.jpg)
Per a mi aquella aventura, no era més que això, però no per a mi, en aquells temps el meu dia a dia no em deixava massa temps per a poder somiar despert, i per tant la possibilitat de que a les imatges del Roc hi sortis jo mai se'm va passar pel cap, o sí.
Cada any però el Roc era per a mi, com les 24 Hours of Moab, o com la Transalp o com la TransRockies, (el vídeo dels abets de la dreta no té "desperdici"), esdeveniments per a bikers semi-professionals o del tot professionals.
Sempre he pensat des de la base de que "cada maestrillo tiene su librillo", i pensar així fa que el meu àmbit d'actuació quedi acotat de forma significativa, pel fet de que quan he d'afrontar quelcom desconegut sempre penso que les persones que ho fan tenen una experiència que jo no tinc i que per tant millor em quedo on sóc i gaudeixo de llegir i de parlar amb aquestes que ja ho fan.
A vegades però, poques, però que també hi són, en temes d'oci, em decideixo a creuar aquesta tanca fictícia i surto a camp obert. He de dir que jo a camp obert en un tu a tu directe sóc com el meu Drac, vull dir que tinc un bon tren posterior, per restar ben apuntalat, i un bon tren davanter, per rodar amb decisió, però també és cert que darrerament no em cal d'utilitzar aquest dos atributs, perquè m'aturo únicament amb genets de Drac que ho són o que fan veure que ho són, i per tant el manteniment de les formes és estricte i això evita d'haver de quedar-me al meu petit pati imaginari.
Ara fa uns deu anys que la tanca del meu pati és oberta de bat a bat, i això, aquesta tanca oberta és la que un dia va fer que el Roc passés de ser un somni llunyà a ser un present real.
Nosaltres al primer Roc que vàrem anar, hi vàrem anar a veure com era com a espectadors, en tornar a casa, havíem participat al Roc d'Azur, tal com sona. En sortir de casa portàvem les bikes i els equipaments, per poder sortir a rodar pels voltants del Roc, i una hora abans d'iniciar la marxa cap a França vàrem fer els certificats mèdics, no fos cas que ens calgués, per a què, no ho sabíem, però per si de cas. No podíem pensar en participar perquè no hi havia inscripcions disponibles des de feia setmanes.
(3).jpg)
En una propera intervenció us exposaré el com i el quan de la coincidència amb aquest intrèpid mariner de Frejús, i també dels motius del perquè any darrera any anant al Roc d'Azur des de la nostra primera participació.
MTB, MTB, MTB.
Històries del Roc, somnis reals, seguim fent camí per omplir les pàgines del que serà la nostra història.
ResponEliminaDes de Fréjus ens anuncien que la sobtada pèrdua del màxim organitzador de l'esdeveniment fa perillar properes celebracions, esperem que no sigui cert.
Sigui com sigui, les participacions al Roc, són i seran un capítol de la nostra història, un llarg capítol, qui sap si el tancarem, o només serà un "continuarà".
Mentrestant, seguim gaudint del record de les experiències viscudes, dels Rocs pedalats, de la preparació del d'aquest any, per més tard afegir-lo a la nostra història particular.
Per cert, l'expressió de la meva cara a la foto atravessant l'aigua salada, ho diu tot, quina angúnia!!!! El millor, centenars de persones aplaudint-nos i animant-nos, el pitjor, aquesta aigua salada s'ho va carregar tot!
És el que té que els eixos de les XTR siguin de titani, o això he llegit, a diferència de les XT.
ResponEliminaDe fet titani o no, aigua de mar i coixinets de boles, mala relació tindran sempre.
Roc 2010, serà l'inici d'un nou recorregut, com el Moab o serà un tram més dels pocs que hem fet?.
Aturat estic quan penso, és un canvi el que ve, o és continuació el que serà, no ho sé, neguit molt, però molt.
De fet matinar la nit de dissabte a diumenge, muntant les dues bikes protagonistes, fins a quarts de tres de la matinada, com el fet d'estar tot el dissabte amb totes les bikes, però totes, amb tots els components, però tots posats a sobre de la taula de juntes, com per terra, ordenats tots per diferents conceptes i tendències, fa que el cap de setmana agafi una dimensió desconeguda, recordada vagament sí, però llunyana també.
La sortida de diumenge amb una doble suspensió totalment funcional de 10Kg, rígida escalant dret com si de la Vicious es tractes ha estat una primera experiència curiosa, molt curiosa i també molt gratificant.
MTB, MTB, MTB.