Aprofitant que les ànsies d'escalar no hi són, rodar entre senders, entre pistes i corriols amb molt poc desnivell té el més autèntic sabor al que m'ha de transmetre una sortida de MTB.
Com és el de veure que la Betty cada cop que pot ataca a plat, de sentir els instants previs a fer-ho com baixa pinyó i puja plat, notes el primer canvi i el segon, el del plat, ja és letal.
Xavi, com a la sortida de Manresa a aquell tobogans amplíssims on la Betty va decidir fer una carnisseria de bikers madurets.
Hem rodat bé, hem rodat ràpid, la Betty va bé, jo no tan bé, no tinc les millors sensacions, sí molts pensaments d'alternatives de possibles bikes per córrer el Roc, fet que em fa pensar-dubtar de les darreres jornades de bike i més encara de les properes.
No escalo com a Olot a les fortes pendents direcció a Rupit, no sé el perquè, però és així. Seré prudent i esperaré a treure conclusions, si vaig participar fa dos Roc's amb una bike muntada tres dies abans, i fa tres amb una bike muntada a la mateixa nit, crec que podrem esperar a decidir.
MTB, MTB, MTB.
Moltes converses de bikes, però moltes, de 1x10, 1x9, dobles 29", 26", SS, i moltes de bikes UK.
