Carretera de Mata, matadora.

Ara fa uns anys amb en Santa Fe, la Betty i jo mateix, rodàvem per la carretera de Mata direcció a Mataró, pujàvem el Coll de Pollastre des d'Arenys de Munt, coses de la vida que ens van passar un ciclistes de carretera, quin dia, quin dia, no sé com, no sé perquè, tot seguit es va disparar un atac en fases de nosaltres tres a l'hora.

Primer junts a pel darrer dels cicistes, un cop caçat, a pel segon, després de minuts ràpids de veritat, en Santa Fe i la Betty en van remolcar a pel cap de colla, i l'èxit va ser total, quin dia de glòria, quina fi de jornada.

Fa res amb la Betty, per la mateixa carretera, direcció a Mataró, sortíem de casa i ens van passar un grup de ciclistes de carretera, després de Llavaneres, el mateix, atac potentíssim vers els cuers, i la Betty que em remolca a pels primers del grup, fi de trajecte al coll més alt, passat Llavaneres, èxit absolut.

Quina sensació més bona, bé de fet dues hores després encara teníem dolor al pit, a les cames, els braços, aquell dia era dia d'èpica, i la Betty deia hores després, moltes hores després, que no entenia perquè tenia unes lleugeres molèsties a les cames, dolor muscular deia.

Betty, Santa Fe, quins dies, com el d'en MQL a la pujada dels Àngels? a la caça del ciclista de carretera, i va ser un gran dia, com els esmentats, gràcies Betty, gràcies Santa Fe, gràcies MQL. Tres de tres!!!.

El darrer, amb en MQL, tot el mèrit va ser seu, és un campió de mil i una curses, com no seguir les seves instruccions guanyadores.

Com la darrera pujada direcció als Àngels, que anava mort i de sobte m'indica uns pujadors a la dreta, i em diu, crec que va dir, "d'aquí directes a dalt" es va confondre volia dir "directes al cel", no sé si els darrers metres d'escalada, si no tenia el cor ja desenganxant-se del meu pit, quins pujadors!!!, però la sensació després fantàstica, rodar amb en MQL no té preu.

Ja fa dies que augmentar el ritme no és un problema, no dic setmanes, però si dies. Ara que ja tinc el grup XTR 2007 a punt pel que he de muntar, dos detalls circulars de 27-42, són els que he de gestionar. Vaig a fer-ho ara.

Fet, ja puc recollir els plats i a més tindré una proposta de FSA. És un pas que he de fer, anys rodant amb els 42-29, durs de veritat, ara dos anys després vull recollir un altre cop el relleu, no amb 29 sí el 42-26.

29", ara, demà, demà passat, o rígida LT UK, o Yeti ASR-SL 120-100, serà el proper recorregut, l'ordre no el sé, tant li fa quina entri per la porta en primer terme.