Tarda de MTB.

És el que ha estat la tarda d'avui.

Direcció Santa Margarida, per corriols i camins perfectes, molls, enfangats, hauré de posar per primera vegada des de fa deu anys, pneumàtics per fang?.

De Santa Margarida direcció Collformic, però al començament de la pujada he decidit deixar aquesta ruta que em dóna les millors sensacions, però he girat direcció La Costa del Montseny, quina escalada més interessant, quines parets de pujada. De La Costa cap a Can Riera de Ciuret, i d'aquí cap a Santa Margarida, una baixada de 10/10, ja molt a les fosques, fins a casa, rodant sempre a ritme interessant.

Les sensacions avui amb el meu nou projecte, bones, ara ja sé quin plat necessito per la Vicious, un 29/30, ni més ni menys.

I per les dobles un 38D. Rodar amb un 1x9 és sensacional, però res a veure avui per avui amb un 1x1 ben seleccionat, que no és on sóc, però és on he de ser per la propera cita d'aquí a res.

Avui per sota dels seixanta quilòmetres, per sota dels 1.200 m. +.

Menjar res, aigua, un bidó de 750 ml.

Eines, les de sempre, equipat d'estiu, i quina frescor més bona de La Costa a Can Riera de Ciuret.

Està bé poder gaudir ja d'un bon estat de forma, millor dit no d'un bon estat de forma, si no de bones sensacions a sobre de la bike. La feina feta al fissió ha anat més que bé.

Dret he de posar remei al 1x9, el dolor de lumbars és notable, puntual però significatiu.

Amb un 1x9 he de posar un guia cadena, creua tant que puntualment cau, de tres sortides una caiguda de cadena, però penso que és necessari, resum, 1x9 amb guia de cadena i una Fox Terralogic Fit 100 mm. Kashima 2011.

Demà procediré a fer venir, un joc de pneumàtics per la 29", un joc de punys amb fixació per la mateixa, pastilles de fre pels Marta, estic a zero, però a zero, això sí, la SS les porta noves, també 5 litres de líquid Hutchinson segellador dels Tubeless, segurament un joc de frens Shimano XTR 2007, així com tres Maxxis Monorail per la Betty i els meus invents, i un joc de pedals Crank brothers SL 2010.

Ara, demà cercaré un plat 29D per la SS.

El 38D no serà complicat, Race Face el té.

És on sóc, encara amb el cap anant de Collformic a La Costa.

MTB, MTB, MTB.

Bona pasta.

És el que es necessita per fer grans coses.

Què són grans coses?, definim "grans coses", són les que en fer-les et generen molt bones sensacions, les millors sensacions.

Sense bona pasta però ja et pots oblidar de poder fer res que duri més enllà del que tarda a caure el dia per donar pas a la nit.

És així de senzill, així de fàcil.

Sembla un bufar i fer ampolles, però res més lluny de la realitat.

Per ser de bona pasta no "cal" anar una amb el lliri a la ma, no, t'ha d'agradar, apassionar anar-hi, sí, sí, tal com sona, i no t'ha de molestar en cap cas que et caiguin els anells, ni tampoc ha de ser cap problema fer el ridícul més extrem.

Renoi, direm, quines condicions més poc adequades, quin poc glamour, "amb el lliri a la ma, preparats per equivocar-nos sempre i especialment dotats per ser ridiculitzats".

És per això que som tan pocs a aquests espais "dels de la bona pasta, dels de les bones sensacions", perquè no va lligat amb el que "sembla" que ha de ser.

Però "el que sembla que ha de ser" es desmunta ràpidament, pel fet de que tots anem a caure al mateix lloc, uns uns metres més enllà, d'altres més propers, però caurem tots. I això si ho tens ben present, el fet de que no tenim un temps infinit, de que aquest temps té un rellotge que s'atura i si ho fa ja no va res, és el que hauria de fer que tots anéssim una mica amb el tres trets que he esmentat.

Curts amb elogis, silenciosos quan caldria tot el contrari, aparentment ignorants quan passen coses importants i decidits i valents quan s'ha d'humil.liar o parodiar, i molt però que molt desconfiats, aquest darrer tret jo diria que és el principal. Tots, són els trets antagònics a poder gaudir de bones sensacions, a ser de bona pasta.

Un vol de Drac, és ser, i ser no és un tret més, és el que marca la diferència.

Bones sensacions, fem, absència de bones sensacions, no fem, així de senzill, així de complexe al mateix temps.

Bona pasta=bones sensacions.

MTB, MTB, MTB.