Vida és vida I. 1x1 I, SS I.

Essència del que és cada successió de seqüències de la nostra existència.

Vull dir que res no és minimitzable, cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, cada setmana, cada més, cada any, cada dècada, però per sobre de tot cada instant, per curt que sigui, és.

És per això que fer per fer, no.

Fer per una il.lusió sí.

Per perseguir mentre seguim gaudint del present, també.

Iniciar res, pendents de que hem d'acabar perquè ja haurem de ser a un altre lloc una estona després, com a norma, no.

Finalitzar el que ha de ser per la inèrcia de ser a on som, no.

El pare al cel sigui, deia saviament, que si vols canviar d'hàbits has de canviar de vida. Jo diria que també estaria bé ampliar la frase i dir "d'hàbits i d'àmbits" amb un "sin prisas pero sin pausas".

MTB, MTB, MTB.

I tot això perquè som a on som, i anem, en aquesta ocasió a Fréjus. L'anada, simbòlica, l'estada, una experiència, la tornada, "el retorn" més esperat?.

Com deia, MTB, MTB, MTB.

Pensant amb el títol d'aquesta intervenció, la seqüència propera seria "69", no pas 29", vul dir, "vida és vida I, 1x1 I, SS I, 69 I!!!". Caldrà que reflexioni sobre aquesta proposta, oi?, i ser conseqüent, ser conseqüent, i ser conseqüent.

Cal tenir present però, les meves limitacions, que són moltes i diverses.