Aprofitant que les ànsies d'escalar no hi són, rodar entre senders, entre pistes i corriols amb molt poc desnivell té el més autèntic sabor al que m'ha de transmetre una sortida de MTB.
Com és el de veure que la Betty cada cop que pot ataca a plat, de sentir els instants previs a fer-ho com baixa pinyó i puja plat, notes el primer canvi i el segon, el del plat, ja és letal.
Xavi, com a la sortida de Manresa a aquell tobogans amplíssims on la Betty va decidir fer una carnisseria de bikers madurets.
Hem rodat bé, hem rodat ràpid, la Betty va bé, jo no tan bé, no tinc les millors sensacions, sí molts pensaments d'alternatives de possibles bikes per córrer el Roc, fet que em fa pensar-dubtar de les darreres jornades de bike i més encara de les properes.
No escalo com a Olot a les fortes pendents direcció a Rupit, no sé el perquè, però és així. Seré prudent i esperaré a treure conclusions, si vaig participar fa dos Roc's amb una bike muntada tres dies abans, i fa tres amb una bike muntada a la mateixa nit, crec que podrem esperar a decidir.
MTB, MTB, MTB.
Moltes converses de bikes, però moltes, de 1x10, 1x9, dobles 29", 26", SS, i moltes de bikes UK.
És realment increïble el que dóna de si una sortida pel Montseny, no sé, tot plegat és entranyable, la companyia, l'entorn, sentir-se filla d'allà tot i no ser-ne.
ResponEliminaEntranyable també l'encaixada de mans entre lagranevasio, i un altre dels pocs homes del Montseny que conec, si és que n'hi ha més, ell enfilat a un drac de roda fina, no va poder passar de llarg, es va aturar a saludar a un vell/jove company de fatigues, minuts més tard el trobàvem acompanyat d'un altre bon home del Montseny a punt per començar l'inici de l'ascens a terres de llegendes. Uns metres més endavant, un altre genet conegut, en aquesta ocasió però es movia sense drac, impulsat només per les seves cames, molts matins de diumenge compartits amb aquest jove genet, desconeixem si segueix enfilant-se a la bike. Per acabar, abans de sortir de la zona urbana, un altre genet amb drac de roda fina ens saluda amb un cop de cap, per la seva mirada, llegeixo els seus pensaments, i sí, també pedalem entre setmana, aquest genet és fill d'un home del Montseny, serà amb els anys també un autèntic home del Montseny? Espero poder veure-ho.
Després de pedalar entre corriols i passar entre torrents i rierols, mentre seguíem xerrant aquest cop aturats, descansant, gaudint de l'entrada de la foscor a la plaça d'un poble veí situat ben bé a la falda del Montseny, una nova sorpresa, els dos homes del Montseny, de nou pedalant direcció cap a casa, una ràpida i sorollosa salutació entre genets i cadascú a fer diferent camí per arribar al mateix punt, nosaltres entre fang, ells entre l'asfalt.
Arribada al punt d'origen, com és habitual, amb un somriure d'orella a orella, poc a poc ens anem posant a to.
Més MTB!