Bona pasta.

És el que es necessita per fer grans coses.

Què són grans coses?, definim "grans coses", són les que en fer-les et generen molt bones sensacions, les millors sensacions.

Sense bona pasta però ja et pots oblidar de poder fer res que duri més enllà del que tarda a caure el dia per donar pas a la nit.

És així de senzill, així de fàcil.

Sembla un bufar i fer ampolles, però res més lluny de la realitat.

Per ser de bona pasta no "cal" anar una amb el lliri a la ma, no, t'ha d'agradar, apassionar anar-hi, sí, sí, tal com sona, i no t'ha de molestar en cap cas que et caiguin els anells, ni tampoc ha de ser cap problema fer el ridícul més extrem.

Renoi, direm, quines condicions més poc adequades, quin poc glamour, "amb el lliri a la ma, preparats per equivocar-nos sempre i especialment dotats per ser ridiculitzats".

És per això que som tan pocs a aquests espais "dels de la bona pasta, dels de les bones sensacions", perquè no va lligat amb el que "sembla" que ha de ser.

Però "el que sembla que ha de ser" es desmunta ràpidament, pel fet de que tots anem a caure al mateix lloc, uns uns metres més enllà, d'altres més propers, però caurem tots. I això si ho tens ben present, el fet de que no tenim un temps infinit, de que aquest temps té un rellotge que s'atura i si ho fa ja no va res, és el que hauria de fer que tots anéssim una mica amb el tres trets que he esmentat.

Curts amb elogis, silenciosos quan caldria tot el contrari, aparentment ignorants quan passen coses importants i decidits i valents quan s'ha d'humil.liar o parodiar, i molt però que molt desconfiats, aquest darrer tret jo diria que és el principal. Tots, són els trets antagònics a poder gaudir de bones sensacions, a ser de bona pasta.

Un vol de Drac, és ser, i ser no és un tret més, és el que marca la diferència.

Bones sensacions, fem, absència de bones sensacions, no fem, així de senzill, així de complexe al mateix temps.

Bona pasta=bones sensacions.

MTB, MTB, MTB.