Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, de setembre 20, 2010

Al setembre, el mal temps és de témer


Cap de setmana biker, sí, però diferent també. Divendres ens havíem proposat dia de repòs, s'anunciaven pluges, així doncs ja no vàrem fer cap pla de sortida a la tarda. Els presagis de l'home del temps es van complir, a partir de les tres de la tarda de divendres, la pluja va ser constant i ben entrada la nit, el diluvi universal. Al vespre teníem visita a cal fisioterapeuta i no volíem arribar-hi molt sobrecarregats. Bones notícies, les molèsties muscular només són això, molèsties, sobrecàrregues i tensions musculars, no hi ha cap cas lesió, quina més bona notícia. Tot i no tenir cap lesió, vàrem sortir força tocats de la visita, no amb dolor, però sí amb aquella extranya sensació que t'han remenat. Dissabte, ens alçàvem ben aviat, però entre les molèsties i el temps insegur, vam passar la jornada biker a casa, treballant en un nou projecte per a lagranevasio, només puc dir; sorprenent!

Hores i hores de conversa, de llistats, de sumes de pesos de components, de triar i remenar, de muntar i desmuntar, i finalment, ben entrada la matinada projecte enllestit.

Diumenge, després de la pluja, hem sortit a rodar, hem rodat en companyia tot i que no estava previst, però les coincidències han fet que avui tinguéssim companyia, o que els tres bikers del Baix Montseny pedalessin acompanyats, sigui com sigui, jornada entretinguda, amb uns companys de ruta amables i grans conversadors.

He gaudit també d'un rodar feliç, de lagranevasio, un rodar diferent però "viciat" deixant segell de "gran escalador", contudent i segur pujant, ràpid però prudent baixant. Moltes portes estan obertes, moltes possibilitats de pedalar ben a l'avast i sense fer-ne cas.

Avui el terreny moll i enfangat ens ha fet passar algun moment d'incertesa, però les bones sensacions és el resum d'un curt però intens cap de setmana.


Ara, a punt d'iniciar una nova setmana, l'emoció del dia passat, i la il.lusió dels dies que vindran ens manté ben desperts. Els preparatius pel Roc estan ben embastats, a Fréjus ja ens esperen, i si poguéssim ja hi seríem, cada dia un dia menys per ser-hi, falten divuit dies!!!

Xavi Paricio, estem ben impacients per veure les imatges de l'esdeveniment ianqui del dia!!!

Menstrestant, nosaltres, seguirem pedalant.

3 comentaris:

  1. Moltes velles novetats, evolució de moltes o no tantes, però sí intenses hores a sobre de la bike.

    MTB, MTB, MTB.

    ResponElimina
  2. Betty, tota visita al fisio, va acompanyada de "molesties" posteriors, es nomes el pas previ a trovar-se clarament millor.

    Es el que te la fisio...i ho poc dir amb experienceia, a casa ho sabem !!!!

    ResponElimina
  3. Xavi, és ben cert, llàstima tenir-vos tan lluny, de distensions i sobrecàrregues musculars en sabeu més que ningú. El curiós és que diumenge em vaig trobar molt bé durant i després de la sortida, però dilluns, va ser terrible, val a dir que a part de la molèstia, en aquest cas al bessó esquerra, no em trobava massa bé, aquella sensació, primer de fred i després de calor, feia un temps raríssim que va acabar, de nou, en pluja intensa. Bé, si ens quedéssim assentats al sofà de casa no en tindríem de mals dies pedalant, però em nego!

    I entre pluja i pluja, només falten setze dies!!!!

    Avui, dia assolellat, i per "exigències del guió" no podré pedalar...Quin Roc ens espera!

    ResponElimina