No, aixo es al moment de la sortida, quan estaven cridant als participants i en George sortia de la seva "zona particular".
Tothom estava pendent del speaker que cridava en aquell moment al actual campio, en Georgo Hincapie.
El fotograf segurament pensava que hauria d'haver estat on era jo....la noia, ni idea, pero he rodat varies vegades amb ella tant al Donaldson com a Woodruf Rd amb els de Carolina Triathlon, estava de voluntaria ajudant a l'organitzacio...que seria el que faria jo, si no fos perque hem treuria la llibertat que tinc ara per anar on vull.
L'any que ve, parlare amb alguna revista....i els fare el reportatje... que no interesara a ningu a casa nostra, pero tan se val !!!!
A casa nostra, és això a casa nostra, aquesta és una part menuda, o no tan menuda, del nostre particular univers.
Xavi és important per a nosaltres, pocs, podríem dir, és una conversa aquesta que ja hem tingut amb molts dels genets, i sempre he dit el mateix, com si no ho llegeix ningú.
El que és important és la base de l'espai, MTB entre un país petit com el nostre i un món on ser-hi és poder compartir aquesta gran aventura dels genets de Drac volant dia sí dia també pels corriols de somni fets realitat a cada sortida que fem, i que mirem de compartir a aquest espai de The Great Escape MTB.
MTB, MTB, MTB.
Quina crònica Xavi, quina crònica, magnífica, eloqüent, comunicadora d'una societat diferent a la nostra, no diré millor, però sí per a mi, digne de ser vista més de prop.
Cinc pendents de quelcom, i dos pendents de la teva foto, la noia i el fotògraf.
ResponEliminaPodria ser l'arribada dels que anaven un quart darrera dels tres primers?.
Curios....
ResponEliminaNo, aixo es al moment de la sortida, quan estaven cridant als participants i en George sortia de la seva "zona particular".
Tothom estava pendent del speaker que cridava en aquell moment al actual campio, en Georgo Hincapie.
El fotograf segurament pensava que hauria d'haver estat on era jo....la noia, ni idea, pero he rodat varies vegades amb ella tant al Donaldson com a Woodruf Rd amb els de Carolina Triathlon, estava de voluntaria ajudant a l'organitzacio...que seria el que faria jo, si no fos perque hem treuria la llibertat que tinc ara per anar on vull.
L'any que ve, parlare amb alguna revista....i els fare el reportatje... que no interesara a ningu a casa nostra, pero tan se val !!!!
A casa nostra, és això a casa nostra, aquesta és una part menuda, o no tan menuda, del nostre particular univers.
ResponEliminaXavi és important per a nosaltres, pocs, podríem dir, és una conversa aquesta que ja hem tingut amb molts dels genets, i sempre he dit el mateix, com si no ho llegeix ningú.
El que és important és la base de l'espai, MTB entre un país petit com el nostre i un món on ser-hi és poder compartir aquesta gran aventura dels genets de Drac volant dia sí dia també pels corriols de somni fets realitat a cada sortida que fem, i que mirem de compartir a aquest espai de The Great Escape MTB.
MTB, MTB, MTB.
Quina crònica Xavi, quina crònica, magnífica, eloqüent, comunicadora d'una societat diferent a la nostra, no diré millor, però sí per a mi, digne de ser vista més de prop.