Sol, a ritme, no alt, sí exigent, direcció a Olzinelles, Ca l'Hivern, tobogans, arrels, escalada vertical, sender de pam entre pollancres, a peu de riu, arribada a Can Valls, escalada i més escalada, Can Mora, i inici de les pujades més exigents, més encara.
Una hora, és el temps a arribar al punt més dur del recorregut. Tobogans gegants i arribada a Sant Martí de Montnegre, baixada per pista a Sant Celoni. Sense aturades, bé una sí, les tanques de les rodes fluixes un altre cop.
A ritme alt, per sobre del 16 Km/h, per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels 700 m. de desnivell positiu.
Velocitat màxima 48 Km/h, sensacions rares, no dolentes, però sí rares.
Hauré de seguir rodant, sí, però no avui, avui penso que em caldrà un descans pasiu, no actiu.
Eines, les de sempre, aigua, un bidó de 750 ml, menjar cap.
Equipat d'estiu.
Llums, Powerled, Karma i Cateye posterior.
Ni un sol ciclista, mentre que a la mateixa hora a quarts de set de la tarda, propers a Vallromanes, els senders, pistes i corriols, plens de ciclistes, no així al Montnegre, on no he coincidit amb cap biker, cap.
Santa Fe, "buena ruta SS", segueix així i coincidirem amb dues SS, però també amb la X-Control serà divertit, de ben segur, més i tot diria jo.
El resultat del TEST d'avui, no massa bo. Arribar al punt necessari per fer un bon Roc Martathon, requereix d'una posta a punt de la bike i un nivell de forma física que encara no tinc, caldrà seguir per aquest sender tan exigent, si vull gaudir i no patir mentre faig el Roc 2010.
MORE, MORE, MORE!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada