Com a l'hivern

Ara dir vaig a fer un test, no, perquè el test és un lligam de fragilitat quan parlo del curt termini, sí, un fil molt prim, que siguent així ho és mirant sempre el tram.

I aquest tram no té aquesta música de dubte, pel fet que el tram pot canviar no deixar de ser, el Vol de minuts sí, els Vols, no. 

MTB, MTB, MTB. 

Test

Per mirar de tastar ara a on sóc, i a partir d'aquí poder gestionar el proper tram. 

L'objectiu, primer posar-me a roda de la Reina, pel què fa a sortides, i en segon terme el proper objectiu ara per ara el darrer d'aquest tipus, no per la disciplina, 24 hores SOLO les seguirem disputant, sí per la categoria a on crec que de tornar a ser després d'aquest darrer, de poder ja no tornarà a ser objectiu fins millorar la Nau Insígnia, i la seva nau d'aprovisionament les condicions per afrontar-les. 

MTB, MTB, MTB. 

Sense tests, com el darrer a terra de Romeu i Julieta no hi hauria percepció d'on sóc, ara em cal seguir mirant de veure per on van els trets. 

OMG, OMG, OMG. 

Test al Drac (II)

Mirant d'anar veient sensacions noves, lluny del nostre ritme, a on aquesta matinada sense rodar bé, sí que ho he fet a un ritme més alt, i a on com us esmento no he rodat amb bones sensacions. 

Rodar a més velocitat, millor dit, a una mitja més alta, un objectiu diferent, no oposat a rodar lent, a aquesta sensació vull dir. Però si bé avui no anava lent, la sensació és que no anava lent, i aquesta indica que no anava bé, com sona, com sona.

És remarcable que no anava bé, també positiu, molt, que tampoc malament.

Equipat d'hivern, sense fred, sense fredor, a 10°C a tocar de les 7 del matí a la riera de Llavaneres, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, coincidències, cap, incidències, cap, Cateye-Powerled a mínims, per la visió pilotant útil fins a les set poc tocades.

Avui la poció de les Falgueres Màgiques de fa uns mesos no sé perquè han deixat de fer el seu efecte. I un bany d'imatges han passat pel meu cap mentre baixava pel Tintorer. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed. 

Ara esperant a la nit, l'arribada de la nit, de la Reina, per veure si sortim a rodar entre Fades. 

A minuts de marxar a dinar, que bé, que bé, que bé, a la tarda us proposo les noves arribades d'avui,  de components, de recanvis, i d'equipaments.

Anem a dinar?

TEST: Ruta cíclica.

Sol, a ritme, no alt, sí exigent, direcció a Olzinelles, Ca l'Hivern, tobogans, arrels, escalada vertical, sender de pam entre pollancres, a peu de riu, arribada a Can Valls, escalada i més escalada, Can Mora, i inici de les pujades més exigents, més encara.

Una hora, és el temps a arribar al punt més dur del recorregut. Tobogans gegants i arribada a Sant Martí de Montnegre, baixada per pista a Sant Celoni. Sense aturades, bé una sí, les tanques de les rodes fluixes un altre cop.

A ritme alt, per sobre del 16 Km/h, per sota dels trenta quilòmetres, per sota dels 700 m. de desnivell positiu.

Velocitat màxima 48 Km/h, sensacions rares, no dolentes, però sí rares.

Hauré de seguir rodant, sí, però no avui, avui penso que em caldrà un descans pasiu, no actiu.

Eines, les de sempre, aigua, un bidó de 750 ml, menjar cap.

Equipat d'estiu.

Llums, Powerled, Karma i Cateye posterior.

Ni un sol ciclista, mentre que a la mateixa hora a quarts de set de la tarda, propers a Vallromanes, els senders, pistes i corriols, plens de ciclistes, no així al Montnegre, on no he coincidit amb cap biker, cap.

Santa Fe, "buena ruta SS", segueix així i coincidirem amb dues SS, però també amb la X-Control serà divertit, de ben segur, més i tot diria jo.

El resultat del TEST d'avui, no massa bo. Arribar al punt necessari per fer un bon Roc Martathon, requereix d'una posta a punt de la bike i un nivell de forma física que encara no tinc, caldrà seguir per aquest sender tan exigent, si vull gaudir i no patir mentre faig el Roc 2010.

MORE, MORE, MORE!!!.