Una jornada de MTB, de MTB complert.
Pendents infinites, senders exigents, parets verticals on el meu Drac hauria anat millor fent el vol sense mi, i jo sense ell.
Llocs de llegenda, com Can Prat, llocs de llegenda, de la mateixa, com el gorg on reposa la dama d'aigua, esposa del senyor de Can Prat.
Per a fer-ho, com al darrer hivern, cal passar per una entrada curiosa, on hi brilla un nou estel i aquest és motiu de joia, però per això cal esperar a la nit, i el nostres Dracs han de volar ara.
Tubs de Gualba per sobre del Gorg Negre, direcció vertical fins a Santa Fe.
Avui l'hem assolit com una escalada més, però en aquesta ocasió res més lluny de la realitat, ha estat una pujada exigent, on hem posat peu molta estona i moltes vegades.
No sempre, és cert, també hem pedalat molt i molta estona a trams on no semblava una pista si no una brassa on quedar rostits.
Les bikes pefectes, el fre del darrera de la SS ja no vibra, ara ho fa i de quina manera el davanter.
Una jornada de calor, de frescor, de veure com beure és el que cal i més, on ser-hi és una manera d'entendre el MTB a casa.
Un lloc de llegenda entre dos genets de Drac i un home del Montseny.
Quines pendents, quins pedregals de pujada, quins corriols més feréstecs, tots increibles, tots per repetir, però ja de ben segur després del Roc.
No hem coincidit amb cap biker pujant, vull dir en la mateixa direcció, ni a dalt de la bike ni a peu, en sentit contrari sí, segurament direcció a les mines de Gualba, on ens hem creuat amb dos ciclistes, rar, però cert.
Equipats puntualment amb armilla, la resta de l'equipament estrictament d'estiu, la Betty baixant fins i tot amb manegots.
Eines les de sempre, aigua, dos bidons de 750 ml., menjar un entrepà de llonganissa, una barreta de cereals insípida, més aigua i un cafè amb llet, per finalitzar la pujada, a Santa Fe una clara de 500 ml., i també gominoles, que bones, que oportunes.
Hores de ser entre mites, entre llegendes de fades, de dames d'aigua, del lloc de repòs on compartir sembla el que sempre hauria de ser.
Enfrontades entre elles, o posades una per ser vista per l'altra?, de ben segur que que per ser vistes entre elles, en el seu repòs, en la seva joia.
MTB, MTB, MTB.
Sensa cap mena de dubte una bona sortida la que haveu realitzat.
ResponEliminaUn terreny perfecte per la pràctica del MTB i del Treking que, pel que he llegit també us ha tocat practicar.
Aquesta combinació fa, us farà agafar la tècnica i força necessaria per afrontar el Roc, si es que ho necessiteu, es clar.
Desconeg la zona, per tant no puc opinar si és molt tècnica, pendents no dessitjables, però, pel que escrius no cal, ja ho descrius perfectament.
Dir espectacular hem sembla poc, segurament es una de les sortides mes impresionants que heu explicat, quins desnivells, quins paratges....en fi, pur MTB.
ResponEliminaCom diu ne XAMG, perfecta preparacio, si es que no ho esteu ja de preparats !!!!
Un dia memorable.
ResponEliminaVeient les imatges, encara em costa de creure que érem allà, com bé li vaig dir a l'home del Montseny, és una ruta que fem massa poc sovint, ell em va fer recordar que per arribar-hi cal patir, i molt. Trigarem dies, o no, a trepitjar la zona dels tubs de Gualba, però sortides com aquestes, fan que la màgia no desaparegui.
Tampoc és qüestió d'alterar la pau de la dama d'aigua, que de ben segur des del Gorg Negre ens observava, us puc ben assegurar que la seva presència es respira a l'ambient, en aquell entorn tan feréstec, pots percebre que mai estàs sol.
Com m'agrada el Montseny, com m'agrada pedalar-hi!