta de gust de xocolata aprox. 100 Kcal. el dinar i l'esmorzar calculo que entre els dos unes 1.500 Kcal. però no ho tinc calculat, tampoc les calories consumides ahir i avui, en cap cas, el consum d'aigua avui 1.5 litres.

El dia com ahir sensacional, la temperatura perfecta per a rodar, i rodar i rodar.

Avui però a diferència d'ahir, als darrers quilòmetres ja amb ganes d'arribar a casa.

La imatge és de la sortida d'ahir, avui no hem fet cap foto, hauria estat bé, però jo diria que no hem estat per la labor, ni de portar la càmara, ni en cas d'haver-ho fet, per estar massa disposats a fer fotos.

dilluns, de setembre 28, 2009

Carretera de Mata, matadora.

Ara fa uns anys amb en Santa Fe, la Betty i jo mateix, rodàvem per la carretera de Mata direcció a Mataró, pujàvem el Coll de Pollastre des d'Arenys de Munt, coses de la vida que ens van passar un ciclistes de carretera, quin dia, quin dia, no sé com, no sé perquè, tot seguit es va disparar un atac en fases de nosaltres tres a l'hora.

Primer junts a pel darrer dels cicistes, un cop caçat, a pel segon, després de minuts ràpids de veritat, en Santa Fe i la Betty en van remolcar a pel cap de colla, i l'èxit va ser total, quin dia de glòria, quina fi de jornada.

Fa res amb la Betty, per la mateixa carretera, direcció a Mataró, sortíem de casa i ens van passar un grup de ciclistes de carretera, després de Llavaneres, el mateix, atac potentíssim vers els cuers, i la Betty que em remolca a pels primers del grup, fi de trajecte al coll més alt, passat Llavaneres, èxit absolut.

Quina sensació més bona, bé de fet dues hores després encara teníem dolor al pit, a les cames, els braços, aquell dia era dia d'èpica, i la Betty deia hores després, moltes hores després, que no entenia perquè tenia unes lleugeres molèsties a les cames, dolor muscular deia.

Betty, Santa Fe, quins dies, com el d'en MQL a la pujada dels Àngels? a la caça del ciclista de carretera, i va ser un gran dia, com els esmentats, gràcies Betty, gràcies Santa Fe, gràcies MQL. Tres de tres!!!.

El darrer, amb en MQL, tot el mèrit va ser seu, és un campió de mil i una curses, com no seguir les seves instruccions guanyadores.

Com la darrera pujada direcció als Àngels, que anava mort i de sobte m'indica uns pujadors a la dreta, i em diu, crec que va dir, "d'aquí directes a dalt" es va confondre volia dir "directes al cel", no sé si els darrers metres d'escalada, si no tenia el cor ja desenganxant-se del meu pit, quins pujadors!!!, però la sensació després fantàstica, rodar amb en MQL no té preu.

Ja fa dies que augmentar el ritme no és un problema, no dic setmanes, però si dies. Ara que ja tinc el grup XTR 2007 a punt pel que he de muntar, dos detalls circulars de 27-42, són els que he de gestionar. Vaig a fer-ho ara.

Fet, ja puc recollir els plats i a més tindré una proposta de FSA. És un pas que he de fer, anys rodant amb els 42-29, durs de veritat, ara dos anys després vull recollir un altre cop el relleu, no amb 29 sí el 42-26.

29", ara, demà, demà passat, o rígida LT UK, o Yeti ASR-SL 120-100, serà el proper recorregut, l'ordre no el sé, tant li fa quina entri per la porta en primer terme.