Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dissabte, de setembre 04, 2010

Duresa extrema?.



És el que hem experimentat avui.


Cap a Olzinelles, aquest cop cercant nous camins direcció a Sant Martí de Montnegre, s'ha fet de nit, negre nit, orientats sí, perduts també.

Quines pendents, quina sensació de poder fer explotar muscles, quina tensió.


Els llums a mínima potència, per evitar quedar a les fosques, perquè el temor a passar la nit caminant ha fet acte de presència.


Diria que ha estat la sortida més dura amb la Vicious, des de que la tinc.


Eines les de sempre, més un pot d'oli Finish Line tap vert. Menjar, res. Aigua, un bidó de 750 ml.
No hem coincidit amb cap ciclista, avui ho entenc, quins llocs més feréstecs, i de nit.


Equipats d'estiu.

Llums, tots.

Ritme, el que hem pogut mantenir, quines pendents, quines baixades, quins pedregals. He posat peu dues vegades.

Incidències, bé, els frens i un pedal Crank Brothers que s'ha plegat com un toldo a la nit.


Així, amb aquest estat de forma, un Roc Marathon, avui no podria ser, de cap manera. Les pendents d'avui, per a mi duríssimes, i no tenen res a veure amb les del Roc, però res, les del Roc són més llargues, molt més i amb molta més pendent.

3 comentaris:

  1. Quina experiencia, m'agrada.....es la ventatge del nostre pais, et pots perdre per pistes....aqui, tot son senders marcats.....o terres sense senders i amb "amo"

    ResponElimina
  2. I en entrar a casa la mare, després d'hores de rodar de nit, el primer que va ser, va ser una trucada que deia, i demà què?, en Colorado és, no hi ha més.

    Una proposta de tot el dia a sobre de la bike, a darrera hora del divendres, mtb, mtb, mtb, i la sortida acabada de fer va passar a segon terme per emocionats pensar en la propera aventura unes hores després.

    Xavi, que bé que estaries per aquí, pel que fa referència a MTB.

    ResponElimina
  3. Quin escenari, no deixo de pensar que si aquest recorregut l'haguéssim fet de dia, jo no l'hagués resistit. Quin fart de pujar.

    El millor, aquesta manera "controlada" de perdre'ns, no saber on som, sabent per on som. Ara és genial, divendres a la nit, no tant.

    Els llums, una de les millors inversions fetes a casa en components, inclús a mínims vaig baixar per zones on segur que de dia hagués dubtat molt, la il.luminació, si l'aparell està ben col.locat, és súper precisa, i la combinació Sigma Powerled al manillar i Sigma Karma al casc tot un encert!

    Parlant de manillars, el canvi de manillars de les meves Yeti's està essent l'esdeveniment de l'any, sé que ho tinc pendent de detallar, més endavant ho faré.

    ResponElimina