Avui sortida pel Montseny.
Tres bikes, Yeti ASR-SL, Moots Rigormootis i Vicious The Motivator SS.
Les tres molt diferents, amb un comportament dinàmic diferent, amb un rodar diferent.
Les tres però han estat tres Dracs que han passat una bona jornada de MTB, inici de la sortida, quarts de nou del matí, fi de la sortida a quarts de set de la tarda.
He de dir que si ahir va ser la més exigent des de que vaig amb la SS, va ser-ho perquè era ahir, i ahir no veia el que m'esperava avui.
Senzillament, terrorífic.
És el que ha estat avui, aquesta escalada de 30 Km.
Les sensacions no han estat mai bones avui, fins el punt de deixar de gaudir pedalant a dalt de la bike, pendents inferiors a les d'ahir del 30%, avui del 26%, però de molta més durada han fet que de gaudir passés a agonitzar.
Pulsació bona, sensacions per no oblidar i poder treure conclusions, el descans passiu d'ahir que no vaig fer, el faré demà, i posaré encara més atenció al relaxament muscular.
Quilòmetres, per sota de seixanta, desnivell per sota dels 1.700 m. +, pendent màxima 26%.
Eines les d'ahir, les mateixes, aigua, dos bidons de 750 ml. una clara de 750 ml. cinc coles, un cafè amb llet. Menjar, dos entrepans, un de fuet i formatge i un d'hamburgesa, i un gelat de xocolata.
Incidències, la vibració dels frens avui insoportable.
Cal posar remei als frens, als punys que giren i al pinyó o plat, així no veig com ser al Roc d'aquí a unes setmanes.
Per demà tinc una proposta dels homes del Montseny, però tot i ser magnífica, hauré de descansar. Que bé poder escriure això, perquè vol dir que estic sortint, i venint d'on vinc, és sensacional.
Hores de converses i converses de bikes, 29", 26", 1x9, 1x10, SS, converses totes infinites, emocionants, gràcies Colorado.
MTB, MTB, MTB.
Aquesta jornada està dedicada a tots els genets que van ser a la sortida del Montseny, a aquella jornada on una Heckler muntada per baixar de veritat va fer una escalada de seixanta quilòmetres com si fos una XC, a aquella baixada de Sant Marçal a Les Illes, a la pujada a Coll Formic, al famós pollastre del dinar, a la millor baixada fins a Sant Celoni, gràcies a tots per compartir aquella inoblidable aventura.
No la oblidare mai....sobre tot la baixada !!!! La darrera foto, es el mateix lloc on varem fer les fotos amb el meu angel particular?
ResponEliminaPer cert.....si que cal possar remei a la vibracio, ja fa massa que dura !
ResponEliminaI tant, i tant, el mateix lloc, un gir abans.
ResponEliminaUna bona sortida, podria haver estat millor, amb la teva presència, però he de dir que ho hem passat d'allò més bé.
Avui 24 hores després tinc clar que una humitat elevadíssima va ser la causa d'aquest sofriment tan extrem.
La veritat és que hauré de substituir discs i pastilles, perquè ja no és únicament el del darrera, són els dos.
MTB, MTB, MTB.
Si la terra ha tremolat, no ho sé, les meves cames sí que han tremolat.
ResponEliminaMolt bona sortida i millor companyia, un combinat perfecte!
Inici de la ruta entretinguda, des d’aquell 24 de juliol que no pedalàvem amb en Colorado, i eren tantes les coses que havíem d’explicar-nos cara a cara que quasi havíem de fer torns per no parlar tots tres a la plegada, fins que el tema s'ha anat tecnificant tant que, com és habitual, hem arribat en aquell estat on la diferència entre el que s'expliquen lagranevasio i en Colorado i que un grup de xinesos parlin al meu costat és mínima; no entenc res. Ells dos fan un tàndem perfecte per discutir durant hores i hores sobre marques i models desconeguts i impronunciables i geometries de bikes i el perquè dels seus components. M'encanta!
Els pujadors fins a Can Prat, infernals!!!! Sort que teníem encara ben viu el record d’aquella èpica de l’any 2008 que ens ha fet enriolar d’allò més. La parada a Riells per fer un refresc ha semblat com si fos una pausa pels àngels, quina pau.I la pujada a Santa Fe, no coment. Per acabar-ho d’adobar a l’Avet blau no tenien lloc per dinar, i nosaltres amb una gana ferotge!!!
Moltes estones de pensaments contradictoris, el Roc s'acosta, i jo no sé on sóc...
Resumint; quina manera de patir, gaudint, a estones, i a estones no tant. Poc a poc ens retrobarem amb les nostres tirades llargues, segur.
De moment dos dies aturada, avui en fa tres, sortiré a rodar, si la pluja fina que cau, dóna treva, i si no, em mullaré, però sortir, sortiré.