ROC D'AZUR 2010: Preparant-nos

Dijous, mentre lagranevasio pedalava pel Montseny, jo ho feia per la Serralada Litoral, no ho feia sola, un genet novell m'acompanyava, i tampoc ho feia per corriols, excepte un tram, el tram per excel.lència, mal anomenat pels bikers de la zona com a ..., bé no ho desvetllaré, per saber-ho s'hi ha de rodar.

Necessitava sobretot rodar, rodar a baixa pulsació i amb molta cadència, malauradament al matí m'ha despertat una forta rampa al bessó dret, i durant tot el dia he tingut aquella desagradable sensació de tenir una pilota al ventre de la cama. Cal beure més aigua i no oblidar els estiraments.

Finalment l'hora i mitja no ha donat per més de 20km i 500metres d'ascensió, i unes fotos, de per a mi, una de les zones més entranyables de la Serralada, els voltants de Sant Mateu, que ja de ben petits hi anàvem d'acampada com si anéssim a la fi del món, on sorprenentment, els camps que ja feia anys estaven aturats s'estan convertint, com anys i anys enrere, en vinyes. Tornem als orígens.

Vistes, diferents, de Barcelona des del camí a Sant Mateu.

Crec que no anava a la Font de Sant Mateu des del mes de juny quan varen venir en Michael i la Marga, per sorpresa meva encara hi rajava un fil d'aigua.

Avui la Yeti ARC, m'ha anat de fàbula, a l'arribar al punt d'origen he detectat que el pneumàtic del darrera m'havia perdut una mica d'aire, segurament perquè l'últim corriol abans d'arribar al poble, ple d'arrels, l'he fet sense miraments, és tanta la seguretat que em dóna el conjunt de la bike, que no he esquivat cap pedra ni cap arrel, i anava més aviat rapideta, cap problema però, inflar, i el líquid ja farà la seva funció.

No em deixa de sorprendre la comoditat de l'ARC, realment en poques ocasions quan hi pedalo trobo a faltar la ASR-SL, són diferents, però el muntatge entre l' una i l'altra és una calca.

Com m'agrada la meva bike!

A veure, com evoluciona el dolor del bessó. Mentre pedalava molt bé, però després en fred em va tornar a fer la guitza.

Una tarda vespre, amb un clima perfecte, i un joc de colors al cel com de pintura. Amb dies així, qui pot resistir-se a pedalar?


Falten vint-i-vuit dies.